Montserrat Carulla: 's'ha de recordar tot el que ha passat, sense rancúnia'

"Sóc Montserrat Carulla: actriu, catalana i independentista". Amb aquestes paraules es presentava ahir l'actriu Montserrat Carulla durant l'acte de presentació del seu llibre memòries 'El record és un pont al passat' per tancar el cicle literari Cafè amb lletres d'aquest 2013. Carulla destaca el seu amor al teatre per sobre de qualsevol altre gènere interpretatiu però no amaga el costat dur, però sense rancúnies, de la seva vida.

La popular actriu Montserrat Carulla feia un repàs ahir al MAC-Can Doménech a la seva trajectòria artística i vital sense deixar de tocar els temes més dolorosos ni tampoc els més feliços. Des del dolor de la guerra civil i la dictadura passant per un primer matrimoni infeliç fins al goig de dedicar-se a un ofici que l'omple com el teatre, la lluita per la llengua o els premis aconseguits.

El record és un pont al passat és un llibre de memòries que posa un especial accent en el temps d'infància i joventut de la seva autora. Una postguerra que va ser dolorosa amb una fosca dictadura que Carulla insisteix que s'ha de recordar sense rancúnia. L'actriu remarca que "s'ha de saber tot el que va passar en aquest país i no oblidar per evitar que torni a passar". Carulla indica que perdona, però no oblida perquè "no hi tornéssim a ser, que estan carregant els canons". Episodis com l'execució de l'alcalde republicà de Sant Feliu de Codines, on vivia, denunciat per un alcalde anterior al que havia amagat a casa seva durant la guerra són alguns dels records que oferia ahir al públic que omplia la sala d'actes del MAC.

Montserrat Carulla va ser una nena tímida, amb dislèxia, callada, la filla d’un taxista que acaba al camp de concentració d’Argelès, a França, mentre la mare feia de portera en un pis de la burgesia barcelonina. L'actriu recorda que quan el seu pare va tornar no el reconeixia i que a casa seva no es podia parlar de política perquè el seu pare deia que "els vençuts, callen".

Carulla recorda especialment la prohibició de parlar en català i la sorpresa que va tenir quan va veure el primer llibre en català, que va confondre amb un llibre en francès perquè no havia vist mai escrita la seva llengua. Ara, l'actriu es defineix com independentista i reclama respecte a Catalunya com a poble i com a nació i a un procés pacífic d'independència

L'actriu va parlar també de la seva vida familiar, amb un primer matrimoni infeliç amb l'actor Felipe Peña, un home bo però masclista del que es va separar quan la seva filla gran, l'actriu Vicki Peña, va fer els 16 anys. Carulla destaca que el teatre li va permetre aconseguir aquesta independència.

Una actriu versàtil i propera

Montserrat Carulla va començar la trajectòria artística als anys 40 al teatre amateur, però no va ser fins el 61 que va debutar en el teatre professional amb Soparem a casa, de Josep M. de Sagarra. Després van arribar tots els clàssics i contemporanis del teatre universal i català: Shakespeare, Goldoni, Arthur Miller o Guimerà. Al cinema va debutar abans, al 1954, a Surcos, la valenta pel.lícula de denúncia social de Nieves Conde, i després ha rodat amb Pilar Miró, Mario Camus, Ventura Pons, Vicente Aranda o Juan Antonio Bayona. A la televisió, l'actriu ha participat a sèries històriques com La saga dels Rius, la majoria de sèries de TV3 o Crematorio, entre d'altres.

Però Carulla sempre torna al teatre que defineix com "la veritat". Per a l'actriu, el teatre proporciona moments màgics de comunió entre l'artista i el públic i és la base tècnica per treballar en qualsevol altre mitjà.

En la seva trajectòria, Carulla ha guanyat nombrosos premis, entre ells, el Margarida Xirgu, la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat o enguany, el Premi Gaudí.