Mor Esteve Pladevall, recuperador de la Sardana

Esteve Pladevall va rebre la Medalla d'Honor de Cerdanyola l'any 2009 en reconeixement a la seva "notòria i activa contribució en la vida cultural i associativa de la nostra vila". El Consell Municipal de Cultura va proposar el seu nom i el jurat de les Medalles d'Honor de Cerdanyola d'aquell 2009 va destacar "la seva tasca fructífera i extensa en el món de les sardanes"".

Esteve Pladevall i Bolbena, neixia a Cerdanyola el 23 de març del 1926, al carrer de Sant Ramon, a ca l'Andal, on els seus pares regentaven una botiga de queviures a l’anomenada Cerdanyola de Dalt. Pladevall ha mort aquest cap de setmana als 89 anys. En aquest sentit, en el moment de rebre la Medalla d'Honor de la ciutat, Pladevall destacava la seva il.lusió i l'alegria que suposava per a ell, com a cerdanyolenc de moltes generacions, rebre un reconeixement del seu poble.

Pladevall ha estat un dels recuperadors de la Sardana a Cerdanyola. Va participar en l'aplec de sardanes que Acció Catòlica va organitzar al 1941 al Tibidabo i aquella va ser l'espurna que va provocar la seva tasca per a la recuperació d'una dansa que no es ballava a Cerdanyola des d'abans de las Guerra Civil. Va ser aleshores quan joves de la vila es van començar a reunir a una casa del carrer de Santiago per aprendre’n i posteriorment transmetre a altres persones aquests coneixements tant de ballar com l’art de comptar i repartir. En aquesta casa Esteve Pladevall passa d’alumne a ensenyant per les circumstàncies d’aquells temps foscos per la cultura catalana. Al redós de la Parròquia es crea la Schola Cantorum formant-ne part de la mateixa, anys de romeries a Montserrat, Núria, Sant Iscle, Sant Medir, cantades i ballades de sardanes. La recuperació de la dansa a Cerdanyola va venir, precisament, arran de la celebració de l'Aplec de Sant Iscle.

Per motius familiars i laborals -on destaca com a secretari de l'Ajuntament-, Esteve Pladevall es veu obligat a deixar aquestes activitats en les que hi participava fins que a finals dels anys 70 torna a col·laborar amb l’Agrupació Sardanista recuperant les il·lusions i anhels d’anys de joventut. I a finals dels 80 s’incorpora activament a l’organització de l'Aplec de Cerdanyola i altres tasques que li encomanen fins aquests últims anys en què era habitual veure'l, micròfons en mà, anunciant les diferents ballades de l'Aplec de la Sardana de la ciutat.

Participa a la fundació de la Societat Coral “Els Novells” adherits a la Federació de Cors d’en Clavé, assaigs al Bar Grau, caramelles per Pasqua i posteriorment en la Coral Cerdanyola i, a les últimes èpoques, a la junta de l’Orquestra de Cambra de Cerdanyola.

Pladevall destacava que ballar sardanes en temps de la dictadura tenia un significat especial, ja que suposava també la reivindicació de país, l'oportunitat de fer catalanisme. Aquest significat es va diluir amb l'arribada de la democràcia i la llibertat de realitzar accions culturals en clau nacional, motiu pel qual Esteve Pladevall considerava que la Sardana havia perdut balladors entre la joventut.

Per a Esteve Pladevall rebre la Medalla d'Honor de la ciutat va significar no només un reconeixement personal, sinó col.lectiu, especialment per a les persones que continuen portant la tasca de potenciar la Sardana a la ciutat des de l'Agrupació Cultural Sardanista. Als últims anys, el pioner es mostrava feliç de la declaració de la Sardana com a Dansa Nacional de Catalunya i la possibilitat que servís d'estímul per ballar més "la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan".