Mor l’historiador Jordi Garsaball, una de les ànimes dels Tres Tombs i impulsor de la cultura popular

Jordi Garsaball, secretari dels Arriers i Arrieres de Sant Antoni Abat i guanyador de la beca Jaume Mimó pel seu treball històric, ha mort aquesta matinada. Garsaball era una de les ànimes de la festa dels Tres Tombs, un gran impulsor de la cultura popular a Cerdanyola i promotor d’iniciatives com El Camí de Justícia i la recuperació de l’oblit de la figura de Berenguer de Saltells. Garsaball era un dels ferms preservadors de la memòria històrica de Cerdanyola.

Aquest 2025 s’han celebrat 26 edicions de la recuperació dels Tres Tombs a Cerdanyola, la festa de Sant Antoni Abat, iniciativa de cultura popular organitzada pels Arriers i Arrieres de Cerdanyola. Des de la primera edició, i en els treballs per fer possible aquesta recuperació d’una tradició ja perduda amb el pas de poble pagès a ciutat industrial, primer, i de serveis, després, Jordi Garsaball va jugar un paper clau, sent una de les ànimes i dels rostres més reconeguts d’aquesta iniciativa, una de les més multitudinàries que es viuen a Cerdanyola.

Si la festa és la cara visible d’aquest esdeveniment, també destaca entre l’activitat d’Arriers i Arrieres la tasca de recuperació de carros, d’estris agrícoles o la publicació d’articles i publicacions que impulsen la protecció dels animals o la preservació del patrimoni relacionat amb la pagesia com a forma de vida.I és que Garsaball era un ferm defensor que no es perdi la memòria de la Cerdanyola antiga per explicar-la en el present i projectar aquest aprenentatge cap el futur per bastir una ciutat millor. 

Historiador de gran petjada a la vida social i cultural

D’intensa activitat a la vida social i cultural de Cerdanyola des de fa dècades, Jordi Garsaball ha col·laborat amb diverses entitats de la ciutat. Historiador i professor. Garsaball va guanyar la beca Jaume Mimó de recerca història al 2006 amb l’estudi De l’antiguitat tardana al feudalisme que dos anys més tard es publicava als Quaderns de Recerca de la ciutat juntament amb l’estudi Cerdanyoles i cerdans: agents de l’expansió territorial dels comtes de Cerdanya, realitzat pel professor de la UAB Ramon Martí.

La recerca de Garsaball explica una etapa de transició històricament essencial per a Cerdanyola amb la caiguda de l’imperi romà, el pas a una societat desvinculada de l’esclavisme, l’arribada dels musulmans amb un tipus de societat nova, la seva marxa i l’arribada dels cerdans que estableixen el sistema comtal i la instauració del feudalisme

Posteriorment va participar en la revisió del llibre Històries de Ripollet, de Manuel Mogas, un volum de referència a la veïna població. L’historiador cerdanyolenc presentava un estudi sobre l’origen àrab del topònim Palau Ausit, nom amb que es coneixia Ripollet fins els segles X-XI.

Berenguer de Saltells i el Camí de Justícia

A Cerdanyola, Garsaball va impulsar també la recuperació de l’oblit de la figura de Berenguer de Saltells, el noble de Cerdanyola, que la Nit de Nadal de 1350 va assassinar, acompanyat d’altres personatges destacats del Vallès i en plena Missa del Gall, l’abat del Monestir de Sant Cugat, Ramon Arnau de Biure, per un conflicte de terres i herències. L’historiador va ser un dels creadors de l’associació Amics de Berenguer de Saltells a Cerdanyola.

Aquesta entitat, i el mateix Garsaball, van tenir un paper cabdal en l’impuls de l’anomenat Camí de Justícia, dins del programa cultural Coincidències Insòlites de la Diputacio i organitzat pels Museus d’Història de Cerdanyola i de Sant Cugat des de 2004. Des d’aleshores, cada mes de desembre, un itinerari nocturn. il·luminat amb torxes, uneix Cerdanyola amb el Monestir de Sant Cugat on, després de sopar, els participants assisteixen a la representació de Pedra i Sang, obra teatral que dramatitza els fets històrics ocorreguts la Nit de Nadal de 1350.

L’any passat Garsaball actuava com advocat defensor de Berenguer de Saltells en una reconstrucció teatralitzada de com podia haver estat el judici d’aquest cas -el també historiador Domènec Miquel era el fiscal, el jutge era l’escriptor Andreu Marin i l’actor Joan Berlanga ocupava el paper de Berenguer de Saltells-. El públic assistent al judici va votar la innocència o culpabilitat del cerdanyolenc i Berenguer de Saltells va ser exonerat.