Mor Leopoldo Gil, propietari de can Catà i director de la restauració de Sant Iscle

Leopoldo Gil Nebot, arquitecte i propietari de la finca de can Catà, moria aquest diumenge a la Clínica del Pilar de Barcelona als 94 anys. El funeral en la seva memòria es celebrarà aquest dimarts, dia 5 de gener, a les 11.30 hores al tanatori de Les Corts de Barcelona.

Nascut al 1921 a Barcelona, Leopoldo Gil es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la que en seria catedràtic i director. Durant 12 anys, Gil també va ser director de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Navarra. L'arquitecte també va ser president de la Fundació Lluís Domènech i Montaner i secretari general de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Considerat una autoritat internacional en arquitectura hospitalària, Leopoldo Gil va projectar hospitals a diversos països d'Europa i Àfrica, entre ells la Clínica del Pilar on moria aquest diumenge, 3 de gener, o diverses fases de la Clínica Universitat de Navarra.

Un altre dels trets destacats de la trajectòria vital de Leopoldo Gil va ser l'enriquiment de la col·lecció artística de la família Gil, que en bona part es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Leopoldo Gil era el propietari d'una de les finques més destacades de la Collserola cerdanyolenca, Can Catà, on va dirigir la restauració de l'església de Sant Iscle i va arribar a un acord per obrir al públic el Bosc Gran.

Can Catà

Gil va realitzar en diverses ocasions, com per exemple durant la festa del Parc de Collserola, visites guiades a la finca de can Catà, una antiga masia d'estil barroc envoltada per un gran i sumptuós jardí. L'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Cerdanyola destaca que està documentada amb seguretat des del segle XVIII i Catà és el cognom del primer propietari conegut de la masia. El 1773 va ser adquirida pel Baró de Llordella, qui la va utilitzar com a residència de caça i esbarjo i, a mitjans del segle XIX, la van comprar els actuals propietaris.

La masia és un gran edifici ampliat i reformat al llarg del temps que a l'interior conserva la disposició característica de les masies del segle XVI. Durant el segle XVIII se li va afegir una façana d'estil barroc i la masoveria. Malgrat la seva funció de segona residència, els seus propietaris no van abandonar mai les activitats forestals i agrícoles, especialment el conreu de la vinya als fons de les valls i en feixes, fins a la plaga de la fil·loxera.

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Les Feixes

Com arquitecte, Leopoldo Gil va dirigir les obres de restauració de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, temple ubicat a terrenys de can Catà, al mateix temps que un equip d'arqueòlegs dirigit per tècnics municipals realitzaven tasques d'excavació històrica. Les obres es van realitzar entre els anys 1995 i 1999 per encàrrec de l'Ajuntament de Cerdanyola i, dins la commemoració del mil·lenari de la primera cita documental de l'església, amb l'objectiu de recuperar en part l'aspecte original. Al seu voltant es realitza cada mes de novembre l'Aplec de Sant Iscle.

Temple romànic construït al segle XII, a Sant Iscle es poden veure elements arquitectònics de les èpoques romànica, gòtica i renaixentista, restes arqueològiques i una petita exposició sobre l'evolució del temple i les tombes de diferents èpoques.

Es pot visitar cada tercer diumenge de mes i durant la celebració del tradicional Aplec de Sant Iscle, al novembre. La visita guiada mensual es pot combinar amb rutes pel Bosc Gran de can Catà i excursions al seu voltant, ja que l'església es troba dins la xarxa de senders de Vallès Natural.

Bosc Gran

Dins dels terrenys de la finca de can Catà, des de 2008 es pot visitar la Reserva Natural, que està poblada per una gran varietat d'espècies forestals i on, al seu interior, hi ha la Font Vella, del 1784, que era lloc tradicional de descans dels caçadors. Les visites es realitzen el primer i tercer diumenge de cada mes.

El Bosc Gran de can Catà és un terreny muntanyós, d’una superfície de 70 hectàrees, que fins el segle XIX es va dedicar majoritàriament al conreu de vinyes, un conreu que va desaparèixer amb la plaga de la fil·loxera. El bosc està declarat, actualment, Refugi de Caça per la Generalitat de Catalunya amb l’objecte de conservació de la fauna. El Museu de Zoologia de Barcelona té cura i control de les colònies d’esquirols i, a més, compta amb la colònia de mallerengues més gran de tota Europa.