Mor mossèn Josep Rosell, “el mossèn de Cerdanyola”
29 d'agost de 2007 a les 0:00Mossèn Josep Rosell, per a molta gent “el mossèn de Cerdanyola”, ha mort aquesta matinada a l’edat de 78 anys, a l’Hospital General de Catalunya, on es trobava ingressat fa temps a causa d’una greu malaltia. Aquesta tarda s’exposarà la capella ardent a l’església de Sant Martí perquè tothom que vulgui pugui acomiadar-se. La missa funeral es celebrarà demà a les 11.30 hores a l'església de Sant Martí i serà enterrat al cementiri vell de Cerdanyola per exprés desig.
Josep Rosell es va jubilar al setembre de 2006 després de 36 anys de servei a la ciutat, on va rebre grans mostres d’afecte i respecte. Nascut a Organyà (Lleida), Josep Rosell va passar per diverses parròquies, entre elles la de la Pobla de Segur, abans de recalar al 1970 a la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, ciutat que al 1995 li nomenava fill adoptiu, una decisió aprovada per unanimitat pel Ple de l'Ajuntament.
El jove capellà arribava a una ciutat en plena transformació que havia crescut molt als anys precedents, amb un important pes industrial que poc a poc aniria deixant pas als serveis i que cada cop s’allunyava més del seu passat agrícola. En un moment de gran ebullició política amb el franquisme entrant a la recta final i un moviment veïnal i sindical que volia impulsar les seves reivindicacions cada cop amb més força i menys por, Rosell va esdevenir un rauxa d’aire fresc que va donar suport als canvis a la ciutat amb l’objectiu de potenciar una comunitat viva i participar els nous temps que s’acostaven. Durant aquests 36 anys, mossèn Rosell ha destacat per la seva ajuda als idearis democràtics, pel seu suport a les activitats culturals, per la seva col·laboració a la integració i cohesió d’una ciutat que ha viscut en bona convivència.
Mossèn Josep Rosell sempre deia que el millor dels seus 36 anys a Cerdanyola havia estat “sentir-me a prop de la gent senzilla i humil del carrer i que m’ha fet arribar la seva estima”. Una estima que va quedar del tot palesa al llarg dels actes del Centenari de l’església de Sant Martí, que de fet es van convertir també en un merescut homenatge a la seva trajectòria, en la que es va guanyar l’adhesió de creients i no creients amb el seu compromís social.