Mor Orlando Barrial, figura clau de la preservació del patrimoni històric i artístic de Cerdanyola

Ha mort Orlando Barrial i Jové (1963), una de les figures clau en la preservació i difusió de la riquesa del patrimoni històric, artístic i cultural de la ciutat. També un home compromès amb el present i futur de la seva comunitat, essent uns dels impulsors de Cerdanyola Debat, que es volia factoria de idees al servei del bé comú.

Orlando Barrial ha fet ciutat gairebé fins al darrer moment, presència habitual al carrer que respirava entre cafè i cigarretes sempre amb la salutació preparada, el comentari agut que deixava caure, el somriure per comiat. La seva alçada es va començar a fer familiar al voltant de l'any 1987 com a membre del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC), al costat de Joan Francès i Marta Argelagués, els grans responsables de picar pedra per fer possible la preservació i difusió del nostre patrimoni, edificant el projecte del Museu de Cerdanyola, un conjunt d'equipaments, edificis i espais que ha de continuar creixent.

Entrevista a Orlando Barrial a TV Cerdanyola de 1988 realitzada per Albert Setó i recollida pel canal YouTube Cerdanyola Vídeos

Com arqueòleg va participar en les excavacions a Ca n'Oliver i va ser el director de la revista especialitzada Limes. No content amb rescatar el passat de la nostra ciutat, va dedicar-se a treballar en el present en iniciatives com Cerdanyola Debat, que buscaven l'art de la conversa i les idees per bastir un bon futur. Igualment, Barrial va ser un dels impulsors, l'any 2005, del Grup d’Estudis Socials de Cerdanyola amb l'objectiu de divulgar la història local. Per aquesta feina, col·lectiva com totes en les que es va implicar, va ser una les personalitats de l'any 1993 segons El Cerdanyola, una de les publicacions en les que ha col·laborat escrivint articles de memòria o d'opinió, com va ser també banderer de la festa de Sant Antoni Abat el 2005. 

Els darrers anys va instal·lar la seva estatura sorneguera al Museu d'Art MAC Can Domènech, treballant colze amb colze amb el seu director, Txema Romero, per convertir el museu en una casa oberta a tothom. Amb Romero havia realitzat l'any 2002 la Guia del Patrimoni modernista i Noucentista de Cerdanyola, on recollien, a través de 5 itineraris diferents per la ciutat, 72 edificis d'aquests dos estils de finals de segle XIX i principis del XX i on posaven l'accent com joia modernista en uns vitralls de Les Dames de Cerdanyola que passaria anys abans que tornessin a la ciutat -abans ja havien fet un altre llibre sobre la figura de l'arquitecte Eduard Maria Balcells-. Una visió diferent i complementària del seu amor per la vila ha estat el seu últim llibre, Cerdanyola de nit, un volum de fotografia nocturna sobre els paisatges naturals i urbans de la ciutat amb imatges amb llargues exposicions que creen un cromatisme gairebé màgic

Amb Txema Romero, l'any 2002, firmant exemplars de la Guia del Patrimoni modernista i Noucentista de Cerdanyola el dia de la seva presentació

I no podríem tancar aquest record sense esmentar la seva passió per Irlanda, que es va veure traduïda en The 1916 Irish Pub, per a molta gent Ca l'Orlando, un racó d'Innisfree al Vallès, escenari de concerts i actes culturals convertit en punt de trobada dels que sempre tindran un moment per aixecar una pinta a la seva memòria...oh, Danny boy, the pipes, the pipes are calling.