Mor Salvador Mañosa, el pare de la C de Companys i la República de Sant Ramon

L’escultor Salvador Mañosa, el creador de l’estàtua de la República de la plaça de Sant Ramon i del monument al president Lluís Companys, la popular C de la plaça de l’Estatut, ha mort aquesta matinada als 77 anys a l’hospital del Parc Taulí. A l'àmbit social, Mañosa va destacar per ser un dels creadors de l'Associació d'Afectats per l'Amiant i la defensa dels drets de les persones víctimes de malalties relacionades amb el fibrociment.

Mañosa va néixer al barri dels Quatre Cantons, a la carretera de Barcelona, al 1945 i ben jove, als 15 anys, va entrar com aprenent al taller de l’escultor Francesc Juventeny,, representant d'una escola del modelat naturalista, al temps que realitzava estudis a la prestigiosa escola Massana de Barcelona. Posteriorment va treballar per l'empresa Ceràmiques Sugrañes on va dissenyar diverses figures i va crear amb el seu germà una empresa per comercialitzar les seves creacions, Art Foc. 

L’obra de Salvador Mañosa constata aquest coneixement de l’ofici des del detall que li va donar la seva formació al temps que va experimentar noves formes i materials i caminant entre la figuració i l’abstracció. A la seva trajectòria destaquen dos tipus d’escultura, la pública, habitualment de grans dimensions, i la privada, amb gust per la intimitat i la sensualitat.

Entre l’obra pública, destaquen les seves escultures a Cerdanyola que suposen en ocasions autèntics símbols de la ciutat, com el monument al president Companys de la plaça de l’estatut, que popular ment es coneix com la C de Cerdanyola, i l’estàtua de la República que presideix la plaça de Sant Ramon. A més, Mañosa és l’autor de monuments públics com l’homenatge a Eva Bravo i Roser Riu a l’Ateneu, el bust de Carles Buïgas, el Nu dels jardins de ca n’Ortadó o la placa commemorativa a la casa de l’alcalde i historiador Jaume Mimó.

Però Mañosa compta amb obra pública a moltes ciutats catalanes i espanyoles, però també distribuïdes internacionalment a països com els Estats Units, Rússia, Brasil, França, Japó, Alemanya o el Regne Unit. Destaca especialment el seu treball Llibertat, fabricada en acer corten i bronze, i situada a Barberà del Vallès, localitat on hi ha diverses obresdel cerdanyolenc al seu espai públic. 

Pel que fa a la seva obre privada, Mañosa destacava pel seu gust pel nu femení, sempre amb sensualitat i delicadesa, tant en escultura com en dibuix, i pels seus retrats, en moltes ocasions de la gent que li envoltava, la gent de Cerdanyola a qui va dedicar exposicions com Cerdanyola Viva. El cos femení és el principal tema del repertori de Salvador Mañosa, un cos de vegades ideal i amb una personal càrrega eròtica i, d'altres, real i quotidià.

Reportatge realitzat per Cerdanyola.info i el Museu d'Història de Cerdanyola

La lluita contra l’amiant

Salvador Mañosa va néixer a cavall dels municipis de Cerdanyola i Ripollet, a pocs metres de la fàbrica d’Uralita i, per tant, envoltat del material de fibrociment que ha motivat tants casos de malalties pulmonars, com l’asbestosi, que ell mateix patia. Mañosa va destacar també en l’impuls de l’Associació d’Afectats per l’Amiant a la ciutat, reclamant suport als treballadors, les seves famílies i els afectats per veïnatge. Dins d’aquesta lluita, Mañosa va publicar un llibre denúncia Amiant. 100 anys com a mostra de suport a les persones afectades.

Salvador Mañosa va ser escollit Cerdanyolenc de l'Any pels mitjans de comunicació locals a l'any 2003 en reconeixement tant a la seva trajectòria artística com a la defensa de les víctimes de les malalties de l'amiant.