Moviments socials de Cerdanyola defensen la possibilitat de viure al marge del capitalisme

La plaça de la Biblioteca era l'escenari escollit ahir pel Col·lectiu Crisi de Cerdanyola per celebrar un acte amb motiu del primer aniversari des de que Enric Duran, un jove vinculat a diversos col·lectius anticapitalistes, va fer pública la seva estafa de gairebé 500 mil euros a diverses entitats bancàries. Segons les pròpies paraules de Duran, havia robat “als que més en roben per denunciar-los i construir alternatives de societat”.

           

Durant tot el dia d’ahir es van organitzar a Cerdanyola diferents tallers, com el de sabó o el de reparació de bicis, també es va mostrar una exposició dels 10 anys de les Festes Alternatives a Cerdanyola i es va oferir informació sobre la possibilitat de viure sense capitalisme.

           

Ja per la tarda, els col·lectius de La Verema, la cooperativa de consum Faves Comptades, Cerdanyola Via Verda, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública i els representants del portal informatiu Cerdanyola Crida van compartir els seus projectes i experiències davant una quarantena d’assistents a la xerrada. Segons l’organització, la intenció d’aquest acte era mostrar el treball de tots aquests col·lectius que, d’una manera o una altra, lluiten contra les desigualtats que provoca el sistema capitalista.

 

           

El representant de La Verema, Carles Arroyo, va parlar dels espais socio-culturals del municipi fent un repàs a la història del Casal de Joves, el qual el considera la màxima evidència del fracàs de la política de joventut de l’Ajuntament, i de l’Ateneu, que, segons indica, està immers en un procés de privatització cultural. Per Arroyo, el govern socialista, després de tants anys al poder, comptava amb una estructura molt deteriorada “amb escletxes que permetien l’organització de moviments socials”.

 

Arroyo afirma que el nou govern d’ICV i CiU, en canvi, “està posant molts més diners i també més control sobre la societat” el que provoca la desaparició d’aquestes escletxes i la impossibilitat de l’ús dels espais municipals per a determinats col·lectius.  Arroyo creu necessari reaccionar davant aquest control.

                                 

 

Un altre col·lectiu, el de les cooperatives de consum, va explicar en què consisteix aquesta iniciativa. Maribel Rodríguez, representant de la cooperativa cerdanyolenca Faves Comptades, va definir el projecte com a “un grup de persones que mitjançant l’autorganització, l’autogestió i la democràcia participativa compren productes per al seu propi consum”.

           

A Cerdanyola hi ha actualment tres coordinadores d’aquestes característiques que funcionen amb 15 o 20 unitats de consum cadascuna. Aquestes unitats treballen de forma assambleària i amb un repartiment equànime de les tasques a desenvolupar.

           

Rodríguez explicava els principals objectius d’aquestes coordinadores que es poden classificar en tres grans blocs: els objectius biològics, els ecològics i mediambientals i els socioeconòmics.

 

                                   

L’exposició dels projectes va servir ahir a la tarda perquè els representants de l’entitat Cerdanyola Via Verda fessin un balanç de la història i el treball d’aquest grup. Un dels seus portaveus, Àngel Gastón, explicava l’evolució de l'associació que, segons indica, ha passat de mantenir una actitud conservacionista del territori amenaçat pel projecte del Centre Direccional a una actitud de defensa del creixement sostenible.

           

Gastón recordava que a Cerdanyola “tenim greus problemes” com els dels abocadors de la Plana del Castell i assegurava que la contaminació del nostre territori és molt important.

 

                            

Altre lluita que es manté viva és la de la Plataforma per la Sanitat Pública. Un dels seus portaveus, Carles Escolà, recordava la implicació d’aquest moviment en la reivindicació de l’Hospital Ernest Lluch. Segons Escolà, la història d’aquesta lluita està plena de mentides per part dels poders polítics per tal d’intentar evitar la mobilització social al carrer. Aquesta lluita, segons Escolà, ha estat liderada sempre per aquests col·lectius socials i no pas pers grups polítics, tal i com s’ha volgut vendre.

           

Des de la plataforma denunciaven ahir el poc interès que l’Ajuntament de Cerdanyola ha mostrat en aquesta reivindicació i aprofitaven per recordar l’altra lluita que el col·lectiu manté oberta, la de defensa del CAP Fontetes un cop obert el nou ambulatori de La Farigola.

 

              

Carles Escolà també va explicar durant l’acte un altre projecte en el que està immers, el del portal informatiu Cerdanyola Crida. Es tracta d’una iniciativa encara en construcció que pretén donar cabuda a tots els moviments socials del municipi i ciutadans en general informant, sense cap filtre, de tot allò que succeeix a Cerdanyola.

  

El portal ja està en funcionament però encara amb poc flux informatiu. L’adreça és www.cerdanyolacrida.net.

           

La xerrada d’ahir a la plaça Viladomat va finalitzar amb una assemblea general en la que tots els assistents van poder opinar sobre els temes que els representants dels diferents col·lectius havien posat sobre la taula.