Màrius Serra descobreix els seus sentiments més íntims

Quiet és un relat sobre el segon fill de l’escriptor, en Lluís, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia, que set anys després els metges la qualificarien com a paràlisi cerebral amb un grau de disminució del 85 percent .

 

L’escriptor explicava, en el decurs de la sessió, que portant 20 anys escrivint sobre diferents temes es va plantejar la necessitat de fer-ho ara sobre un fet íntim que afecta a la seva família.

 

                          

Màrius Serra comentava als assistents que a Quiet ha buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill amb les limitacions que té Llullu. L’escriptor remarca que el llibre, tot i que exposa el dolor de la situació, es va fer amb un estil en el “que  predomina la joia”.

 

Serra explica que el motiu que va fer esclatar la necessitat d’escriure el llibre va ser la ràbia que va sentir en un viatge a Gènova en el que es van trobar amb unes situacions surrealistes que el van indignar. Situacions que tenien a veure amb el seu fill, com la viscuda a un restaurant d’aquesta ciutat italiana on davant la incapacitat de Llullu van intentar que no es quedessin a dinar. L’escriptor diu que el llibre és un compendi d’aquesta i altres experiències amb el seu fill, rescatades i posades de manifest en el l’obra.

 

Màrius Serra assegura que la perplexitat inicial al conèixer la situació del fill ha anat donant pas a un canvi de perspectiva enriquidora que ha volgut compartir amb els seus lectors.

 

 

Màrius Serra, que va aconseguir omplir de públic l’Espai Enric Granados, és llicenciat en filologia anglesa. És l’únic membre estranger del grup d’escriptors italians Oplepo. Ha publicat novel·les —com Mon oncle (Proa, 1996, premi Fundació Enciclopèdia Catalana) i AblanatanalbA (Edicions 62, 1999)—, llibres de relats —com La vida normal (Proa, 1998), guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 1998— i assaigs —com el recent Verbàlia. Jocs de paraules i esforços de l’enginy literari (Empúries, 2000), guardonat amb els premis Serra d’Or de la Crítica i Lletra d’Or 2000—.

 

Ha traduït de l’anglès, entre d’altres, obres d’Edmund White, Tom Sharpe, Jayne Anne Phillips, Alexander Stuart i els diàlegs dels Germans Marx (Groucho i Chico, advocats, 1989), emesos per Catalunya Ràdio (1990) i adaptats al teatre per Pere Sagristà al Jove Teatre Regina (1996). També manté una secció setmanal d’enigmística —jocs de paraules— al diari Avui des de l’any 1989 i des del 1990 és el responsable de la secció diària de mots encreuats de La Vanguardia.