'Mujeres en pie de guerra': Fer visible la lluita de les dones

La història, sovint, l’escriuen els homes. Una norma que afortunadament comença a capgirar-se i cada vegada més les dones prenen el paper de documentar i interpretar la història i al mateix temps, el de protagonistes d’uns fets coneguts però que malauradament només es coneixen des de l’òptica masculina.

La projecció del documental Mujeres en pie de guerra, de Susana Koska, formava part dilluns dels actes del Dia de les Dones a la ciutat. El treball de la realitzadora, estrenat a finals de l’any passat, permet conèixer durant 75 minuts la veu de 7 dones que lluitaren per la llibertat i contra el feixisme des dels inicis de la guerra civil espanyola fins la mort del dictador. És una visió a la història personal, a les experiències, sentiments i emocions de Sara Berenguer, Maria Salvo, Rosa Laviña, Rosa Díaz, Neus Català, Teresa Buigues, Carme i Merçona Puig Antich. Dues de les protagonistes, Neus Català i Teresa Buigues, acompanyaren Koska i el públic assistent a la projecció i posterior debat a l’entorn del documental.

La regidora de la Dona, Rosa Guallar, presentava l’acte recordant que tot el programa previst pel 8 de març s’ha consensuat a la taula de dones de la ciutat. La lluita de les dones, explica Guallar, és un tema molt dur, perquè les dones protagonistes i moltes d’altres van viure una època esplendorosa amb la República per, després i com a conseqüència de militars colpistes, patir la foscor més absoluta, optant moltes per la resistència, aquí o des de l’exili, incorporant-se als moviments antifeixistes.

Neus Català, una de les dones protagonistes del treball de Koska, és a punt de fer 90 anys. Militant de les JSU va lluitar a la guerra civil fent d’infermera. Exiliada, s’incorporà a la resistència francesa fins que fou detinguda i enviada al camp d’extermini de Ravensbrück. Català intervingué activament al debat tot explicant com va viure el 8 de març de 1944, quan avions soviètics van fer grans 8 de fum damunt del camp d’extermini.

Teresa Buigues, filla d’un oficial de l’exèrcit republicà, fou una de les moltes dones que participaren activament en el moviment antifranquista. Ingressà al PSUC, tot passant a la clandestinitat el 1966, el mateix any que va néixer el seu fill. S’exilià a França l’any 1969. Va tornar al país després de la mort de Franco, reincorporant-se a la vida política des de CCOO. Buigues intervenia al debat tot reivindicat la solidaritat imprescindible de moltes persones anònimes que aportaren diners, cases segures o avisaven de l’arribada de la policia als lluitadors contra la dictadura.

L’alcalde de la ciutat, Antoni Morral, intervenia en el debat agraint a Susana Koska la seva feina, tot lloant la dedicació i la lluita de les dones protagonistes per haver dedicat bona part de la seva vida a la lluita per les llibertats, la democràcia i la igualtat de gèneres. Morral, recollint una aportació del debat en la qual s’apuntava la necessitat que el documental es vegi i treballi als instituts, apuntava la possibilitat que els serveis municipals ho facin possible.