Municipals 23. Bellaterra Endavant! per impulsar un nou conveni i prioritzar les inversions al carrer

Bellaterra Endavant! és una formació integrada per gent diversa i transversal que es presenta a les eleccions per impulsar un canvi a Bellaterra que passi per un conveni amb major autonomia i millor finançament, treballar de la mà de les associacions, preservar l’espai natural i prioritzar les inversions al carrer.

Bellaterra Endavant! Aspira a posar fi a 12 anys de govern monocolor que, consideren, ha decebut les expectatives generades amb la creació de l’EMD pels pocs canvis produïts i pels continus enfrontaments amb l’Ajuntament. El cap de llista de Bellaterra Endavant!, Norman Portell, explica que “propugnem una política de present, que passa per negociar un nou conveni amb més competències i millor finançament, i recolzar qualsevol associació que sorgeixi a Bellaterra”.

Portell vol mantenir una relació cordial entre EMD i Ajuntament “per treure profit mutu, negociant un nou conveni que defineixi clarament les competències i la part de pressupost que correspon a cada competència”.

Norman Portell creu que “el desenvolupament del Centre Direccional podria ajudar a solucionar bona part dels problemes de transport i mobilitat que pateix el municipi, sense oblidar l’enorme potencial econòmic que pot aportar a Cerdanyola”.

Des de Bellaterra Endavant! demanen destinar més recursos per a la neteja, donant facilitats al veïnat per a una millor eficiència en la recollida de residus, i veuen urgent una millor ordenació del trànsit i l’ampliació de voreres.

Bellaterra Endavant! vol preservar l’espai natural reduint riscos d’incendis aplicant models d’Associacions de Defensa Forestal i creant itineraris de passeig per conèixer la riquesa natural que ens envolta.

Norman Portell creu que a l’EMD es destina massa pressupost a personal, assessorament jurídic i subcontractes, quan caldria una administració el més reduïda possible que prioritzi les inversions que es veuen al carrer i sigui capaç de generar de la mà del veïns projectes vinculats a l’esport, la cultura i el gaudi. En un altre àmbit, Portell lamenta la impunitat de la que gaudeixen els delinqüents més violents que han actuat al barri generant una situació traumàtica d’indefensió.

Bellaterra Endvant! no veta ningú a l’hora de poder governar a l’EMD, però fuig dels extrems i consideren que el programa i les necessitats de Bellaterra s’escriuen soles, per la qual cosa la governabilitat no ha de ser una cosa difícil ateses les necessitats comunes.

..............................................................

Perfil personal

Norman Portell, cap de llista de Bellaterra Endavant, té 42 anys, està casa i té dues filles, família que li dona suport en aquesta aventura amb una formació creada fa només uns mesos perquè veu que li fa il·lusió i les il·lusions són per compartir.

És enginyer tècnic mecànic de professió, perquè sempre li ha agradat pensar en màquines fabuloses i se li donava bé la concepció espacial i els càlculs. De fet, la ciència li interessa tant que el seu personatge històric escollit és un dels millors divulgadors que ha tingut la ciència al llarg del temps: l’astrofísic Carl Sagan.

Però no tria un llibre de ciència, sinó la que en el seu moment va ser una aposta per un debut narratiu, el de Núria Bendicho Giró amb Terres mortes, una novel·la gòtica amb un relat negre d’aquells que es diuen polifònics o calidoscòpics.

Portell és de sèries. Ens recomana una d’aquelles que no pots dir exactament si és un drama o una comèdia perquè potser és les dues coses al mateix temps. Les peripècies de la disfuncional família Gallaguer a Shameless amb un esplèndid William H Macy interpretant a l’irresponsable pare de sis fills intel·ligents, salvatges i independents.

En temes culturals ja està clar que és eclèctic. Però encara una mostra més: les seves tries musicals. Diverses, diferents i, sobretot, apassionades perquè la música, diu, li flipa. Com a bon bellaterrenc esmenta al Jordi Savall que obria aquest perfil personal, o aquest Pau Riba que escoltem ara passant per la rumba catalana de Peret, el synth pop de Future Islands o el hardcore de Fucked up!! Es pot ser més divers?

Doncs si, anem a la seva cançó escollida;  A.I.L.O.D.I.U., de Mazoni. Un tema que creu que és capaç de  proesa de plasmar la fina línia que hi ha entre l’amor i l’odi, una frontera que tots hem sentit en algun moment.

I ja que parlem de línies. L’única superstició que ha tingut, i era de nen, era aquell joc de no trepitjar les línies de les rajoles en una infància de la que troba a faltar, i qui no, tres mesos de vacances i de la que lamenta l’impacte que el va suposar no poder celebrar actes especials en l’escola per esdeveniments greus com les guerres als Balcans o al Golf perquè creu que van deixar màcula en la memòria d’aquells nens.

Li agrada viatjar tant que és el que faria com últim desig. A prop, ben lluny, tant se val... però amb la família. També li agrada sortir en bicicleta per la muntanya i potser ho va fer al seu últim viatge a prop, a la Vall de Cardós, mentre que més lluny l’últim lloc que ha visitat és una ciutat patrimoni de la humanitat, tot un museu a l’aire lliure com la població portuguesa d’Évora.

Però si li preguntes per la seva ciutat preferida et diu Brighton, tria lògica si tenim en compte no només que va viure uns anys en aquesta ciutat del sud d’Anglaterra si no que allà hi va nàixer la seva filla gran. De Brighton es va endur també una dita que li agrada i que, traduïda, ve a dir alguna cosa com No hi ha mal temps, sinó mala roba, que ve a ser un símbol de la resiliència de la societat anglesa que considera admirable.

Per alguna raó, el seu menjar favorit no és el de la cuina anglesa, sinó la mexicana i el seu lloc del municipi preferit és el camp de roselles que per primavera hi prop de casa seva.

Es descriu com una persona altruista i entusiasta i entre els seus defectes confessa una memòria peculiar: d’aquelles que no aguanta dues coses al cap abans de fer-les. No suporta la manipulació i les mentides i per això, si pogués tenir un superpoder seria llegir la ment dels mentiders i saber quina por els porta a fer-ho.

Està abandonant unes xarxes socials on veu massa odi, però el que no deixarà mai és de ser escolta, cosa que va aprendre al Grup Escolta Bellaterra que portarà amb ell tota la vida.

Creu que en política es mira massa el rèdit electoral i es busca massa poc el diàleg i la concòrdia, evitant que s’avanci el que es podria avançar i té claríssim que no serà el pròxim alcalde de Cerdanyola i potser per això el que reclama és que es senti la veu de la gent a la que representaran els vots de la seva formació i millorar la convivència general de tota la ciutadania, arribant a acords de govern amb altres forces.