Najat El Hachmi: “negar el masclisme és la millor manera de perpetuar-ho”

L’escriptora d’origen marroquí Najat El Hachmi destaca que les crítiques al masclisme existent entre la comunitat musulmana del país es respon negant la seva existència i amb acusacions de racisme que “són absurdes”. L’autora ha presentat a la Biblioteca de Cerdanyola el seu assaig ‘Sempre han parlat per nosaltres’ (Edicions 62), una veu per denunciar la discriminació que pateixen les dones musulmanes i que fins i tot està a l’alça.

L’escriptora parla de la situació de dones musulmanes immigrades al nostre país que viuen en una societat moderna i democràtica, on la igualtat de drets és una realitat legal i on existeix una consciència feminista creixent però que es veuen abocades a una situació on costa aixecar la veu a l’esfera pública per denunciar el masclisme concret en el qual creixen.

Najat El Hachmi indica que en els últims anys ha constatat com aquesta situació s’ha agreujat amb els postulats del fonamentalisme islàmic i la seva influència en la joventut. L’escriptora manifesta que la crítica al masclisme en la tradició islàmica es transforma en rebre acusacions de racisme a persones que, com ella, formen part de la pròpia comunitat. L’autora explica cassos de joves musulmanes catalanes que neguen el masclisme i subratlla que no veure les coses és la millor manera de perpetuar aquest masclisme.

El Hachmi nega que les dones que creixen en aquest context tinguin llibertat d’elecció i manifesta que la influència creixent al nostre país del fonamentalisme islàmic ha agreujat encara més aquesta situació en base a uns falsos orígens de l’Islam.

L’escriptora manifesta que ella creia que l’ús del mocador aniria a la baixa “pel seu propi pes” amb el pas dels anys i el creixement de les noves generacions, crescudes i nascudes a Catalunya, però detecta que ha estat al contrari i ara hi ha moltes joves que veuen el mocador com un símbol de resistència identitària i no de repressió. Per a l’autora de “Sempre han parlat per nosaltres”, el fonamentalisme t’aïlla i et separa del teu propi entorn i subratlla que això passa sense que “ningú ens vacuni contra ell”. Això provoca, segons El Hachmi, que hi hagi una joventut musulmana que no accepti cap critica a la seva manera de veure l’Islam i insisteix que quan la religió no accepta crítiques porta a la restricció de llibertats.

Així, Najat El Hachmi indica que l’anomenat feminisme islàmic és fals perquè per defensar els drets de les dones s’ha de sortir del marc religiós ja que no poden estar marcats pels textos religiosos. Així, El Hachmi manifesta que “aquest és un feminisme que planteja una llibertat condicionada” i no ressol temes com la poligàmica, la llibertat sexual o un sistema legal d’herències discriminatori, entre d’altres elements.

L’autora lamenta l’existència de discursos ben intencionats des de òptiques d’esquerra que ajuden a perpetuar aquesta situació, al temps que denuncia l’aprofitament de l’extrema dreta denunciant el masclisme de l’altre i utilitzant-ho per amagar el propi.

L'autora de Jo també sóc catalana i L'últim patriarca va presentar el seu últim llibre en el marc d'una de les activitats organitzades per Vespres Literaris.