Neix la llum del Sincrotró

El Sincrotró Alba ha fet un pas fonamental perquè els investigadors puguin començar a utilitzar el que està considerat com l'equipament científic més important de l'Estat. L'accelerador de partícules de Cerdanyola ha aconseguit generar per primer cop un raig de llum a partir de feixos d'electrons.

Aquesta llum ha estat un primer raig generat pel corrent d'electrons que circulen, gairebé a velocitat de la llum, per l'interior del seu túnel. Gràcies a això es produeix una llum extraordinàriament intensa que permet observar fenòmens microscòpics amb molta precisió i que posteriorment tenen aplicacions científiques i industrials de primer ordre a sectors molt diversos.

El primer raig generat al Sincrotró, a la línia de Raigs X, arriba just un any després de la seva inauguració, el 23 de març de 2010, pel president del Govern Central, José Luis Rodríguez Zapatero. La llum generada demostra que els instruments de control funcionen correctament. Els responsables del Sincrotró indiquen que les proves s'han dut a terme després d'haver rebut els permisos corresponents del Consell de Seguretat Nuclear.

Durant aquest temps s'ha avançat en la construcció de les set línies d'investigació que acolliran projectes de recerca, d'universitats, centres d'investigació i empreses. A aquests set feixos de llum, l'any que ve s'hi afegiran dos laboratoris més i el Sincrotró podria arribar a tenir una trentena de línies d'investigació.

L'arribada dels primers equips investigadors està lligada a l'avanç de les proves dels diferents equips i es preveu que es produeixi la propera tardor. Aquests primers grups externs ajudaran a completar l'engegada i a validar el correcte funcionament del Sincrotró. L'estació experimental que en aquests moments es troba més avançada i que, previsiblement, rebrà als primers grups, és la línia de Microscòpia, dedicada a l'anàlisi de mostres biològiques. Quan les estacions experimentals estiguin a ple rendiment de funcionament, l'accés a elles es farà a través de convocatòries públiques i un procés de selecció basat en el mèrit científic i realitzat per un comitè extern independent.

Com funciona?

El Sincrotró té una estructura amb forma d’anell en l’interior del qual corren electrons a una velocitat pràcticament igual a la de la llum. Gràcies a això es produeix una llum extraordinàriament intensa que permet observar fenòmens microscòpics amb molta precisió. El seu funcionament és similar al d’un microscopi gegant que permet descobrir els secrets de les estructures de la matèria a nivell atòmic i molecular.

El Sincrotró Alba de Cerdanyola disposarà, en la seva fase inicial, de set feixos de llum que s’orientaran a una utilitat concreta -pot arribar a tenir-ne 32-. Algunes de les aplicacions que aquest equipament farà possible seran l’estudi de les estructures biològiques i les proteïnes, l’anàlisi de virus i bactèries, la creació de nous fàrmacs, el desenvolupament de teràpies mèdiques, el disseny d’objectes nanoscòpics, el disseny de nous materials per a la indústria i l’anàlisi de l’autenticitat de restes històriques i d’obres d’art.

Alba és la primera instal·lació de llum de Sincrotró que es construeix a Espanya de 49 existents a tot el món, de les quals 16 estan a Europa. Juntament amb el de Grenoble, és l’únic situat al sud de la línia París-Trieste. Per tant, és la primera instal·lació d’aquest tipus al sudoest d’Europa. Els seus responsables indiquen que és una eina imprescindible perquè els científics treballin en igualtat de condicions amb els investigadors de la resta d'Europa.

El Sincrotró ha tingut una inversió de 201 milions d'euros costejats al 50% pel Govern Central i la Generalitat amb un pressupost anual de 16 milions d'euros.