Neus Català, un exemple de dignitat, solidaritat i humanitat

Cel de plom ha estat el llibre escollit per obrir la nova temporada del Cafè amb lletres, amb la presència de l’autora, Carme Martí.

Una infància a pagès al Priorat, una joventut esberlada per la Guerra Civil, la retirada a peu per la frontera fins arribar al sud de França, la resistència i els maquis, el primer gran amor, un llarg viatge de tren fins al camp d’extermini de Ravensbruck, primer, i al camp de treball de Hollschein després... Pot semblar l’argument per a una novel·la més gran que la vida, però es tracta d’una gran vida que ara es pot llegir a Cel de plom, de Carme Martí, novel·la escrita a partir de la vida de la Neus Català.

Cel de plom ha estat el llibre escollit per obrir la nova temporada del Cafè amb lletres, amb la presència de l’autora, Carme Martí, i una introducció a càrrec del Doctor en Història, José Montiel, que va situar el context històric en el que ha viscut Neus Català, a la que considera una genuïna representant de l’anomenada generació de la guerra civil europea, un període que va aproximadament des del 1910 al 1950, i que escriuen tres paraules clau que defineixen el seu compromís: dignitat, solidaritat i humanitat.

L'autora de la novel·la, Carme Martí, va conèixer la Neus Català quan preparava un llibre de cròniques rurals per al Museu de la Vida Rural. Després d'una primera entrevista, en la qual la veterana activista li va explicar la seva vida al camp als Guiamets, en una segona entrevista li va parlar de la seva lluita. Carme Martí va decidir plasmar aquelles històries en una novel·la biogràfica, un gènere poc utilitzat a l’Estat espanyol, "per poder explicar moltes coses amb detall i arribar a més gent".

La novel·la és possible pel compromís que Neus Català va assumir al ser alliberada del camp: explicar el que havia passat i que ningú oblidés mai a totes les companyes caigudes. Es per això que al poc de sortir del camp d’Hollschein va anar a un fotògraf a fer-se una foto amb el vestit de presonera, símbol d’una lluita col·lectiva. Carme Martí es confessa admirada i commoguda per la força i la dignitat de la Neus Català, que es posava de manifest en els moments més durs de la barbàrie nazi, i queda reflectida en escenes com quan són completament rapades i vestides de presoneres al camp d’extermini, i la Neus acaba improvisant una imitació de Charlot que fa esclatar de riure totes les companyes de barraca, un grup de dones condemnades que van jurar no plorar mai davant dels seus botxins.

Carme Martí relata a la seva novel·la el viatge en tren a Ravensbruck, última vegada que Neus Català veu amb vida al seu marit i on es pren consciència que els espera la mort. Un viatge de cinc dies en condicions infrahumanes que l’autora intenta airejar una mica introduint els records d’infància de la Neus, "un recurs que utilitzaven les deportades per no ser tocades constantment per l’horror".

La novel·la també narra la vida de Neus Català una vegada alliberada del camp, el difícil retorn a una vida normal, el compromís intacte, la decepció vers els polítics europeus que mantenen a Franco en el poder, la maternitat i el retorn a Espanya, amb la nova decepció de la Transició, i la seva vida actual, al seu poble, Els Guiamets, on manté viva la memòria i el record de totes les seves companyes i manté encès el seu esperit de jove indignada.

La propera cita del Cafè amb lletres serà el 21 de febrer, i comptarà amb la presència de l’Eulàlia Fort, que parlarà del seu llibre Converses amb Teresa Forcades.