Niño Becerra proposa amnistia fiscal i començar de zero

Santiago Niño Becerra, catedràtic d’ Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, ha tornat a l’ Institut Banús per parlar sobre la situació de la crisi actual i els seus antecedents històrics. La conferència ha tingut lloc aquest dimarts 19 a la biblioteca de l’institut. L’economista ha agrupat alumnes de 1r i 2n de Batxillerat interessats i preocupats pel futur que els espera.

Santiago Niño Becerra (Barcelona, 1951), proposa amnistia fiscal com a solució per sortir de la situació tan difícil que viu l'economia: "oblidem el passat, que aquests diners tornin i a partir d'aquí comencem de zero", afirma. Tot i això, aclareix que l'amnistia s'ha de declarar no només a Espanya, sinó de manera global incloent altres territoris per tal de fer front als paradisos fiscals. "Aquesta amnistia fiscal en primer lloc, no ha de tenir serrells i en segon lloc, no la pot aplicar només un país", puntualitza.

L'economista ha començat la xerrada amb una retrospectiva de la història econòmica d’Espanya. Els inicis daten del segle XVII, amb “l'era de les manufactures”, i acaba amb la crisi iniciada el 2007. Niño Becerra ha denominat la situació actual com una crisi sistèmica, molt semblant a la de 1929. Tal com va passar al 29, l’economia ha patit una sobreproducció i consum que ha esgotat el model econòmic i social existent. Aquest model econòmic es basa en dos supòsits: “pleno empleo, del factor treball i commodities, és a dir matèries primeres”, explica.

Niño Becerra fa especial èmfasi en la similitud de les dues crisis sistèmiques, les quals han comportat: un augment de l'atur i una baixada dels salaris. Per tal de revitalitzar el mercat i afavorir el consum s'han concedit crèdits a una societat cada vegada més pobre, crèdits que han endeutat als ciutadans. De totes maneres, Niño Becerra puntualitza una important diferència entre les dues crisis, la del 29 i l'actual: el paper que juga l'Estat és completament oposat.

La previsió del final de la crisi no és gaire esperançadora i genera un interessant "feedback" de preguntes i respostes entre l'alumnat i el conferenciant. El paper del Govern a l'economia és una de les principals preocupacions. Santiago Niño Becerra explica que la situació a la qual hem arribat no depèn del Govern espanyol, sinó d'individus externs a l'Estat "els grans trets dels compromisos que té Espanya, ja estan presos".

La independència catalana també ha estat un tema que preocupa els joves. Saber si una Catalunya independent seria econòmicament viable o si acceleraria el final de la crisi han estat algunes de les preguntes que els alumnes han plantejat. Davant aquest tema, l'economista ha estat directe "el moviment es demostra caminant".

Els consells professionals que Niño Becerra ha proposat als alumnes del Banús no són nous: saber anglès i "ser el millor en alguna cosa" es convertirán en requisits indispensables. Buscar la seva tendència o predisposició natural i obtenir una bona formació és la millor opció per l'èxit professional d'aquests joves.