Nit solemne a l'Ateneu

Sense cap ànim de somoure o qüestionar les creences de ningú, un servidor, agnòstic batejat, rebé dissabte passat el perdó diví després d’escoltar i gaudir la Missa Solennelle de G. Rossini (petite messe solennelle, l’original). Hi hagué perdó i gaudi per a qui signa, però també pel públic assistent, tot i els altres espectacles que aquella nit es produïen al país i a més, eren emesos per televisió i en obert. Una llarga i càlida ovació de gala obsequià els intèrprets de la missa de Rossinni un cop feta la feina. No hi ha cap dubte: se la mereixien perquè van complir amb escreix el compromís adquirit amb la ciutat i el públic cerdanyolenc.

Visites de luxe

L’anunci de la presència a la ciutat de la Coral Sant Jordi, dirigida per Lluís Vila, era un motiu més que justificat per no perdre’s la vetllada musical del proppassat dissabte. Una coral esplèndida, capaç de construir amb les seves veus la majestuositat de l’ofici cantat, o bé acostar-se amb tendresa als passatges en els quals l’autor mostra humilitat al creador omnipotent.

Senzillament, magnífic el treball de la Coral. Parlant de matisos convé destacar el paper de la formació músico-vocal de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, artífexs de la Missa de Rossini junt amb la Coral. Formada per la soprano Mariona Benet, la mezzo-soprano Miglena Savova, el tenor Llorenç Valero i el baríton Xavier Comorera, d’una banda, i el pianista Eloi Jové i l’harmònium Marga Sòria, recrearen amb llur art allò que escriví Rossinni.

Ironia de Rossinni

Convé fixar-se el títol de l’obra, Petita Missa Solemne, per copsar, en certa manera, el tarannà de Rossinni. Petita, potser, per l’exigüitat d’instruments – a l’Ateneu un piano i un harmònium – però solemne, gran, amb 14 composicions que van creant l’ambient buscat pel compositor. No debades, l’autor italià va excel·lir amb composicions d’òpera bufa. L’obra interpretada a Cerdanyola se’n surt, del gruix de les seves composicions més lleugeres. Estrenada el 14 de març de 1864 per a la consagració de la capella privada del comte Michel-Frederic Pillet-Will, el mateix autor en va fer una versió orquestral que ell no va poder estrenar en vida. L’obra orquestrada es presentà l’any 1869. I el cert és que malgrat el temps que fa que s’escriví, funciona. És capaç de fer-nos pessigolles a l’ànima. Rossinni, quan la creà, tenia molt ofici al damunt i coneixia a la perfecció els mecanismes de la música. Això es nota en aquesta missa: els aplaudiments del respectable adreçats als intèrprets però també a l’autor així ho demostren.

Flashos, no gràcies

Sense cap ànim de molestar ningú, vull escriure quatre ratlles sobre l’ús indiscriminat que es fa del flash de càmera fotogràfica en bona part dels espectacles que es fan a l’Ateneu. Els cops lumínics alteren la normal percepció de l’espectacle que hom pugui tenir. Això parlant des de la platea, però m’imagino que des del fustam, amb el flash “colpejant-te” frontalment, l’impacte t’ha d’enlluernar. No vull qüestionar la feina de ningú, però convindria que qui vulgui fer fotografies per a la seva feina, ho faci sense flash. L’espectacle, artistes i públic, ho agrairem.

Aniversari de la Banda

El proper 23 d’abril la banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola celebrarà el seu 7è aniversari. Hi actuaran la Banda, la Bandeta, la pedrera de la banda, i la Coral, formada pels pares, mares, familiars en grau divers de parentesc, amics i amigues de la banda que un bon dia van decidir traspassar la quarta paret de l’escenari i esdevenir, ells i elles, artistes. La festa musical es celebrarà a l’Ateneu a partir de les 19h amb entrada gratuïta per a tothom.