Nostàlgica commemoració dels 25 anys de la campanya 'Salvem Canaletes' amb la Plana del Castell com a teló de fons

Els actes commemoratius dels 25 anys de la pujada a la teulada de l'església de Sant Martí per desplegar la pancarta 'Salvem Canaletes' es van realitzar ahir amb nostàlgia i amb la protesta contra el projecte de la Plana del Castell com a teló de fons. El projecte original preveia la construcció a Canaletes d'un polígon a l'estil de Ciutat Badia i finalment es va construir un barri amb 1.350 habitatges.

La commemoració ahir dels 25 anys del desplegament de la pancarta amb el lema Salvem Canaletes contra aquest projecte urbanístic va comptar ahir amb la rèplica de l'Associació Cerdanyola Via Verda que va fer palesa la seva oposició al projecte de la Plana del Castell. La pancarta es va desplegar des de la teulada de l'església de Sant Martí quan un grup d'integrants de la coordinadora Salvem Canaletes va passar 40 hores damunt del temple per evidenciar la protesta contra un projecte que preveïa 6.000 habitatges. L'actual barri de Canaletes es fruit d'un projecte posterior, dels anys 90, i compta amb 1.350 habitatges.

La inauguració de l'exposició amb testimonis gràfics, documents i articles periodístics de fa 25 anys sobre la campanya en contra de la construcció del projecte a Canaletes i Altimira va comptar amb la presència d'un grup d'integrants de  Via Verda amb pancartes amb el lema Salvem la Plana i No al Direccional. Posterioment, el B'Art de l'Ateneu acollia la celebració d'un sopar commemoratiu amb la participació de 20 persones.

L'acte inaugural de la mostra, presidit per tres dels membres de la coordinadora Salvem Canaletes, Albert Lázaro, Miquel Sánchez i Roger Martínez, va commemorar també el 70è aniversari de l'inici de la Guerra Civil. El cronista local Albert Lázaro va demanar que el Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola condemni la dictadura franquista que va seguir a la guerra provocada per un "aixecament militar feixista contra el govern legítim de la II República". Lázaro també va manifestar el "repudi contra l'agressió del Líban i Palestina per part de l'estat sionista d'Israel".

El projecte i el context

L'historiador Miquel Sánchez va ser l'encarregat de posar en context la commemoració dels 25 anys de la campanya Salvem Canaletes. Sánchez va recordar que el 1981 era el temps de la suspensió de pagaments d'Aiscondel, el primer Ajuntament democràtic, la Loapa, l'oli de colza, el 23-F, la creació del CAP II o la publicació del llibre Tal como lo vi de José Carreta, avui ja desaparegut, entre d'altres qüestions.

Sánchez va recordar els antecedents de coordinadora Salvem Canaletes davant altres "malifetes al territori" com les protestes contra els peatges, les pudors dels abocadors de la Plana del Castell o les primeres peticions d'independència de l'aleshores polígon mancomunat de Ciutat Badia.

L'historiador recorda que el projecte urbanístic original preveia la construcció de 4.500 habitatges a 36 hectàrees de Canaletes i l'edificació de 1.500 vivendes a 10 hectàrees d'Altimira, cosa que representava incrementar en 26.000 habitants la població de Cerdanyola amb una densitat en aquell sector de 550 habitants per hectàrea. Tot plegat, indica Sánchez, "el model de creixement de Badia i del franquisme". Segons Sánchez, el projecte original de Canaletes és el de la Gran Barcelona dels alcaldes Josep Maria Porcioles i Joaquim Viola, però també de Narcís Serra i Pasqual Maragall amb urbanistes al darrera com Joan Antoni Solans i Albert Serratosa, i els seus grans defensors són la Corporació Metropolitana de Barcelona presidida per Serra i els interessos immobiliaris.

Davant d'aquesta situació neix la coordinadora Salvem Canaletes al 1981 -tot i que abans ja ha havia hagut campanyes en contra del projecte- amb el suport de 5 partits polítics -CDC, PSUC, NE, PCC i ERC -, el sindicat CC OO, 8 associacions de veïns - Carrer Nou, Centre, Montflorit, Fontetes, Serraparera, Serragalliners, Turó i La Gestora-Cerdanyola 2000- i tres entitats -Ateneu, Consell Popular de Cultura Catalana i Grup Ecologista  -. Posteriorment, a finals de 1981, el Ple de l'Ajuntament s'oposava al projecte per unanimitat. Posteriorment es van iniciar noves converses i als 90 es va aprovar un planejament que va reduir la construcció a 1.350 habitatges.

Sánchez remarcava, davant la presència dels manifestants de l'associació Cerdanyola Via Verda, que sempre "cal anar a contracorrent perquè això esperona al poder" i aconsegueix concessions. Segons l'historiador, "la Canaletes existent no és la que volia la coordinadora, però tampoc la de la Corporació Metropolitana" i cal tenir això en compte davant "la Torre Negra, la Via Verda o la Plana del Castell".

Roger Martínez destacava, d'altra banda, que a Canaletes es volia crear un guetto  amb 6.00 habitatges i gent procedent "del Barri Xino, una cosa que la gent amaga". Martínez es mostra convençut de la vigència del seu missatge perquè "segur que a la Plana del Castell es poden millorar coses" i reclama una normativa que impedeixi l'especulació als propietaris d'habitatges de protecció oficial, pisos que creu s'han de potenciar més a la ciutat.

Cerdanyola Via Verda i l'Ajuntament

Per part de l'associació Cerdanyola Via Verda, el seu president, Àngel Gaston, indica que la defensa de Canaletes és "ara la de la Plana del castell perquè cal preservar el territori necessari per Collserola, la ciutat i els seus veïns". Per la seva banda, Puri Palomar, altra de les integrants de l'entitat, va intervenir a l'acte inaugural per remarcar la necessitat de "defensar la terra". Palomar manifesta que Cerdanyola "no ha de ser una ciutat dormitori, sinó que ha de defensar la seva identitat" i dins d'ella, indica, estan els terrenys de la Plana del Castell tal i com són ara. Palomar afirma que l'Ajuntament hauria de ser sensible a aquesta petició perquè sinó "què s'hauria après en aquests 25 anys? Res". Els manifestants, amb samarretes contra el projecte urbanístic del Centre Direccional, van tancar la intervenció de Palomar amb crits de Salvem la Plana i van penjar a l'Ateneu la pancarta amb el lema Stop especulació que pel matí s'havia desplegat des del campanar de l'església de Sant Martí.

L'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, un dels integrants de la coordinadora Salvem Canaletes que va pujar a la teulada de l'església per desplegar la pancarta fa 25 anys, considera "legítima" la protesta de Cerdanyola Via Verda i afirma que el missatge de "prou especulació és, de fet, el que ha guiat la modificació del projecte de la Plana del Castell". Morral remarca que Cerdanyola és "l'únic municipi de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que ha desclassificat sòl urbanitzable per protegir-lo, tot i que a alguns els sembli insuficient". Segons l'alcalde, la modificació del planejament s'ha realitzat perquè calia "més sòl protegit a la Plana, però també un projecte urbanístic que respongui a les necessitats de la ciutat "per mantenir cohesió social, adaptar-se a les necessitats d'equipaments i creixement i refermar la identitat pròpia".

L'exposició commemorativa dels 25 anys de la campanya Salvem Canaletes es mostrarà al vestíbul de l'Ateneu fins a final d'aquest mes de juliol.