Nou Quadern de Recerca sobre l'Edat Mitjana i l'origen del nom de Cerdanyola

"El llibre ""Cerdanyola del Vallès.De l'antiguitat tardana al feudalisme"", del cerdanyolenc Jordi Garsaball, guanyador de la beca Jaume Mimó, completat amb el treball ""Cerdanyola i cerdans, agents de l'expansió territorial dels comtes de Cerdanyola"", del professor de la UAB, Ramon Martí, s'ha presentat com acte previ a Sant Jordi."

Els jardins de Ca n’Ortadó van acollir la presentació del número 4 de la col·lecció Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès, que coediten l’Ajuntament de Cerdanyola i el Servei de Publicacions de la UAB. Aquest nou volum recull dos treballs inèdits centrats a l’època medieval: Cerdanyola del Vallès. De l’antiguitat tardana al Feudalisme, de Jordi Garsaball, guanyador de la beca Jaume Mimó i Cerdanyoles i cerdans, agents de l’expansió territorial dels comtes de Cerdanya, realitzat pel professor de la UAB Ramon Martí.

Jordi Garsaball comenta que el seu treball explica una etapa de transició històricament essencial per a Cerdanyola amb la caiguda de l’imperi romà, el pas a una societat desvinculada de l’esclavisme, l’arribada dels musulmans amb un tipus de societat nova, la seva marxa i l’arribada dels cerdans que estableixen el sistema comtal i la instauració del feudalisme.

La presència musulmana

Sobre la presència musulmana a Catalunya, Garsaball indica que l’ocupació va ser completa al territori i no només a les ciutats com s’havia afirmat. A partir dels palaus que eren uns nuclis que servien com a lloc de recaptació fiscal i com a recolzament logístic a les tropes en moviment, citant com a exemples Palau de Riu Sec, Palau Ausit (Ripollet) o Palau de Plegamans.

L’autor del nou Quadern de Recerca assenyala que la presència musulmana s’acaba l’any 801 amb la conquesta de Barcelona pels francs que agrupa els pagesos en viles i que serà un sistema que durarà fins a les revoltes feudals del segle XI i el desenvolpament del Feudalisme ja a partir dels segles XI i XII. Garsaball indica que el Feudalisme a Cerdanyola es va fer a partir de 3 institucions: el mas, la parròquia i el castell.

El nom de Cerdanyola

Per la seva banda, l’estudi de Ramon Martí parla precisament dels cerdans perquè el nom de Cerdanyola està lligat al de la família comtal de Cerdanya –la del comte Borrell o Guifré el Pilòs- ja que, de forma paral.lela a la seva història grups de cerdans es desplacen pel país i creen viles, entre les quals la nostra és la Cerdanyola amb més pes demogràfic. Martí explica que “en total hi ha documentades 8 Cerdanyoles, 10 llocs cerdans i una vintena de llocs el Cerdà" i manifesta que la distribució dels noms cerdans pel país està marcada per l’expansió de la família comtal fins arribar a Barcelona i fins que els comtes de Cerdanyola arriben a ser els reis catalans.

El professor explica que l’origen etimològic de Cerdanyola està documentat des de les investigacions de Pau Vila als anys 30, però que l’ha sorprès la quantitat de topònims registrats al país i l’itinerari que segueixen. També diu que ja abans de Pau Vila, l’Institut d’Estudis Catalans ja havia deixat clara quina era l’etimologia, “el tema estava en saber si els cerdans es traslladaven a llocs més càlids durant l’hivern o hi havia una petjada política al darrera com al final acaba sortint”. Però Martí afirma que “la difusió que es fa de les troballes que determinats investigadors generen si no es donen a conèixer en el lloc on toca el que es descobreix no serveix per res”.

La importància de la recerca a la universitat

Per la seva banda, el director general de la UAB, Rafael Grasa, remarca que si per la universitat “sempre representa una satisfacció compartir activitats amb la ciutat, si es tracta d’una activitat de recerca, encara més”, Segons Grasa, “no hi ha feina universitària sense recerca i transferència de coneixement”. També destaca la importància de que un professor de la UAB hagi “completat aquest interessant treball sobre els orígens de la ciutat”.

Conèixer els orígens i reforçar la identitat

La regidora de Cultura, Consol Pla, expressa la satisfacció de l’Ajuntament per la publicació del treball per dues raons: “per l’interès de les troballes que aprofundeixen en l’Edat Mitjana a Cerdanyola i perquè amb el quart treball de recerca publicat ara sí que es veu una continuïtat en el projecte.

Per últim, l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, encoratjava als historiadors a seguir investigant “perquè totes aquestes dades de documentació comencen a configurar un actiu per conèixer els nostres orígens perquè reforça la identitat de la nostra comunitat”.

L’edat Mitjana serà també protagonista de l’estudi realitzat amb la beca Jaume Mimó d’aquest any, que s’acaba de concedir. La beca ha recaigut en un treball d’Eugènia Sitges sobre la història del castell de Sant Marçal.