Nova campanya de prevenció i control del Mosquit Tigre a Cerdanyola

El Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cerdanyola ha contractat a l’empresa Argelaga Serveis Ambientals S.L. per realitzar les tasques de prevenció i control de mosquit tigre a la ciutat.

La campanya, que es realitza entre els mesos de juny i novembre, compta amb un equip de dues tècniques encarregades d’arribar als sectors de població afectats a través de visites, reunions i avisos informatius establint mesures d’actuació que permetin minimitzar els focus de cria del mosquit i així evitar la seva proliferació. Així mateix realitzen una tasca de difusió de l’Ordenança Municipal per a la prevenció i control del mosquit Tigre, que va entrar en vigor el mes de juliol del 2006 i que regula les actuacions generals per prevenir i eliminar tots els possibles focus de cria del mosquit.

En la lluita contra el mosquit tigre és molt important la col·laboració ciutadana, tant a l’hora d’aplicar mesures preventives en les respectives finques, com en el fet de comunicar qualsevol incidència a l’Ajuntament, el que permetrà localitzar els focus del mosquit i aplicar mesures adients per a la seva eliminació.

L’estiu del 2004 es va detectar el primer exemplar de mosquit tigre (Aedes albopictus) a Cerdanyola del Vallès i al 2005 ja s’hi localitzaven poblacions estables. Des d’aleshores, el mosquit ha causat moltes molèsties a causa de les fortes picades que provoca. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Cerdanyola s’estan duent a terme un seguit d’actuacions preventives i de control que permetin reduir i controlar l’expansió d’aquesta espècie invasora al nostre municipi.

El mosquit tigre

El mosquit tigre (Aedes albopictus) es va detectar per primera vegada a Catalunya a l’estiu del 2004, és d’origen asiàtic i al seu lloc d’origen cria habitualment als forats dels arbres. Al nostre entorn utilitza qualsevol massa d’aigua petita i estancada com bidons, gerros, plats de testos, cubells o altres tipus de recipients. Al tractar-se de llocs petits i localitzats no es pot aplicar cap tractament de fumigació, raó per la que és molt important eliminar qualsevol punt d’aigua estancada a l’ambient exterior. Es caracteritza perquè és actiu sobretot de dia, principalment en zones ombrívoles. Té un radi de vol i acció relativament curt (d’uns 400 metres del lloc de cria). Les femelles produeixen molèsties provocades per l’elevat nombre de picades. Tot i que no transmeten cap malaltia, resulten molt molestos i poden causar reaccions al·lèrgiques més importants que els mosquits autòctons.

Què hem de fer per evitar els focus de cria del mosquit tigre?

Recordem que el mosquit tigre (Aedes albopictus) pon els ous en recipients amb petites masses d’aigua estancada, algunes de les mesures preventives que cal dur a terme per tal d’evitar l’expansió del mosquit són:

• Buidar i mantenir qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.
• Els dipòsits o bidons que s’utilitzen per recollir aigua pel rec han d’estar coberts amb una tela mosquitera prima o ser buidats i assecats una vegada a la setmana com a mínim
• Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs. Els embornals del jardí que acumulin aigua es poden tapar amb una tela mosquitera per tal d’evitar que el mosquit entri i hi posi els ous. També es recomana netejar-ho una vegada a la setmana tirant-hi aigua a pressió.
• Vigilar les basses petites, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera. També es recomana introduir peixos (per exemple la carpa comuna) a les basses, sent un mètode biològic d’eliminació de les larves de mosquit.
• Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.
• També cal tapar els forats dels troncs i les branques dels arbres amb sorra.
• Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics.
• Les piscines clorades, l’aigua de rius i rieres en moviment i les basses on hi ha peixos o granotes, no constitueixen espais de risc.