Nova campanya d'excavacions al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver

El Servei de Patrimoni de l'Ajuntament de Cerdanyola ha iniciat una nova campanya d'excavacions al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver que tindrà una durada de 5 setmanes i servirà per extreure les restes arqueològiques del terreny on es preveu la construcció de la futura aula didàctica que acollirà activitats escolars.

El jaciment del Poblat Ibèric de Ca n'Oliver té gairebé 8 mil metres quadrats que s'han excavat al llarg de més de trenta anys. La darrera campanya d'excavacions va tenir lloc al setembre de 2016 a la zona de la muralla nord, molt propera al dipòsit d'aigua.

En aquesta ocasió, els treballs es desenvoluparan en dos fronts, segons el director de les excavacions i del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, Joan Francès. D'una banda, es pretén tancar el quadriennal del Pla de Recerca presentat a la Generalitat de Catalunya excavant dins dels mateix perímetre del poblat, com la porta sud. D'altra banda, el projecte d'aula didàctica que es construirà a l'esplanada adjacent al camp de sitges obliga a preparar el terreny deixant-lo lliure de possibles restes arqueològiques.

Durant 5 setmanes treballarà a la zona un equip format per 12 persones entre arqueòlegs, auxiliars i estudiants.

Els treballs a Ca n'Oliver

Ca n'Oliver té una estratigrafia molt potent que obliga a treballar als arqueòlegs en importants fondàries. Gràcies a aquesta peculiaritat, precisament, s'ha aconseguit conservar el jaciment, segons assenyala Joan Francès. 

Per poder dur a terme els treballs cal eliminar tota la terra aportada en les últimes dècades per aconseguir arribar a la cota original del terreny. Aquesta preparació es fa amb una màquina excavadora que començarà a operar avui mateix. A partir d'aquí, explica el director del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, comença l'excavació a mà.

L'equip espera trobar, a més de sitges que poden arribar als 4 o 5 metres de fondària, alguna estructura exterior, fins i tot les estructures lligades als forns ceràmics que molts veïns de Montflorit recorden de la seva infantesa i que encara no s'han trobat.

Dels treballs realitzats en aquest darrer any, Joan Francès destaca els materials d'època antiga (de la primera meitat del segle V a.C.) que s'han localitzat a l'accés sud i que resulta una novetat ja que fins ara només s'havien documentat materials del segle III a.C. que esdevenen el gruix principal de la col·lecció del Museu. Aquestes troballes seran de gran utilitat per establir quina superfície té l'assentament més antic de Ca n'Oliver.

Èxit del Cap de Setmana Ibèric

Aquesta ha estat la primera vegada que, coincidint amb la celebració del Cap de Setmana Ibèric, hi ha campanya d'excavacions a Ca n'Oliver. De fet, les campanyes s'acostumen a dur a terme a l'estiu però aquest any, per raons alienes a la mateixa excavació, es fa als mesos d'octubre i novembre.

Joan Francès fa un balanç força positiu del Cap de Setmana Ibèric que ha comptat amb una gran afluència de públic. De fet, segons assenyala el director de l'equipament, des de la declaració del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) s'ha experimentat un increment de les visites i, sobretot, s'han ampliat les procedències dels visitants.