Núria Feliu homenatja la profunditat poètica de les sardanes d'amor, desamor i patriòtiques

'Les fulles seques', 'La sardana de les monges', 'L’Empordà', 'Marinada', 'Somni' o 'Maria de les trenes' són algunes de les sardanes que recitava divendres al vespre la popular cantant Núria Feliu en l'acte d'homenatge al centenari de 'La Santa Espina' organitzat a Cerdanyola per Convergència Democràtica de Cerdanyola.

Núria Feliu recorda la seva vinculació amb el món de la sardana des del seu naixement, filla d'un professor de l'Orfeó de Sants i destaca que la commemoració del centenari de la composició d'una de les peces més importants del repertori sardanístic, La Santa Espina, amb lletra d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera. Fruit d'aquest desig va néixer un llibre-disc amb la participació de l'escriptor Lluís Subirana. La cantant destaca que el públic rep el seu recital de sardanes amb emoció, tot redescobrint el valor poètic de textos d'amor i desamor i patriòtics.

Ara, Núria Feliu ja prepara un altre llibre-disc amb poesies patriòtiques alternades amb cançons populars, al temps que treballa en un nou disc sobre cançons infantils de la vallesana Narcisa Freixas.

Feliu dóna suport a la petició de la Federació de colles sardanistes, aprovada per l'Ajuntament de Cerdanyola, perquè el Parlament proclami la sardana com a dansa nacional de Catalunya. Feliu indica que el simbolisme de rotllana oberta a tothom que es dóna les mans suposa un valor afegit de la sardana.

En aquest sentit, la tinent d'alcalde de Cultura i portaveu municipal de CiU, Consol Pla, indica que cal que la sardana sigui coneguda coma dansa nacional catalana arreu del món i recorda l'homenatge a La Santa Espina, una peça prohibida per les dictadures de Primo de Rivera i Franco.