Palestina, causes i efectes del conflicte

Una nodrida representació ciutadana s’aplegà ahir a l’aula 6 de l’Ateneu per a conèixer de primera mà els orígens i els efectes, al llarg de la història, del que s’ha esdevingut a la Palestina històrica. Un territori on des del 1948 s’hi assenta l’estat d’Israel que hauria de conviure amb un estat àrab, Palestina, tal i com contemplava la resolució de l’ONU.

 

Esdeveniments diversos, alguns dels quals guerres cruentes, persecucions, matances, incompliments de dictàmens internacionals per part d’Israel han provocat que des del 15 de maig de 1948, dia de la proclamació de la independència d’Israel, aquella terra de l’Orient Mitjà no visqui en pau. La darrera pàgina d’aquesta cruenta història s’ha escrit a Gaza, amb més de 1300 morts palestins com a conseqüència dels atacs de l’exèrcit israelià. La majoria dels morts – 1200 – són civils. Hi ha milers de ferits i no hi ha hospitals en condicions, amb medicaments escaients, per atendre’ls. S’han destruïts escoles, cases, infraestructures, la qual cosa fa molt difícil afrontar el dia a dia sempre collats pel veí Israel.

 

La xerrada – col·loqui, moderada per Josep Grifoll de l’ONGD local ADIA, s’inicià amb una explicació històrica a càrrec  d’Ihab Salawdeh. El ponent situà l’origen dels fets actuals l’any 1897, amb la celebració del 1er Congrés Sionista, a Basilea. Allà i de la mà de Theodor Herzl apareix la idea de crear una pàtria per als jueus. Hi ha tres possibles ubicacions: Sud-amèrica, Àfrica i Palestina. La darrera opció serà la triada. A partir d’aquell moment es treballa per aconseguir-ho. Salawdeh va anar esmentant diversos moments destacats de la història del territori de Palestina ajudat per un clarificador mapa. Partint d’una situació al territori amb una clara presència Palestina es passa a la progressiva pèrdua dels palestins en benefici dels israelians que culmina amb les actuals Cisjordània i Gaza. Indrets desconnectats, que ocuparia l’estat àrab al territori en litigi.

 

La pèrdua de territori ha comportat morts i patiments pels palestins. 13.000 palestins morts quan Israel proclama la independència, 750.000 palestins expulsats per la força, 400 pobles arrasats, són algunes xifres del drama que ha viscut aquest poble. Matances com les dels campaments de Sabra i Chatila, al Líban, l’any 1982, les intifades, l’enlairament del mur de la vergonya, són altres moments destacats que han afectat als palestins.

 

Ihab Salawdeh destacà el caràcter democràtic de les eleccions a Gaza, que dugueren al poder a Hamas. Tot i que Palestina es regeix per un ordre democràtic, el triomf de Hamas comportarà un bloqueig total a Gaza. Israel se’n desconnectarà, sense que hi hagi cap document de finalització d’hostilitats ni res semblant, provocant una situació insostenible en un  territori com el Maresme on viuen un milió i mig de persones. La situació desembocarà en l’atac del darrer mes, a càrrec d’Israel, qualificat de “genocidi” contra els palestins pel ponent.

 

Salawdeh esmentà la gent que ha mort, il·lustrant les seves paraules amb fotografies dels bombardeigs i les víctimes consegüents. El cop ha estat dur, però pel palestí el patiment del seu poble encara no ha acabat. Queden els ferits, que es conten per milers, en un territori encara sotmès a bloqueig on escasseja tot.

 

 

Usama Khahdy, natural de Gaza i nascut en un camp de refugiats, relatà en primera persona els patiments del seu poble des del 1948 i especialment els provocats per l’acció bèl·lica d’Israel. Una acció d’”extermini” contra els palestins orquestrada pels israelians que s’atura quan els morts ja sumaven 1300 persones.

Per Khandy, l’atac militar contra Gaza l’orquestraren “criminals de guerra” que opten a les properes eleccions israelianes. Amb el vist-i-plau de més d’un 70 percent dels israelians, aconseguint augmentar el seu actiu electoral el primer dia de la invasió de Gaza.

Les bombes han aterrat 41 mesquites, 60 escoles, moltíssimes cases, centres sota bandera de l’ONU, vides humanes, en una acció qualificada com de “matar per matar”. S’ha destruït el 19 percent de Gaza: reconstruir-ho costarà una dècada. Tot i el dolor, el poble palestí ha resistit sense rendir-se. I de la runa, a l’entendre del palestí, naixerà una nova generació que lluitarà per ser. Perquè es compleixin les resolucions de l’ONU, que Israel no compleix, que proclamen l’existència d’un estat àrab a la zona.

 

 

El públic feu diverses intervencions. Es veié la necessitat d’impulsar plataformes com Cerdanyola Solidaritat amb Palestina, mirant de coordinar-les en l’àmbit nacional. Es proposà informar directament la població del que passa a Palestina, davant una tendència generalitzada de la premsa espanyola que manté una actitud “neutral” o obertament proisraeliana.  En aquest sentit i des del públic, es criticà obertament la periodista Pilar Rahola i altres professionals de la informació, amb l’argument que són més israelians que els nadius d’aquell país, en les seves argumentacions, insinuant-se que estan en nòmina d’organismes israelians.

Es suggerí demanar als governs català i espanyol el trencament de relacions de qualsevol mena amb Israel, com estat autor de l’agressió a Gaza.

 

S’anuncià que s’intentarà portar els responsables de l’atac militar davant els tribunals internacionals. També s’informà que es treballa per noliejar un vaixell amb material solidari perquè arribi a Gaza i alleugereixi la situació del territori.

Hi hagué un petit espai per les paraules des del públic i en veu del moderador, quan es manifestà que s’està contra la guerra de qualsevol mena, sigui qui sigui qui la instigui. Fou el no a les armes i el sí al diàleg.