Pardo i Galceran, 'Els homes clàssics', l’aposta per retornar la música a la gent

El músic cerdanyolenc Pedro Pardo i el periodista Albert Galceran porten anys divulgant la riquesa que suposa la música per a tota la humanitat als mitjans de comunicació, una tasca de divulgació i popularització de la música, especialment amb el programa 'Els homes clàssics', nom amb què també han batejat el seu primer llibre, que fa un recorregut per la història de la música a través d’històries que humanitzen alguns dels més grans genis musicals. Un recorregut que ajuda a retornar la música a la seva gent: la gent.

La presentació del llibre Els homes clàssics, amb el subtítol La passió i la carn i altres històries de la música, a la Biblioteca de Cerdanyola va ser un bon exemple de la tasca de divulgació de Pedro Pardo i Albert Galceran, combinant coneixement musical, explicacions històriques i molt bon humor perquè, al cap i a la fi, arreu del món es reacciona de la mateixa manera escoltant al Papageno de la mozartiana La flauta màgica, amb un somriure.

I amb un somriure aprens perquè les orquestres de cambra van créixer; com la malaltia de tres violinistes va estar a punt de fer perdre una de les més grans composicions de la història, La Passió segons sant Mateu de Bach; com és que els tenors que tant admirem ara van agafar l’actual rol a l’òpera perquè Rossini no tenia prou diners per pagar els Castratti; o com Catalina la Gran va germanitzar la música de Rússia durant segles fins l’aparició del grup dels Cinc -Borodin, Rimski-Kórsakov, Cui, Baràkiev i Mússorgski-...

Pardo, professor de l’Escola Municipal de Música Aulos de la nostra ciutat, i Galceran expliquen aquestes històries sobre uns genis que també són persones com qualsevol altra, històries que recorren la història de la música i que els autors completen amb propostes d’audicions de peces que contextualitzen aquests relats.

Els autors també relaten al llibre la història de fatalitat d’un músic lligat a Cerdanyola, Enric Granados, i, curiosament, el presentaven ahir a la sala que porta el nom de l’autor de 12 Danzas españolas a la Biblioteca Central.

"Que tothom s'acosti a la música clàssica" 

Perquè els autors volen que tothom s’acosti a la música clàssica, l’anomenada música culta, sense por i sense recança, amb un somriure. I una eina en aquest objectiu és un llibre que Galceran remarca que “no és per a melòmans només”, sinó per a tothom. El periodista explica que un dels problemes que té la música clàssica ha estat la sacralització amb què es tracta des d’un punt de vista elitista i academicista excloent a bona part de la gent.

Un problema al que Pardo afegeix la falta de voluntat política per donar suport ni a la música ni als autors nacionals, cosa que provoca falta de presència a l’educació i als mitjans de comunicació. Pardo lamenta el que considera falta de cultura musical dels catalans en comparació amb altres europeus i la manca de suport dels compositors i músics del país. 

Els autors insisteixen en la universalitat de la música com a llenguatge, com a manera d’expressar-se i remarquen que és un dels elements que més clarament configuren la humanitat de les persones. Pardo indica que la música és com és perquè els humans som com som i per això és universal.

Al mateix temps, Galceran manifesta que la música ajuda a explicar com és una societat en cada moment històric, per la tecnologia que s’utilitza, la temàtica que inspira les obres o la manera en què han evolucionat les formacions musicals.