Partits polítics i ciutadania debaten com ha de ser la Catalunya independent del futur

CiU, Compromís per Cerdanyola, ICV i ERC, a més del públic assistent, exposaven algunes de les seves idees principals en el debat que ahir organitzava l’Assemblea Nacional Catalana de Bellaterra sota el títol 'El País que Volem'.

Vivim un moment històric; el poble català té dret a decidir el seu futur; el poble ha de poder participar activament en el nou model d’Estat que volem; cal mantenir la unitat deixant de banda els partidismes i interessos personals; és moment de debatre i reflexionar sobre com serà la futura Catalunya independent; una Catalunya al servei de les persones i en la que l’Estat sigui un veritable instrument de transformació social. Aquestes van ser algunes de les idees principals que representants de CiU, Compromís per Cerdanyola, ICV i ERC exposaven en el debat que ahir organitzava l’Assemblea Nacional Catalana de Bellaterra sota el títol El País que Volem. Hi participaven els representants dels partits polítics de CiU, Alfons Escoda; de Compromís per Cerdanyola, Carles Escolà; d’ICV, Antoni Morral; i d’ERC, Joan Manuel Tresseras. 

L'opinió de CiU

Sense amagar les diferències, el portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, Alfons Escoda, destacava ahir com a conclusió del debat el grau de coincidència entre tots els partits. I és que, segons el regidor, en aquests moments “és molt important mantenir aquesta unitat de partits i de la societat” perquè per damunt “hi ha el país” i el pas tant important que es vol fer. 

Per a Escoda, la ciutadania vol que Catalunya esdevingui un Estat i ho vol aconseguir mitjançant instruments pacífics i, sobretot, a través del dret a decidir. Això farà que aquest sigui un Estat que “naixerà per la voluntat lliure i majoritària dels ciutadans que el vulguem conformar”; i el dret a decidir “serà el que haurà d’anar configurant tot els seus passos en el dia a dia i a mesura que es vagi constituint”.
 Alfons Escoda creu que se’ns presenta una oportunitat que no podem perdre. 

Compromís per Cerdanyola

L’exregidor i actualment membre de Compromís per Cerdanyola, Carles Escolà, apostava pel protagonisme de la ciutadania com a element clau en la constitució de Catalunya com a Estat. “El poble és qui ha de pilotar”, participant en un procés constituent del tot necessari després de la ruptura amb l’Estat espanyol, posant en qüestió absolutament tot i fent possible que “hi hagi instruments reals per canviar la qualitat de vida de les persones”. 

“No podem deixar tot en mans del Parlament”, afirmava Escolà, sinó que “s’ha d’obrir a la participació activa de la ciutadania i una manera de poder-lo fer és des dels Ajuntaments i anant als barris”.

El representant de Compromís per Cerdanyola afirmava que “cal un nou model que posi l’economia al servei de les persones” i, per al seu grup, en el nou Estat hauria de ser fonamental “el repartiment del treball i de la riquesa” i “l’aposta pels drets socials”. 

ICV

L’exalcalde de Cerdanyola i representant d’ICV, Antoni Morral, assegurava que la política catalana sempre ha estat marcada per l’eix nacional i l’eix social. Actualment, la societat s’ha mobilitzat i organitzat amb un clar full de ruta per aconseguir l’anhel de llibertat però, en canvi, Morral considera que hi ha un dèficit important per definir de forma concreta l’anhel social d’aquest país i les estratègies a seguir. 

L’exalcalde de la ciutat manifesta que vivim un moment històric excepcional i creu que la ciutadania i els partits polítics s’han de posar a treballar en un projecte que “promogui el debat sobre el país que volem en el terreny social i fer de la societat civil protagonista del seu esdeveniment”.

Antoni Morral afirmava que “l’eix nacional i social són les dues cares d’una mateixa moneda i han de caminar juntes”. S’han d’establir les bases del futur model d’Estat, la futura Constitució de Catalunya i això s’ha de fer, segons Morral, mitjançant “un procés participatiu”.   

ERC   

El representant d’ERC, l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresseras, manifestava que en la constitució del nou Estat ens haurem de debatre entre construir un Estat similar als del nostre entorn, per homologar-nos i igualar-nos amb la resta, o ser completament diferents perquè “volem fer servir l’Estat com a instrument de transformació social perquè el que estem fent és una revolució social que pren la forma de revolució democràtica”.

Per a Tresseras, en el món, “països amb un Estat i un model social triat per una àmplia majoria no n’hi ha”. Aquí parlem d’un procés de revolució diferent i això “obligarà a innovar i no sabem ben bé com ho farem”.

Parlant de com ha de ser el futur model d’Estat, Tresserras afirmava que per a ERC hi ha aspectes fonamentals a tenir en compte: s’ha de fer un procés constituent participatiu; la cultura, la llengua i la identitat hauran de ser electives; serà una república; caldrà construir una banca pública; serà necessari plantejar-se un pla de reindustrialització; i s’hauran de plantejar temes importants com la defensa, la cultura i els mitjans de comunicació, entre d’altres. 

Després de la intervenció del 4 representants polítics, el públic assistent també va tenir l’oportunitat de fer les seves pròpies reflexions i plantejar algunes preguntes als ponents. Algunes de les intervencions plantejaven la necessitat d’oblidar els interessos partidistes, aplicar la desobediència civil i involucrar més a la ciutadania, entre d’altres propostes.