Per què costa tant aconseguir el suport ciutadà per a les polítiques climàtiques?

Un estudi liderat pel professor de l’Àrea de Ciència Política i de l’Administració de la UAB Marc Guinjoan, juntament amb els investigadors Toni Rodon, de la UPF, i Joel Ardiaca, de la UB, revela que el suport ciutadà a les polítiques climàtiques depèn en gran mesura de com se’n comuniquen els costos, els beneficis i els efectes redistributius.

La recerca, publicada a la revista científica West European Politics, es basa en dos experiments amb mostres representatives de la població espanyola i explica per què moltes mesures climàtiques concretes generen rebuig, malgrat l’ampli consens social sobre la necessitat d’actuar contra el canvi climàtic.

L’equip va dissenyar dos experiments originals. El primer, un experiment de vinyetes inclòs en dues onades d’enquestes, va exposar als participants deu polítiques climàtiques diferents i els en va mostrar de manera aleatòria informació sobre els costos o els beneficis. El segon, un experiment de conjunts, va presentar a les persones enquestades paquets hipotètics de polítiques climàtiques aplicades a ciutats fictícies, variant-ne el contingut, el cost, el benefici i, sobretot, l’impacte esperat sobre la ciutadania més rica i sobre la més pobra.

Els resultats indiquen que remarcar els costos econòmics d’una política redueix significativament el suport ciutadà, mentre que destacar-ne els beneficis només l’incrementa de manera moderada. La recerca també revela que el factor més determinant és la redistribució. Els participants donen molt més suport a les polítiques climàtiques quan se’ls informa que milloraran la situació de les persones amb menys recursos.

A més, també han identificat diferències ideològiques importants. Les persones d’esquerres són les més favorables a les mesures climàtiques i les més sensibles als seus efectes redistributius, mentre que les de dretes hi mostren menys suport general. Els autors també observen una oposició especialment elevada entre els simpatitzants de l’extrema dreta.

Els resultats tenen implicacions directes per al disseny i la comunicació de polítiques climàtiques. D’una banda, mostren que aconseguir suport ciutadà no depèn només de «què» es fa, sinó especialment de «com» es comunica qui en paga els costos i qui en rep els beneficis. Emfasitzar la justícia distributiva —per exemple, garantint que les mesures no perjudiquin les persones amb menys recursos— pot ser una via eficaç per ampliar-ne l’acceptació social.