Per una educació pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català

La campanya ILP per una educació pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català arribava ahir a Cerdanyola amb una xerrada organitzada per Procés Constituent que reclamava suport a la recollida de signatures impulsada pel grup promotor de la iniciativa. La campanya demana el debat al Parlament d'una proposta de Llei del Sistema Educatiu de Catalunya, cosa per la qual necessiten el suport mínim de 50.000 firmes.

Marina Pérez, integrant del sindicat Ustec, una de les entitats que donen suport a la campanya, destaca que la ILP neix en un moment en què el capitalisme accentua la pressió per aconseguir que el dret a l'educació esdevingui una mercaderia fent negoci amb la privitatizació des de l'escola-bressol a la universitat i potenciant un model ideològic fonamentat en la competitivitat i no en els valors de la igualtat o la qualitat.

Pérez remarca que la proposta està oberta a noves aportacions perquè finalment es debatin al Parlament però manifesta que, entre els elements destacats de la ILP hi ha que no es permeti la gestió privada ni la participació d'empreses al sistema educatiu públic, que els centres tinguin una autonomia real amb un funcionament democràtic, que les condicions laborals dels treballadors, docents o no, siguin dignes i estables, que el català es mantingui com a llengua vehicular o que es redueixis progressivament els concerts escolars perquè en un període de 10 anys passin a ser, en la seva totalitat, centres públics o privats:

Xavi Hernando, representant del moviment estudiantil de la ciutat, destaca per la seva banda que aquesta campanya ha aconseguit mobilitzar novament els joves en un moment de baixa intensitat després de molta mobilització contra les retallades. A més, Hernando creu que en un moment en què es reclama el dret a decidir cal reclamar que es pugui decidir sobre l'educació que vol la societat:

Sergi Méndez, membre de la candidatura I tant que Podem! del cercle local de Podem, indica que cal un urbanisme que ajudi a potenciar l'educació. Méndez posa l'exemple de les aules quadrades, que potencien la jerarquia, quan haurien de ser en cercle per potenciar una educació més democràtica:

Méndez reclama que la llei vagi més enllà de l'educació a les escoles perquè l'educació abasta tots els aspectes socials i l'urbanisme és un d'ells. En aquest sentit, Méndez considera que les polítiques urbanístiques de Cerdanyola fan d'aquesta una ciutat deseducadora. Per a Méndez caldria que els nens decidissin aspectes d'aquesta política, com per exemple la ubicació d'alguns bancs a la via pública.

D'altra banda, d'entre el públic assistent, es van reclamar qüestions com la incorporació d'uns principis pedagògics mínims en la llei, el desenvolupament de la necessitat de portenciar una escola realment inclusiva o buscar fórmules més novedoses per tal d'implicar la ciutadania en la defensa d'una educació pública de qualitat.