Pere Portabella: Doctor Honoris Causa a l’avantguarda artística i el compromís humanista
17 de març de 2009 a les 0:00
El cineasta i polític Pere Portabella ha estat investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una crida a la recerca de nous llenguatges audiovisuals i al manteniment de la reflexió crítica en la societat. A proposta de Ciències de la Comunicació, la UAB atorga el doctorat a Portabella com a un referent cultural durant 40 anys amb gran prestigi social i exemple de compromís polític.
Pere Portabella ha criticat que la majoria del cinema segueixi apostant per fórmules narratives "acadèmiques i conservadores" en lloc d’apostar per la subversió dels codis i la cerca de nous llenguatges. El cineasta, productor de joies com
Viridiana o
El Cochecito i director de films-assaig com
Pont de Varsòvia, afirma que "la construcció d’arguments literaris ha fet molt mal al cinema" i destaca que el resultat real d’una pel.lícula està "en la mirada" de l’espectador com passa amb la visió d’un quadre. Segons Portabella, la percepció i emocions de l’espectador són protagonistes davant una seqüència d’imatges que "és inamovible".
Portabella ha remarcat, en la seva
lliçó magistral, la seva admiració per
Luis Buñuel ja que amb les tres primeres pel.lícules –
Un chien andalou, L’age d’or i
Las Hurdes/Tierra sin pan, va esdevenir "peça fonamental de l’art contemporani" i quan va passar d’aquesta subversió de codis narratius als films d’estudi de la seva etapa mexicana va convertir-se "en un clàssic indiscutible del cinema" amb pel.lícules com
Él o
Los olvidados. Portabella va produir amb Buñuel al 1961 Viridiana, Palma d’Or al festival de Cannes abans de ser rebutjada pel Vaticà i el règim franquista.
En aquella dècada Portabella va impulsar, amb la seva productora Films 59, algunes de les produccions emblemàtiques del cinema espanyol com Los Golfos de Carlos Saura (1959) i El Cochecito de Marco Ferreri (1960), cinema de gran contingut crític amb la dictadura per una "necessitat imperiosa d’intervenir en un entorn gris, mediocre i hostil" com el del franquisme. Al 1995 renova la seva aliança amb lla renovació cinematogràfica amb la producció de Tren de sombras de Jose Luis Guerin.
Com a director uneix l’herència de l’avantguarda amb llenguatges de ruptura amb films com Vampir 1970, Umbracle 1972, El sopar 1974 i Informe General 1976 i, després d’un llarg parèntesi protagonitzat per la seva activitat política, Pont de Varsòvia 1989 i El silenci abans de Bach 2007. En el 2001 les seves pel·lícules passen a formar part del fons artístic del Macba (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), un any més tard és l’únic artista espanyol convidat en la Documenta 11 i al 2003 el centre Pompidou li homenatja i adquireix per al seu fons una de les seves pel·lícules i al 2007 el Moma de Nova York fa una retrospectiva de la seva obra.
El cineasta s’ha mostrat confiat que la "revolució digital" permetrà trobar nous llenguatges visuals en què l’usuari sigui "actiu, creador i consumidor" i ha reclamat que les ajudes institucionals siguin per a la creació ja que "ara són per a l’obra, el resultat, quan haurien de ser per al procés".
Portabella es mostra, però, optimista sobre el futur del cinema i esperançat en què les investigacions sobre nous gèneres i llenguatges cinematogràfics i les aportacions d’internet i els departaments d’investigació fílmica d’universitats i espais culturals suposin un avenç important per al cinema.
En l’apartat polític, des dels anys seixanta Pere Portabella forma part dels moviments antifranquistes, participa a l’Assemblea de Catalunya i és un dels organitzadors del retorn a Catalunya de Josep Tarradellas. Portabella va ser elegit senador en les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, va participar a la comissió per a la redacció de l’actual Constitució Espanyola i en 1980 va ser elegit diputat al parlament Autonòmic de Catalunya fins a 1988. Des de 2001 presideix la Fundació Alternatives.
El nou Doctor Honoris Causa de la UAB mostra la seva decepció per l’aparició als anys 80 de les corrents de pensament únic en contra de la reflexió crítica que considera imprescindible a l’art i a la societat.
El padrí de Portabella en l’acte d’avui ha estat el doctor
Josep M. Català, en nom de la Facultat de Ciències de la Comunicació, i ha ressaltat en
la seva intervenció que l’homenatjat exemplifica el "cercle virtuós d’ètica, estètica i coneixement" que suposen les virtuts de la universitat i tot amb un gran compromís professional i humà.
Durant l’acte d’avui, Portabella ha estat acompanyat per destacats membres del món universitari, cultural, polític i comunicatiu, entre ells els seus companys de tertúlia radiofònica al programa La Ventana, Santiago Carrillo i Miguel Herrero de Miñón, l’exPresident de la Generalitat Pasqual Maragall, la historiadora Anna Sallés –vídua de l’anterior Doctor Honoris Causa de Comunicació, Manuel Vázquez Montalbán-, l’antropòleg Manuel Delgado o els periodistes Lluís Foix i Antoni Bassas, entre d’altres.