Podem Cerdanyola analitza els reptes que han de superar els moviments socials per governar

El cercle Podem convidava ahir a l’Ateneu al professor de democràcia i participació social de la UAB i investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, Òscar Rebollo.

La forma d’organització, la gestió de la diversitat, com governar amb eficàcia sense perdre en democràcia o la construcció d’una cultura i organització de la política són alguns dels reptes que han d’afrontar els moviments socials per poder arribar, gestionar i mantenir-se a les institucions. Aquestes són les principals conclusions del professor de democràcia i participació social de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), Òscar Rebollo, convidat pel cercle Podem Cerdanyola. Rebollo analitzava ahir a l’Ateneu com els moviments socials, com a actors polítics que no han estat pensats per governar sinó per influenciar en el govern, reivindicar i lluitar, poden organitzar-se per accedir a les institucions.

Ara mateix, segons Rebollo, no hi ha una resposta per a aquests reptes i l’única manera d’avançar i resoldre és a través de l’assaig i l’aprenentatge. Es tracta de practicar, revisar, contrastar, analitzar què hem fet bé i què hem fet malament i no tancar els ulls a qualsevol cosa que vingui de fora, encara que sigui d’antics models. El repte, insisteix el professor de la UAB, “és trobar les formes d’organitzar-se”.

Altres reptes

Però els moviments socials tenen altres reptes com la necessitat de tenir un cert coneixement del que és gestionar l’administració i la burocràcia administrativa, aprendre a gestionar la diversitat i pluralitat de la que disposen sense arribar a l’autodestrucció o el repte col·lectiu de la politització entesa com un terme contrari a la individualització.

Segons Òscar Rebollo, en les formes d’organització s’han de tenir en compte dos eixos fonamentals: l’equilibri entre l’eficàcia i la democràcia i la centralització i descentralització. Rebollo es pregunta com podem guanyar en eficàcia sense perdre en democràcia? La resposta, diu, només es pot trobar en la construcció i generació de confiança a través de la transparència, amb sistemes de revocació, amb informació i amb mecanismes establerts de consulta i decisió, entre d’altres. Els sistemes de revocació però també el diàleg són, segons el professor de democràcia i participació social, elements operatius claus en l’organització.

Òscar Rebollo també posa de manifest que una societat complexa com la nostra requereix d’una democràcia complexa i això suposa que tot no sempre es pot portar des d’una assemblea. En aquest sentit, considera que s’ha de tenir especial atenció per no rebutjar certs mecanismes o instruments més directes que poden ser d’utilitat. I, com a exemple, afirma que “una cosa és que no ens agradi com ens representen i altra molt diferent és que no ens agradi la representació”.

La participació

En l’organització Rebollo creu que hi ha diverses vies que poden ajudar a trobar noves fórmules com poden ser la tecnologia, la construcció d’un codi ètic o la incorporació de la participació per tasques, entre d’altres elements. Pel que fa a la participació en concret, el professor i investigador indica que és molt important promoure una participació que es basi en el fer. Malgrat això, Òscar Rebollo manifesta que no es pot construir tampoc l’expectativa de que tothom participarà fent però sí elaborar una estratègia per intentar incloure en el fer a la màxima gent possible.

Després de la intervenció del professor de la UAB i investigador de l’IGOP, es va obrir un torn per a la participació del públic assistent que va reflexionar sobre els reptes plantejats per Òscar Rebollo així com del fenomen Podem i el seu possible accés a les institucions. Rebollo va afirmar que Podem “és una bona notícia; una hipòtesi que val la pena”.