Pol Orobitg presenta nou single amb Se canta, cançó tradicional molt arrelada a l’Occitània

El músic cerdanyolenc Pol Orobitg acaba d’editar el single, acompanyat d’un videoclip, Se canta, una versió del poema trobadoresc del segle XIV que és l’himne oficial de la Val d’Aran i cançó tradicional molt arrelada a l’Occitània i els Pirineus.

Pol Orobitg explica que ja feia temps que li rondava pel cap la idea d’apropar-se a la música tradicional per donar-li una volta, “traslladar-la al present per demostrar que no és una música morta, que es tracta d’un llegat molt viu”.

Ara fa un any, Pol Orobitg publicava el seu primer disc en solitari, Tot o zero, i amb el nou single no pretén avançar un segon disc ni perdre presència a les xarxes socials i la promoció musical, si no simplement “donar forma a una necessitat d’experimentar amb la música tradicional i veure com respiren les meves idees al respecte i com les rep la gent”.

Orobitg va tenir molt clar des del principi rodar un videoclip amb una cançó molt vinculada a la seva infantesa i que havia escoltat moltes vegades en la veu del seu pare.  Jason Palma i Joan Molas han estat els encarregats de dirigir el vídeo aprofitant un dia gris i plujós que “s’avé molt bé a l’estètica que es volia transmetre i a la melangia que atresora la cançó”.

Se canta és una cançó tradicional occitana també coneguda amb altres títols com Montanhes araneses, Aqueres montanhes o Aqueras montañas, i ha estat interpretada per artistes com Lídia Pujol, Alidé Sans, Roger Mas, José Antonio Labordeta o Biella Nuei, versions que Orobitg ha escoltat en un intens treball de recerca per abordar-la des d’una perspectiva personal i treballar-la amb el productor Julio Bernardo, amb qui ja va fer el seu primer disc.

Se canta / Montanhes araneses és l’himne oficial de la Vall d’Aran i per tant imposava un cert respecte saber si la versió proposada per Orobitg seria ben rebuda o hi hauria gent que es podria molestar. La resposta ha estat d’allò més positiva i tot han estat elogis, entenent que “es tracta d’una cançó popular i les cançons populars mai han estat canòniques perquè acaben essent de qui les canta sabent, això sí, el sentit de la cançó i d’on ve”.

Orobitg remarca que Se canta no deixa de ser “una cançó de resistència que salta per sobre les fronteres i un reconeixement de l’estret lligam existent entre cultura catalana i cultura occitana reivindicant també el reconeixement de les minories lingüístiques i amb diverses possibles interpretacions depenent de cada moment, podent parlar d’amors perduts o de l’exili”.

Se canta podria ser la porta d’entrada a altres aproximacions al cançoner popular o simplement quedar-se com una cançó que anar incorporant al repertori en directe de Pol Orobitg una vegada estigui més rodada i trobi el seu espai en uns directes d’un disc conceptual com Tot o zero que ara torna a sortir de gira després de l’aturada dels mesos d’hivern.