Ponts estesos per a la construcció d'una identitat de tots

Can Domènec acollia divendres la taula rodona La Cerdanyola dels ciutadans: construïm identitat entre tots en què, al voltant de l’exposició Cerdanyola en procés, Projectes per la ciutat, es va debatre sobre conceptes com tradició, costums, multiculturalitat o ciutadania i es va posar de relleu la necessitat de potenciar el diàleg amb els nouvinguts en una societat en constant evolució. L’acte comptava amb la participació de l’historiador Josep Lluís Negreira, l’antropòleg Antonio Olea i el sociòleg Diego Rodríguez.

Un segle d'immigració

Josep Lluís Negreira va repassar en la seva intervenció les diverses onades migratòries que ha viscut la ciutat. Les migracions de les primeres dècades del segle XX comporten per als nouvinguts unes dures condicions de vida que porten a què, segons Negreira, no hi hagi integració, raó per la qual i en arribar la Guerra Civil participaran activament en els processos revolucionaris.

L’onada migratòria dels 60 és més important quan al nombre de gent que hi arriba. L'historiador detalla que Andalusia és l’origen principal dels migrants, però ara són molts més els que arriben, provocant que en poc temps es tripliqui la població de la ciutat. Un factor que, segons Negreira, provoca alguns problemes de convivència entre comunitats, documentats en els números de la Revista de Sardanyola de l’època.

De la masia a la immigració actual

Antonio Olea va parlar de la creació de la identitat. Una primera identitat neix per les moltes masies al territori cerdanyolenc. Hi ha una identificació casa-individu i dóna peu a què la gent s’identifiqui com de tal o qual masia, fossin els amos, els masovers o els mossos. El primer nucli urbà comporta l’aparició dels primers nuclis corporatius. Així, i per exemple, un sector de la població, els parcers, anaven a la Cooperativa de la Constància. Olea prossegueix destacant que l’arribada dels estiuejants i les onades migratòries condicionen i diversifiquen les identitats locals. Així, l’arribada d’immigrants amb un increment important de la població de la ciutat, fa que els nouvinguts es repleguin en ells mateixos. Un fet que coincideix amb el declivi de la cultura agrícola tradicional de la població autòctona, sent substituïda per una nova d’industrial. El resultat, segons l'antròpòleg, és que també hi ha un replegament.

Olea comenta que els anys han fet que ambdues realitats conflueixin i s’hagin creat les bases per d’una identitat cerdanyolenca pròpia. Actualment, i segon Olea, som en un moment molt interessant en el qual s’ha divulgar i donar a conèixer la identitat pròpia a la darrera onada migratòria, tot escoltant-la.

Espais de confluència

Diego Rodríguez va centrar la seva intervenció explicant que s’està creant identitat social, comuna. La societat és fragmentada. Davant la pèrdua de la capacitat d’organització, pròpia d’altres moments històrics, la societat postcapitalista és complexa, multicultural. El nostre món és difícil i competitiu, i ho és tant per l’emigrant com també per a molts autòctons als quals els costa viure en aquesta societat. Per respondre a aquesta realitat, Rodríguez va proposar la necessitat de crear espais de confluència. Per això, i citant Jordi Borja, explicava que és bo que l’espai públic, la ciutat, tingui una funció urbanística, sòcio-cultural i política ja que ha de ser el nostre marc de referència en un camí que no sabem ben bé on ens mena.