Presenten les obres d'art que es subhastaran al sopar solidari del Rotary Club

El president del Rotary Club, Josep Vigueres, va anunciar que els guanys que s’esdevinguin d’aquesta iniciativa es destinaran en un 75 percent a la recerca del càncer infantil, en col.laboració amb la FADAM, i el 25 percent restant anirà destinat a la rehabilitació de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Vigueres indica que el temple es troba en un estat lamentable.

 

D’altra banda, durant el sopar solidari també es sortejaran 200 regals, d’entre els quals 7 seran obres realitzades per integrants de l’Associació d’Artistes Plastics de Cerdanyola i la resta productes cedits pes establiments comercials i empreses locals.

 

Vigueres considera que la participació en la III Ni de Sopar Solidari del Rotary Club “és una molt bona oportunitat per ser solidaris”. Ja en la presentació d’aquesta iniciativa, el president del Rotary Club destacava l’objectiu de “despertar inquietuds per fer obres socials amb coratge per emprendre-les”.

 

S’espera que unes 550 persones assisteixin al sopar solidari seguint l’èxit de les edicions precedetns a benefici de la Llar Les Vinyes –van comprar una furgoneta per traslladar els nens- i de l’Associació d’Afectats per l’Amiant de Cerdanyola-Ripollet.

 

La III Nit Solidària tindrà com principal beneficiari el departament d’investigació d’oncologia infantil de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona . El seu responsable, el doctor José Sánchez de Toledo, destaca que el càncer infantil és una malaltia rara que representa el 2 percent de totes les afeccions oncològiques, però la recerca en aquest camp també beneficia la investigació del càncer en adults. La recerca ha suposat avenços importantíssims ja que en els últims 30 anys hi ha un 26 percent més de curacions de càncers infantils i actualment, dels 200 nous casos anuals que hi ha a Catalunya, el 76 percent es curaran i un 24 percent dels nenes moriran.

 

La investigació afecta a prevenció, aspectes epidemiològics i tractaments clínics sobre els diferents casos, molt especialment els de leucèmia i tumors del sistema central, els que afecten més nens. El doctor Sánchez de Toledo, que destaca que el de la Vall d’Hebron és l’hospital espanyol que aten més casos de càncer infantil, manifesta que el progrés de la investigació i la supervivència és constant, però també l’aparició de nous problemes als quals cal donar solució.

 

L’entitat cerdanyolenca FADAM ha vehiculat el suport al departament d’investigació d’oncologia infantil de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona. El seu president, Antonio Manzanares, remarca que la lluita contra el càncer infantil ha d’implicar tota la societat civil perquè “no coneix ni bons ni dolents i ens pot afectat a qualsevol”.

 

 

El segon projecte beneficiat serà el de restauració de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Les obres, iniciades al mes d’octubre passat, consisteixen en desmuntar les cobertes de teula àrab de l’atri, capelles i nau central, conservant totes les peces aprofitables, per tal de poder fer la seva reparació restituint i substituint elements amb el màxim respecte per l’original. El projecte també inclou un tractament de l’entorn, netejant correctament la zona de vegetació conservant només els elements interessants, igualment es faran rases perimetrals exteriors per fer tractaments antihumitats als murs i drenatges que serviran per al replanteig dels nivells de l’entorn immediat i s’instal·larà un parallamps.

 

L’ermita està documentada des del 1316. Originàriament era un edifici romànic o d'inspiració gòtica amb diversos altars que depenia de l'església parroquial de Sant Iscle. El 1784 va ser profundament reformada per construir l'actual ermita d'estil barroc. La reconstrucció va ser encarregada per Magí Negrevernís, ciutadà de Barcelona, que l'havia adquirit juntament amb la masia de Can Canaletes en pública subhasta el 1770, després de l'expulsió dels jesuïtes, que n'eren els propietaris. L'ermita ha estat sempre vinculada a la masia de Can Canaletes i per la festivitat de Sant Felip s'hi celebrava un aplec.

 

L'ermita és un edifici amb planta de creu llatina amb un porxo d'entrada, teulades a dues vessants sobre encavallades de fusta i un campanar d'espadanya rematat amb un frontó trencat decorat amb esferes de ceràmica de color verd.

 

Per sota de l'ermita i dels camps que l'envolten es troben les restes arqueològiques d'una vil·la romana datada entre els segles I i V dC. que no s'ha excavat mai. No gaire lluny de la vil·la es va trobar un mil·liari de l'època de l'emperador Galeri (293-305 dC) que hauria format part d'una via secundària que, passant per Cerdanyola, comunicava Barcelona amb la via Augusta. Al Museu Ca A.Ortadó-R.Maymó hi ha exposat el mil·liari i alguns objectes procedents de la vil·la.