Propostes de mobilitat comarcal de Promoció del Transport Públic i ADENC

Un túnel per Montcada per escurçar temps i distància amb Barcelona i que a més permet guanyar un metro regional a l’actual túnel d’entrada per la Meridiana, el TramVallès com aposta d’eficiència energètica i connexions interurbanes i el Pla 20x2020 de 4 grans nodes ferroviaris amb possibilitats d’estacions d’enllaç i connexió amb bus aprofitant la línia R8. Aquestes serien les grans propostes per millorar la mobilitat al Vallès, dotant-lo de serveis de transport públic i oblidant-se de les grans infrastructures tipus túnel d’Horta.

Les associacions ADENC i Via Verda van portar una moció al Ple de maig de l’Ajuntament de Cerdanyola reclamant la desprogramació de la reserva viària i ferroviària del túnel d'Horta, però només es va aprovar la primera part. La majoria de grups van coincidir en que cal debatre amb profunditat la posició de l'Ajuntament sobre les infrastructures de transport públic que necessita Cerdanyola. Es per això que ADENC i Via Verda han organitzat un acte per presentar diverses propostes assumibles i alternatives al túnel d’Horta, considerada una infrastructura del tot innecessària.

El president de l’Associació Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol, va començar recordant la història del túnel d’Horta, un projecte viari del 1976 que es comença a reactivar el 2002 per proposar-se com a túnel ferroviari el 2006 i totalment paralitzat pel seu elevat cost econòmic al 2012. Riol remarca "la incongruència del projecte des del seu origen, al estar concebut com eix viari, pensat per a l’ús privat i per tant no com a projecte emanat d’una necessitat de transport públic".

La PTP sempre ha defensat que quan es parla de transport públic "el repte són els serveis, no pas les infrastructures i menys encara els grans túnels, d’elevat cost i eficàcia limitada". Els darrers anys de polítiques de la Generalitat en grans infrastructures de transport han estat, segons Riol, "desastrosos, congelant les inversions ferroviàries, duplicant la xarxa d’autopistes que encara hem d’estar pagant fins al 2040 en una mena de peatge a l’ombra, triplicant el cost inicial de la L9 del Metro i instal·lats en un model de mobilitat depenent del cotxe".

Ricard Riol recorda que al Vallès es produeixen 500 mil desplaçaments interns al dia, el doble de desplaçaments que es produeixen des del Vallès cap a Barcelona, el que posaria damunt la taula la urgència de millorar la mobilitat a les dues comarques vallesanes, castigades en aquest sentit pel model radial imperant. A tot això s’hauria d’afegir un context de crisi que aparca les grans inversions, que en el cas del túnel d’Horta s’agreuja per la necessitat de construir el triple d’infrastructures per connectar el túnel ferroviari al sistema ferroviari existent, i un increment de l’ús del transport públic.

La PTP proposa dos projectes per millorar la mobilitat al Vallès i el temps d’accés a Barcelona. Per una banda està el TramVallès, seguint l’exemple d’altres xarxes de tramvies a les àrees metropolitanes de la Unió Europea que "permeten moure una major capacitat de passatgers en menor espai amb criteris d’eficiència energètica, velocitat i seguretat". I per l’altra el túnel de Montcada, "petita variant ferroviària d’escàs impacte a l’entorn amb remarcables guanys de temps d’accés a Barcelona". Un túnel de 2’5 kilòmetres i un pressupost de 185 milions d’euros que està inclòs al pla de rodalies. La PTP entén l’oposició de l’Ajuntament de Montcada al túnel per por a perdre servei públic de transport, i per això la PTP defensa "el manteniment de les quatres estacions afectades i del traçat del túnel de la Meridiana com a vies alliberades per a un metro regional". La combinació del TramVallès i el túnel de Montcada, amb l’alliberament que provoca del túnel de la Meridiana posen més en evidència, segons Riol, la inutilitat del túnel d’Horta i permet millorar temps de viatge cap a Barcelona i l’accessibilitat entre els diversos punts de connexió al Vallès.

L’arquitecte i membre de l’ADENC, Manel Larrosa, va exposar la proposta 20x2020, amb moltes adhesions a la comarca, que contempla la creació de vint noves estacions i quatre nous enllaços regionals aprofitant el traçat de la línia R8 Martorell - Granollers, que es reforçaria amb una xarxa d’autobusos que sortirien de les estacions per ordenar una espinada de transport públic comarcal que fuig del sistema radial imperant. Els quatre nous enllaços "són obres barates, tècnicament poc complicades i molts eficients, que atenen les necessitats de 1’5 milió d’habitants i construeixen regió".

Larrosa i Riol coincideixen en la conveniència de millorar les xarxes existents, fent-les servir d’una manera més intensiva i oblidant-se d’infrastructures noves poc assumibles i de dubtosa eficiència en un territori, la façana interior del litoral, que és la zona més densa del corredor mediterrani.