Pujol: 'Catalunya és exemple en superar els problemes sorgits de la immigració'

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, obria ahir al vespre les Converses a Cerdanyola, dedicades a la immigració. Més de 300 persones s’aplegaven ahir al teatre de l’Ateneu per escoltar les reflexions de Pujol sobre un tema de molta actualitat. L’expresident va repassar el procés històric de la immigració a Catalunya fins arribar a l’actualitat. Ho feu amb una intervenció trufada d’anècdotes, moltes d’elles posant la seva família com a exemple, que li serviren per explicar com el nostre país ha anat assimilant les grans corrents migratòries que ha viscut des de finals del segle XIX.

Jordi Pujol destacà que Catalunya ha estat i és un exemple a l’hora de superar els problemes generats per la immigració, especialment gràcies a la societat civil, capaç d’integrar els nouvinguts.

Pujol va afegir que l’arribada d’immigració és una prova d’èxit dels processos d’integració, donat que els immigrants, a banda de buscar-se la vida en un territori amb oportunitats, van a llocs on són ben acollits, on no hi ha violència envers ells. La necessitat de mà d’obra per un país com el nostre, capaç de generar molta riquesa però sense suficient potencial demogràfic, va que sigui necessària la immigració. Un fet que és, per Pujol, un ajut indirecte a altres regions de l’estat o països del tercer món. La qual cosa, per l’expresident, no és la solució per les regions o països més deprimits econòmicament parlant.

L’expresident de la Generalitat va il·lustrar els seus comentaris sobre l’acollida que s’ofereix a la immigració al nostre país comentant que és una terra d’oportunitats. Els exemples de l’empresari Lao, de Cirsa, o els Lara, propietaris d’un dels grups editors més potents del món, el Planeta, són una petita mostra que a Catalunya funciona l’ascensor social. Un ascensor que no funciona a França, fet demostrable pels darrers aldarulls produïts a l’Estat veí provocats per joves francesos fills de generacions d’immigrants que actualment no tenen feina, ni ells ni els seus pares, ni cap futur.

Jordi Pujol va destacar el paper important que han de jugar la societat civil i les administracions per acollir els immigrants, esdevenint tots un país fet per l’esforç col·lectiu, model de convivència i respecte. Una convivència que genera valors positius per la societat com també d’altres negatius, com les dificultats de accedir a l’habitatge, complicat pels nouvinguts però també per la gent del país. Pujol va remarcar la necessitat d’integrar als nous ciutadans i evitar la marginació.

Estatut i immigració

L’expresident va entrar en alguns aspectes de l’actualitat política, especialment en el tema de l’Estatut i la seva relació amb la immigració. Pujol va destacar la importància que algun tràmit important dels que hagin de fer els immigrants el gestioni la Generalitat de Catalunya, perquè d’aquesta manera els nous ciutadans sabran que existeix i és important aquesta institució. Jordi Pujol constatava la importància d’incidir en la definició dels contingents d’immigració, tot i que ho veu difícil donat que es decideixen a Madrid, i la possibilitat més real que el govern català tramiti el permés de treball als immigrants.

En el torn obert de paraules, Pujol va negar els comentaris del líder del PP, Mariano Rajoy, qui equiparava la persecució del català durant la dictadura amb la que segons ell patiria actualment el castellà al Principat. Per a Pujol hi ha una hostilitat latent contra Catalunya des del PP i el PSOE, que els produeix rèdits electorals. Davant d’aquests fets, atiats, segons Pujol, per mitjans de comunicació com el diari de Pedro J. Ramírez, El Mundo, o els programes de Federico Jiménez Losantos, a la Cadena COPE, convé que la gent que viu a Catalunya amb parents a la resta de l’Estat, els expliquin la realitat de Catalunya, ben diferent a la imatge distorsionada i interessada que alguns volen oferir.

Riquesa a incoroporar a la convivència ciutadana

L’acte comptà amb la participació de l’alcalde de la ciutat, Antoni Morral, i el regidor d’immigració, Alfons Escoda. Morral destacava en l’obertura de l’acte que ha estat en l’actual govern local quan s’ha creat la regidoria d’immigració per garantir la riquesa que aporta cercant en el marc de la convivència ciutadana.

Alfons Escoda, edil responsable de les polítiques d’immigració, exposava que el treball del govern local en aquesta matèria s’ha basat en acomodar la gent que arribava, a través de les onades migratòries, treballar perquè la societat cerdanyolenca conegués bé el fenomen que s’estava produint i la necessitat de potenciar la cohesió del nostre país petit, la fragilitat del qual es pot veure agreujada o reforçada en funció de l’encaix que tothom trobi en la societat comuna.

El regidor per a la Immigració destaca que avui a Cerdanyola “hi ha una absència total de conflictes en la convivència” dels ciutadans autòctons amb els que acaben d’arribar. En aquesta entesa han tingut un paper fonamental algunes associacions com El Mate, l’Església Evangèlica o el grup Alkàntara, entre molts altres. Alfons Escoda creu que el programa Voluntaris per la Llengua que organitza el Servei Local de Català també ha contribuït força en el benestar i la convivència a la ciutat. El regidor fa una crida a la participació i col·laboració de tothom en aquesta iniciativa.

El cicle La immigració. Converses a Cerdanyola continuarà en els pròxims mesos amb un altre conferenciant de luxe: Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Associació Catalana de Sociologia. Aquesta conversa es realitzarà abans d’estiu en data encara per determinar. La idea del cicle es mantenir una xerrada d’aquestes característiques cada tres o quatre mesos.