Quatre paraules per celebrar el Dia Mundial de la Poesia

Cerdanyola s’afegeix als actes de commemoració del Dia Mundial de la Poesia amb un acte al MAC Can Domènech que tindrà com a protagonistes poemes de Narcís Comadira recitats en diverses llengües per l’alumnat del Servei Local de Català. L’acte tindrà lloc avui dimecres a les 19 hores.

L’any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Des de l’any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes i el Consorci per a la UNESCO de Catalunya promocionen aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l’organització de diferents accions amb l’objectiu de difondre el fet poètic. A partir del 2008 es va començar a celebrar el dia amb la lectura d’un poema escrit en català, traduït a diverses llengües, escrit expressament per a l’ocasió.

El Dia Mundial de la Poesia a Cerdanyola contempla enguany la lectura del poema Quatre paraules de Narcís Comadira, i d’altres composicions del llibre El temps que fuig, que recull textos de Narcís Comadira i Josep Pla. És un recital poètic obert a tothom i serà amenitzat amb la música en directe de Carlos Beceiro.

Narcís Comadira

Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta i pintor. Ha exercit altres disciplines artístiques o relacionades amb l'art, com la dramatúrgia, la traducció, el periodisme, la crítica literària, l'estudi de la història de l'art, l'arquitectura i la publicitat. Comadira ha estat guardonat amb premis com el de la crítica Serra d’Or, el Ciutat de Barcelona, la Lletra d’Or, el de traducció poètica Cavall Verd -Rafael Jaume i el Nacional de la Crítica.
 

Quatre paraules
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.