Quo vadis, Catalunya? El debat de la independència a la ràdio referma els posicionaments de tothom

El debat sobre la independència i el futur de Catalunya entre membres locals del PSC, CUP, ERC, C's, PP i PDeCAT ha refermat el posicionament d'aquestes formacions en què algunes diuen ja adéu a l'estat espanyol, d'altres destaquen la inversemblança de la independència i algun advoca per trobar un nou marc de convivència de consens a mig camí.

El debat, inici de temporada del programa de Cerdanyola Ràdio La Nit Política que s'emetrà cada dimecres a partir de les 21.00 hores-, dirigit per Àlex Cabrera i Arnau Lleonart, ha tingut alguns moments de crispació, però ha permès copsar els posicionaments d'un ampli ventall de forces polítiques sobre el tema protagonista absolut d'aquest moment històric.

El debat estava dividit en tres blocs temàtics que els moderadors han intentat que els ponents respectessin, no sempre amb èxit, per abordar un debat ordenat sobre qüestions destacades del procés sobiranista: 1) On va Catalunya? I al mateix temps què ha passat per arribar a la situació actual; 2) Catalunya al món: hi haurà reconeixement internacional en cas d'assolir una Catalunya independent?; i 3) Els diners, o un nou estat podrà pagar les pensions? Finalment, un quart bloc permetia donar un missatge de cloenda a cada debatent sota el títol de I ara què?.

1) On vas Catalunya?

Josep Maria Gispert, president del PDeCAT a Cerdanyola, començava la seva intervenció manifestant sentir-se coaccionat i amb la llibertat d'expressió coartada pels fets dels darrers dies en què s'ha produït " violència d'estat" cap a la ciutadania i les institucions catalanes. Gispert insistia en la legalitat i legitimitat del procés sobiranista i la convocatòria d'un referèndum aprovat per la majoria del Parlament de Catalunya tot destacant que, amb l'operació policial viscuda a les últimes setmanes, la legitimitat del govern d'Espanya "ha desaparegut".

Gorka Samaniego, integrant de C's, considera fals que s'hagi atacat la llibertat d'expressió i que prova d'això és el debat celebrat al teatre Ateneu. Samaniego posa de relleu tres moments per arribar a l'actual situació: a curt termini, l'actuació d'un govern que ha decidit "saltar-se la llei i la democràcia"; a mig termini, la reforma "il·lògica" de l'Estatut; i a llarg termini, la permisivitat de PP i PSOE al Govern central amb les forces nacionalistes catalanes arribant a pactes de governabilitat durant molts anys perquè després "hagin posat en qüestió la democràcia".

Josep Garcia representava ERC al debat per denunciar un atac "al dret inalienable a decidir sobre el nostre futur", tal i com assegura que reconeix el dret internacional, fins arribar a "l'espectacle indigne" viscut els últims dies amb l'operació policial sobre la Generalitat.  Garcia assegurava que referèndum sense garanties va ser el viscut a l'aprovar la Constitució del 78 i recordava també l'aprovació de la Loapa pel govern del PSOE ja que "es va carregar el poc que tenia d'avançat la Constitució".

Carlos Cordón, el primer secretari i regidor del PSC cerdanyolenc, feia una crida a "practicar i predicar" la moderació ja que "tots hem rebut coaccions i això no vol dir viure en un país represor". Cordón lamenta la inacció política del Govern central, però també l'actuació "unilateral" del Govern de la Generalitat, al temps que pregunta si és legítim  saltar-se les normes del propi Parlament per aprovar les lleis del Referèndum i de Transitorietat. El representant socialista considera que el referèndum és il·legítim ja que no està sustentat per la majoria de la ciutadania, però també considera que la reacció del Govern de Madrid ha estat "desproporcionada" fins arribar a "un xoc de trens que no porta enlloc amb dues persones que porten cinc anys d'esquenes".

Álvaro Hernández, president local de les Noves Generacions del PP a Cerdanyola, denuncia les "centenars d'agressions" rebudes pels partits no sobiranistes "mentre l'independentisme jugava a trencar Espanya" fins aconseguir fracturar la societat catalana, intervenció que va aixecar la primera cridòria del públic que va obligar als moderadors a demanar respecte per a tots els assistents. Hernández considera que el procés va començar per tapar la corrupció de Convergència, partit que manifesta que ha canviat de nom perquè l'anterior es vinculava amb la corrupció.

Maurici Jaumandreu, membre de la CUP i regidor de Compromís per Cerdanyola, es preguntava que si Convergència ha canviat de nom per la corrupció "com és que no ho fa el PP" i es responia que és així perquè l'estat espanyol s'ha configurat a través de "l'espoli de les classes populars". Jaumandreu defensa que "la política no va de legalitat, sinó de legitimitat" perquè el règim franquista era un estat de dret amb lleis. Ara, indica, l'estat espanyol s'està fent "un autocop d'estat amb l'aplicació de la porta del darrera de l'estat d'excepció" i l'article 155 de la Constitució. Jaumandreu lamenta que en aquest moment històric "el socialisme transversal hagi desaparegut quan més es necessitava i estigui al costat dels colpistes".

2) Catalunya al món

El primer secretari del PSC demanda la generació de "consensos majoritaris, sense vencedors ni vençuts, perquè així sempre perdrà la meitat de la població". Carlos Cordón insistia que cap estat, al marge de la Veneçuela de Maduro, reconeixerà una Catalunya independent que hagi sorgit d'un referèndum unilateral, al temps que recorda els cassos del Quebec i Escòcia com de votacions pactades.

Per contra, des d'ERC Josep Garcia es mostrava convençut que mols estats reconeixeran a una Catalunya independent i assegurava que el secretari general de l'ONU ha mostrat el seu reconeixement al procés sobiranista viscut als últims anys.

El representant de C's manifestava que "ningú reconeixerà la independència d'una regió que es salta les lleis" perquè, segons Samaniego, suposaria crear un precedent intern de cara als seus propis països.

Josep Maria Gispert es mostra convençut de tot el contrari. "Tots els països que s'han independitzat" als últims anys ho han fet incomplint les Constitucions de l'estat al que pertanyien i han estat reconeguts internacionalment, comenta. "En una setmana mitja dotzena d'estats hauran reconegut Catalunya i s'haurà acabat el partit" deia Gispert mentre Hernández i Samaniego li desafiaven: "digues un". El president del PDeCAT insisteix que les lleis aprovades pel Parlament són legals, justes i eficaces.

Álvaro Hernández es preguntava irònicament: "Qui dona suport a Catalunya a la Unió Europea? La Lliga Nord, Beppe Grillo, la ultradreta noruega?"  i assegurava que Alemanya ha prohibit referèndums d'independència als landers, cosa que segons Gispert és perquè ho ha de demanar la majoria de la ciutadania d'un territori "i la petició va ser de només una persona". Per al president de Noves Generacions del PP, la UE és un "projecte de suma, no de resta; d'eliminar barreres, no de crear fronteres".

Maurici Jaumandreu creu que la via unilateral és raonable quan no hi ha consens i es preguntava "quantes independències pactades hi ha hagut, al marge de Txecoslovàquia?". El representant de la CUP manifesta que "els estats no són imbècils" i no es posicionaran sobre aquesta qüestió fins "que no estigui resolta".

3) Els diners

El representant socialista admetia no saber si una Catalunya independent seria capaç de pagar les pensions i manifestava "no m'agrada parlar de política ficció", sinó de projectes concrets com el manifestat a la Declaració de Barcelona. Un document on, segons subratlla Cordón, s'aposta per un diàleg on es negociïn totes les propostes de la Generalitat; es desenvolupin "realment" les competències de l'Estatut; i hi hagi un nou sistema de finançament "amb solidaritat però també amb justícia i ordinalitat"; entre d'altres elements.

Des de les CUP, Maurici Jaumandreu assegura que "evidentment" que Catalunya podria pagar les pensions davant el seu teixit productiu i econòmic on hi ha 2'5 treballadors per cada jubilat. De fet, Jaumandreu creu que un estat que funcioni seriosament pot afrontar aquest pagament sense els problemes que té l'espanyol.

Gorka Samaniego creu, contràriament, que des del sobiranisme es fan contínuament "actes de fer sense arguments" amb la creença que arribant a la independència tot estaria solucionat. Per al representant de C's, hi ha molts estats amb dificultats per assumir l'actual model de pensions i es pregunta irònicament si Catalunya no tindria cap problema. Per a Samaniego, la garantia està en la pertanyença a la Unió Europea i per això cal mantenir-se a Espanya.

El representant d'ERC es mostra més que convençut que els instruments d'un estat donarien capacitat a Catalunya per fer molt millors polítiques econòmiques per garantir aquest pagament. Josep Garcia exemplifica la necessitat de millorar les infrastructures i els transport amb unes inversions "del Corredor Mediterrani que van a l'estació d'Atocha i unes rodalies que són la vergonya del món".

El president de la Noves Generacions del PP no era tan optimista. Álvaro Hernández manifestava que la independència suposaria sortir d'una Unió Europea perquè "es surt d'Espanya" i això significaria gravar les exportacions de les empreses catalanes amb arantzels, al temps que també vaticinava la sortida de l'euro, davant la negació de Garcia i Gispert.

En aquest sentit, el president local del PDeCAT assegura que les pensions es pagarien a Espanya i a Catalunya, però manifesta que una altra cosa seria la seva evolució. Per a Josep Maria Gispert, aquesta evolució seria més positiva a Catalunya perquè, proporcionalment, té més capacitat recaptatòria, al temps que recordava la reducció de les pensions viscudes a països com Grècia.

4) I ara què?

• Josep Maria Gispert (PDeCAT): "No tinguem por. Votar l'1 d'octubre és un dret que no ens hem de deixar prendre. És el nostre repte. Guanyem-lo"·.
• Carlos Cordón (PSC): "Volem intentar un nou marc de convivència que doni resposta a la majoria. En aquests dies de tensió dialèctica, demanaria que ningú doni lliçons de llibertat a un partit que ha patit presó i exili".
• Josep Garcia (ERC): "El poble de Catalunya vol decidir el seu futur perquè no és un poble esclau. Si tot el poble vota l'1 d'octubre, el guanyarem".
• Gorka Samaniego (C's): "A ningú li agrada veure la divisió que tenim, però també tenim esperança. Calen unes eleccions en que C's tindrà un projecte alternatiu per fer tornar el seny".
• Maurici Jaumandreu (CUP): "Votarem que sí perquè de facto ja som independents perquè hem desconnectat de l'estat. La por no podrà amb un poble que s'alça amb il·lusió".
• Álvaro Hernández (PP): "Sense llei no hi ha estat de dret; sense estat de dret no hi ha democràcia; sense democràcia es va a l'anarquia. M'agradaria que respectéssiu els que pensen diferent i que no comenci el que diu l'Anna Gabriel quan parla de que 'els carrers són nostres' ".