Rafel Nadal defensa la capacitat de l'individu d'actuar davant el destí

Nadal va presentar a la Biblioteca Central "La maledicció dels Palmisano" a la darrera sessió del cicle literari Cafè amb lletres.

La maledicció dels Palmisano neix d'un fet real. La visita de Rafel Nadal a un poble de La Pulla, regió del sud d'Itàlia, on descobreix un memorial dedicat a les víctimes de la vila en les dues guerres mundials. En l'apartat dedicat a les de la Primera Guerra descobreix 21 vegades el cognom Palmisano, cognom que ja no apareix en la part del monument dedicada a les víctimes de la Segona Guerra. En canvi, el cognom Convertini es repeteix un munt de vegades. Aquest descobriment és l'origen de la fabulació que dóna lloc a La maledicció dels Palmisano.

En finalitzar la primera guerra mundial dues dones queden vídues. Francesca d’Antonio Convertini; Donata de Vito Oronzo Palmisano, l’últim de la seva família. Les dues dones descobreixen que están embarassades. Francesca ho fa amb goig; Donata amb por. Tem que el seu fill hereti la maledicció que ha portat a l’extinció als homes Palmisano. Les vídues es conjuraran per burlar la maledicció.

Rafel Nadal explica a la novel·la que "en una guerra tu no tries el bàndol, el bàndol et tria a tu" i això li fa reflexionar sobre la llibertat de l'individu davant el destí. L'autor defensa que no pots canviar-ho tot, que no és igual néixer a Catalunya que a Síria, però l'ésser humà és responsable de les seves actuacions i les seves decisions poden fer canviar el destí, "encara que sigui parcialment".

La maledicció dels Palmisano és una narració sobre amors i lleialtats (home-dona, mare-fill, amics... un amor que s'imposa al destí), sobre les passions en temps de guerra i sobre les ocultacions de la història desvetllant un episodi molt poc conegut de la Segona Guerra Mundial quan els aliats van amagar l'esclat d'un vaixell nordamericà, el John Harvey, amb armes químiques prohibides per les convencions internacionals durant el bombardeig del port de Bari. Nadal destaca que en una reunió de comandaments de la zona, coordinada a distància pel general Eisenhower, només es va prendre una decisió: no dir a ningú que havia esclatat un vaixell carregat de gas mostassa per evitar haver de retirar aquestes armes quimiques mentre un Hitler ja en retirada en tenia als seus arsenals. 

Rafel Nadal escriu La maledicció dels Palmisano amb una prosa sense efectismes, conreant una llengua rica que s’estructura en capítols curts que donen gran agilitat al relat. La maledicció dels Palmisano s’obre de manera frenètica, amb un repàs a les 21 morts dels homes del clan que sembla haver sortit d’un arxiu històric, i acaba també de forma trepidant. El cos de la novel•la, però, el forma una vall més pausada -buscada, segons indica el mateix autor- que permet deixar evolucionar els personatges i aprofundir en els convulsos anys d’entreguerres amb el creixement de l’ombra fosca del feixisme com a element destacat d’una societat que es fragmenta i s’aboca a una altra guerra. Nadal destacava al Cafè amb lletres que la guerra és part del paisatge d'un llibre de passions i personatges i la "guerra treu el millor i pitjor de cadascú i portar a l'extrem les emocions". 

Un dels personatges important és el territori, la regió de La Pulla, un paisatge mediterrani, d’oliveres i vinyes, castigat per un sol ardent, que ens impacta des de la primera línea, i una vida quotidiana que Nadal retrata amb detall i estima volent parlar d"d'una pagesia amb una vida dura, però dignitosa, i una burgesia, amb tots els privilegis del món, però també molt pròxima a la natura". 

La pròxima cita del Cafè amb lletres serà amb Jenn Díaz que presentarà la seva novel·la Mare i filla el 19 de maig a la Biblioteca Central.