Raimon, la força de la veu i del missatge

L’Ateneu es vestia de gala dissabte al vespre per acollir Raimon, una de les veus més emblemàtiques de la cançó catalana. El cantant de Xàtiva, amb 43 anys d’ofici damunt dels escenaris, va triar la nostra ciutat per tancar la gira Poemes i Cançons, organitzada per la Diputació de Barcelona i diversos ajuntaments de la demarcació, entre els quals el nostre. Cerdanyola va respondre a la proposta i el teatre de l’Ateneu presentava una molt bona entrada per escoltar un recital de caire antològic, com el definí el mateix cantautor.

El públic que assistí al concert ho feu lliurat, d’entrada, a la força i el missatge del cantant. Ja d’entrada, hi hagueren salutacions, abraçades, complicitats mentre tothom s’acomodava al teatre, potser recordant antics concerts de Raimon a la ciutat, com els celebrats al Centre Parroquial o bé  al campus de la UAB. El cert és que tothom era conscient de la importància del recital, cerimònia en la qual més d’un, més d’una, es feu un “lifting” d’edat i recordà moments i èpoques superades amb el pas del temps.

Raimon, en plena forma i amb una veu, rotunda i clara, del tot envejable, dosificà les cançons previstes, bellament editades per l’ocasió en un llibre que es repartí al públic assistent. Poemes escrits durant els moments més foscos de la dictadura, amb tema inclòs dedicat a Gregorio López Raimundo; versos de poetes medievals i contemporanis, com el celebrat “Veles e vents”, d’Ausiàs March, o “Una vaca amb un vedellet en braços”, de Pere Quart, o cançons d’amor i d’absències, com l’escrita pensant en la seva companya, l’Analisa, titulada “Com un puny”. Música, veu i fins i tot, uns passos de ball. que en Raimon es marcà damunt del fustam cerdanyolenc.

Cançó rera cançó l’artista conquerí un públic que ja d’entrada, era ben seu. Un públic que en molts casos desitjava escoltar les cançons més emblemàtiques del cantautor valencià. I les escoltà al bis, ja previst i editat de bell antuvi. El “Diguem no”, ’”Al vent” i “Jo vinc d’un silenci” retronaren a la sala de l’Ateneu, cantants amb una gran força per un Raimon acompanyant-se per la guitarra i el cor d’un respectable desitjós d’entonar, una vegada més, aquests veritables himnes generacionals.

Destacar l’acompanyament dels músics, Miquel Blasco, guitarra, Víctor Valls, guitarra, Francesc Puig, clarinets i saxos, i Pep Coca, al contrabaix, i el treball dels tècnics de so i il·luminació, així com el personal tècnic del teatre local. Els mitjans tècnics extres aportats pel concert aconseguiren un bon so, que permeté una vetllada excel·lent.

Al final, malauradament, tot s’acaba

Aplaudiments d’una sala dempeus i crides a nous bisos aconseguiren que sortís un pletòric Raimon agraint les mostres d’afecte tot explicant que el concert s’havia acabat, perquè, de fet, era tot el que s’havia preparat per aquella nit. Contents i potser una mica més joves d’ànims, els assistents al concert comentaren a la sortida una de les nits més emblemàtiques de la programació cultural a la ciutat. El somni, el record salpebrat d’actualitat és ben viu: el proper mes de juny en Raimon actuarà a l’Olímpia de París, per a celebrar els 40 anys d’ençà la seva primera actuació a l’emblemàtica sala francesa, tal i com explicà a Cerdanyola Ràdio 105,3 FM. Potser els i les entusiastes del cantautor valencià podrien muntar un viatge Cerdanyola – París ...