Recordant el que mai s’ha d’oblidar

Cerdanyola recorda per segon any consecutiu les víctimes del nazisme i de l’exili i la deportació republicana en un acte que es farà a la plaça de la Pau, davant el monument dedicat als cerdanyolencs deportats als camps nazis, aquest 4 de febrer a les 12 hores.

El 27 gener de 1945 les tropes soviètiques van alliberar el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. La UNESCO va declarar el 27 de gener Dia Internacional de Commemoració de l'Holocaust. El 5 de febrer se celebra la Diada Nacional de l'Exili i la Deportació Republicana.

L’Ajuntament de Cerdanyola, amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, de l’OPC de la Diputació de Barcelona i de persones i entitats de la ciutat, han organitzat un acte simbòlic que aplega dues dates commemoratives de gran significat històric el 5 i el 27 de gener, s'emmarca en la signatura d'un conveni de col·laboració amb l'Amical Mathausen per al desenvolupament d'un programa anual estable d'activitats sobre la Memòria Democràtica a Cerdanyola.

Manifest en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

El manifest del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat subratlla que la memòria “no és sols un acte de justícia per a les víctimes sinó també un instrument d’alerta i prevenció” i denuncia que durant el règim nazi es “va universalitzar i estendre el crim, amb empremtes indelebles, es van soscavar el propis fonaments de la civilització i es destruí la Humanitat”.

El text apunta que “la ideologia assassina d’uns quants dirigents va arribar a impregnar àmplies capes socials d’homes i dones, gent corrent, que van ser elements necessaris” i la seva col·laboració va ser imprescindible per a dur a terme la barbàrie: “l’assassinat metòdic, industrialment planificat, de milions de dones i homes, també gent corrent, que el nacionalsocialisme volia excloure de la societat al ser considerats perillosos per la seva diversitat: jueus, opositors, discapacitats, maçons, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà”… Entre ells els més de 9.000 republicans espanyols, dones i homes, deportats als camps nazis i els milers més que van ser obligats al treball esclau en la indústria de guerra del Reich, per la seva condició de ser enemics polítics de Franco i de Hitler i per la seva contribució a la lluita contra l’ocupant alemany a França.

El manifest insisteix que reflexionar sobre les causes i conseqüències de l’Holocaust i la persecució de tots els col·lectius considerats enemics es converteix en un compromís de lluita contra l’antisemitisme, racisme i qualsevol forma d’intolerància, així com “contra els revisionismes i negacionismes, justament en els temps actuals en que a tot el món es manifesten tendències i es porten a terme accions que vulneren els Drets Humans i, de nou, tornem a veure com gent corrent, seguint els dictats de dirigents obcecats, es converteixen en l’element necessari per a perpetrar noves barbaritats; perseguint, empresonant i assassinant gent corrent perquè són o pensen diferent i perquè les seves vides molesten per a poder aconseguir els objectius espuris d’aquells dirigents”.

Acte a la plaça de la Pau

L'acte per recordar les víctimes de l’Holocaust i l’exili i la deportació republicana comptarà amb la presència de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, del president de l’Amical Mauthausen, Joan Calvo, i amb la participació d'altres institucions i entitats de la ciutat. Es farà a la plaça de la Pau aquest dissabte, 4 de febrer, a les 12 hores.

Homenatge als quatre veïns de Cerdanyola deportats al camp d’extermini de Mauthausen

Mauthausen, l’univers de l’horror. Exposició a ca n'Oliver (març de 2022)

Exposició Fugint de l'Holocaust (març de 2017)