Records en temps de pandèmia a Cerdanyola. Capítol 1. A primera línia. Por i incertesa a la sanitat

Aquesta és la primera peça del recull de reportatges anomenat Records en temps de pandèmia a Cerdanyola. Aquesta col·lecció de tres capítols permetrà recordar com la Covid-19 va transformar la vida de Cerdanyola. Aquest capítol es centrarà en l'impacte del confinament en la sanitat, un dels àmbits més afectats de la pandèmia. A través de testimonis professionals del món de la salut, serà possible entendre com es va viure aquesta crisi dins el sistema sanitari.

El 14 de març de 2020, el govern espanyol declarava l'estat d'alarma. Carrers buits, hospitals col·lapsats, i una paraula que es repetia a tot arreu: confinament.

Fa cinc anys, el silenci es va apoderar dels carrers de Cerdanyola. A la ciutat, moltes històries van quedar marcades per sempre. Els nens van deixar de jugar als parcs, les aules van quedar buides i les persianes dels comerços van abaixar-se d’un dia per l’altre. Tot va canviar de sobte. Un virus desconegut, la COVID-19, va obligar la societat a tancar-se a casa, a replantejar-se les seves rutines i a enfrontar-se a la por i la incertesa que transmetia la situació.

Amb l’objectiu de recordar i preservar la memòria, es presentaran tres capítols de notícies que exploraran com la societat va viure la pandèmia en diferents àmbits. Un dels capítols abordarà l’impacte del confinament en l’educació, i a un altre donarem veu a testimonis cerdanyolencs que van patir la malaltia i, com tothom, van haver de confinar-se. Tot i això, aquest primer capítol es centrarà en el sector sanitari, un dels més afectats per la crisi. Comptem amb Cristina Cabistañ, directora del CAP de Canaletes de l’Institut Català de Salut i l'auxiliar d'infermera del CAP de Ripollet-Cerdanyola, Anabel Martínez, perquè expliquin de primera mà com es va viure en els centres de salut.

Els primers dies de la pandèmia van estar marcats per la incertesa i la falta de preparació, ja que no només era preocupant els efectes del virus, sinó que també amb la gran rapidesa que es va expandir per la ciutat. La sanitat primària va haver d'adaptar-se ràpidament a un volum de consultes sense precedents i a una situació canviant cada dia.

Cristina Cabistañ recorda com es van trobar amb un desconeixement molt greu sobre la malaltia i la seva evolució. La situació es va descontrolar ràpidament, amb un augment exponencial de trucades i consultes. A més a més, la societat vivia des de llavors condicionada per la por. Els primers dies van marcar als professionals.

L’Anabel Martínez, que en aquell moment es trobava treballant en un hospital i no treballant al CAP en què està ara, també destaca la duresa d’aquells primers moments. Ella ho descriu com un moment espantós, no només laboralment, que el desbordament i la incertesa no acompanyaven, sinó que també emocionalment. No era fàcil estar a primera línia de batalla sent conscient de la situació. 

Un dels reptes que més destaca la directora del CAP de Canaletes és la gestió de les residències, que es van convertir en un focus de casos greus. El seu cap donava, fins a aquell moment, suport als centres geriàtrics, però amb el començament de la pandèmia i el niu de contagis que van suposar les residències, van haver de fer-se càrrec de la situació. Els professionals es van trobar amb pacients greus a les primeres setmanes i encara no disposaven de protecció adequada com per afrontar-ho.

Tot i que la Covid-19 va irrompre sobtadament i va acaparar tota l’atenció, les altres malalties no van desaparèixer. Per a la Cristina, una de les seves grans angoixes era que, enmig de les milers de trucades diàries, es pogués passar per alt algun cas greu que no estigués relacionat amb el coronavirus, posant en risc la salut d’aquella persona.

El volum de pacients crítics va provocar un col·lapse en el sistema d’urgències i una reorganització interna constant. Els professionals de la sanitat primària van haver de reinventar circuits de treball i afrontar torns extenuants. A més a més, enmig d’aquesta lluita diària, el suport entre companys es va convertir en un element fonamental per afrontar la por i la incertesa. El personal del CAP de Canaletes es recolzava mútuament per mantenir-se forts en un context ple de desconeixement i riscos. La por al contagi, tant entre ells com cap a les seves famílies, era present, però la sensació de seguretat va augmentar a mesura que arribava el material de protecció i s’anaven establint protocols més clars.

Per la seva banda, l'auxiliar del CAP de Cerdanyola-Ripollet afirma que de la mateixa manera que cada persona va viure la Covid d’una manera diferent, en el sector sanitari passava el mateix. Aquesta situació extraordinària que va paralitzar el món, no es vivia d’igual manera als hospitals que als CAPs, per tant, el suport dins la feina va acabar sent essencial.

Quan pensem en la pandèmia, és inevitable recordar els aplaudiments de cada vespre en reconeixement a la feina del personal sanitari. Cinc anys després, aquell gest simbolitza tant l'agraïment com la consciència de les dificultats que va afrontar el sistema de salut en temps tan complicats com ho va ser la pandèmia. Avui dia, el repte continua sent poder garantir un sistema preparat per a futures emergències que requereixen de gran immediatesa, com ho va fer la Covid-19.