Records en temps de pandèmia a Cerdanyola. Capítol 3. Records i cicatrius de la societat

En aquest últim capítol de la sèrie Records en temps de pandèmia a Cerdanyola, s'abordarà el confinament des d'una mirada més personal. Diversos cerdanyolencs i cerdanyolenques comparteixen els seus records sobre la quarantena i com van viure la malaltia de la COVID-19, explicant en primera persona els moments més difícils i les lliçons apreses.

Durant aquella època, l’educació i la salut van ser sectors fonamentals, obligats a adaptar-se de manera immediata a les dificultats personals i laborals que va portar el confinament. Però, més enllà d’ells, la gran protagonista va ser la societat en conjunt. Les famílies es van veure forçades a tancar-se a casa, posant en pausa les seves vides de manera abrupta. Tot es va aturar de cop: el que abans era rutina es va convertir en absència. L’Anna Guillén, cerdanyolenca que va patir la Covid, recorda aquella etapa com a aterridora, especialment per com, en qüestió de dies, la seva vida va canviar radicalment.

La situació va ser tan extraordinària que el període es va viure de maneres molt diferents i contràries. Per a alguns, el confinament va ser sinònim d’angoixa i limitacions. L’Andrea Martín, cerdanyolenca que va patir la Covid-19 durant la quarantena, recorda el confinament com un període molt dur i afirma que ha tingut conseqüències en l'actualitat, sobretot envers el fet de sortir de casa.

La por i la incertesa en la població eren sentiments compartits entre molts, sobretot pel fet que la quarantena no tenia un dia establert per a acabar, simplement la societat veia com cada quinze dies es prorrogava dues setmanes més. L’Anna Guillén explica la seva angoixa envers l’augment progressiu de dies, "jo ho recordo molt malament. O sigui, al principi pensava que serien molt pocs dies i després quan van anar augmentant les setmanes, ostres, va ser complicat".

Per altres, en canvi, troben aspectes positius en aquell període de reclusió a les seves llars. El Marcos Cabezas, que també és de la ciutat i va patir la malaltia, explica com l’aïllament a casa va suposar un abans i un després amb la seva família, ja que va poder aprofitar el temps per millorar la relació que tenia amb ells.

Tot i que no ho recorda com una mala experiència, el retorn a la "normalitat" va ser especialment significatiu per a ell. Amb els pares separats, va passar la pandèmia amb la seva mare, i el moment en què va poder tornar a casa del seu pare i retrobar-se amb els seus amics va ser molt emotiu. Per a ell, recuperar aquests vincles era essencial, i recorda amb claredat les ganes immenses que tenia de tornar a veure'ls.

Mentre la sensació de llibertat brotava en gran part de la població en poder tornar a trepitjar els carrers, la incertesa i la por eren sentiments que s’apoderaven de molts. Després de mesos d’aïllament, tornar a socialitzar i retrobar-se amb altres persones podia ser un autèntic xoc. L’Anna rememora el temor que sentia cada cop que sortia als pocs dies que el govern decretés la fi de la quarantena.

Estar tants mesos confinats i conviure amb tants sentiments contradictoris ha causat que gran part de la població hagi adoptat hàbits a la seva actualitat que van desenvolupar durant la seva estança a casa. La Cesca Hernández, que també va patir Coronavirus durant el confinament i fa exposicions d’obres d’art, assegura que nota que el contacte físic amb les persones és un dels punts que ha canviat arran de la pandèmia.

Veure com el que fins ara era una rutina i essencial per cada persona, durant el confinament era una privació, va tenir un impacte psicològic notable. Aquest impacte psicològic també es va notar en la manera en què moltes persones gestionaven les seves emocions i relacions personals. La Noèlia Martín, de Cerdanyola, explica que aquell període va servir per aprendre a valorar molt més el simple fet de sortir i quedar amb els amics. La seva germana Andrea també comparteix un aprenentatge similar, ja que centra el seu aprenentatge en com ha après a valorar el temps que passa actualment amb la gent del seu entorn, siguin familiars o amics. Molts com les germanes Martín van descobrir la importància del contacte humà, i d'altres, com la Cesca, destaquen el fet de poder valorar més la natura i la llibertat. “No et planteges aquestes situacions fins que te les prohibeixen. Suposo que en certa manera, va ser com estar a la presó, per tant, quan podíem sortir, fèiem excursions pel bosc”, destaca la Cesca.

Aquestes històries ens recorden com cadascú va viure el confinament de manera diferent, però amb un element comú: el món va canviar i, amb ell, la manera en què ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos. Avui, cinc anys després, els records d’aquells dies encara ressonen en la memòria de molts, recordant-nos la importància de la proximitat, la resiliència i l’adaptació als canvis.