Recuperada a Cerdanyola una ceràmica de Marian Bruguès
2 de juliol de 2007 a les 0:00La ceràmica s'ha trobat durant el procés de documentació i recollida de mostres d'un edifici dels anys trenta que es va enderrocar al mes de març
Gràcies a la documentació d'edificis enderrocats que porta a terme el Servei de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola amb la col·laboració de la regidoria d'Urbanisme s'ha pogut localitzar una interessant col·lecció de peces de ceràmica dels segles XIX i XX. Durant el procés de documentació i recollida de mostres d'un edifici dels anys trenta que es va enderrocar el mes de març, es van poder localitzar tot un seguit de peces d'interès artístic de diferents èpoques que estan sent objecte d'estudi i restauració. Dintre del conjunt es van trobar unes cadires dissenyades per Torres Clavé, soci de Josep Lluís Sert i un dels principals arquitectes del GATPAC; relleus i elements arquitectònics dels anys 30. També hi ha altres elements decoratius com una capsa xinesa de ferro daurat o dibuixos de la pintora Mercè Llimona. De tot el conjunt destaca una petita col·lecció de ceràmica amb peces del segle XIX i començaments del XX. Formen part de la troballa tres tupins de ceràmica engalbada de la Bisbal, un canelobre esmaltat d'estil art decó obra de les Ceràmiques Serra, de Cornellà, un gerro de fang negre de les Ceràmiques Marcó, de Quart, (empresa on va col·laborar el cèlebre arquitecte Rafel Masó, autor de la Casa Viñas cerdanyolenca); entre els objectes també es va localitzar un gerro de grans dimensions del ceramista sabadellenc Marian Burguès. El gerro es conserva íntegre llevat de les nanses. Té forma de carbassa amb impressions de motius geomètrics i esmalt amb efecte de fals marbrejat a base de tons marrons, blaus i malves. A la part inferior consta el segell MB Sabadell. El gerro, de finals del segle XIX, comptava amb una base en forma de drac de la què s'han trobat alguns fragments. Es dóna la casualitat que fa dos anys l'Ajuntament de Cerdanyola va rebre la donació de dos espectaculars gerros de Burguès, per part dels hereus de Maria Puig que tenien la mateixa base. Es tracta de dues peces molt destacades dintre la trajectòria de Burguès, tant per la seva grandària gegantina com per la magnífica qualitat de la realització i el modelat i pertanyen a una de les èpoques més destacades del ceramista, la del Faianç Català, de la qual ens han arribat poques peces senceres. UN DELS CERAMISTES CATALANS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XIX Marian Burguès (Sabadell 1851-1932) va ser un dels ceramistes catalans més destacats del segle XIX i l'inici del XX. Fundador del cèlebre Faianç Català, una ambiciosa indústria de ceràmica artística creada el 1896, amb botiga a Barcelona, que es va convertir en un centre del nacionalisme d'esquerres i que, regida després pel seu nebot Santiago Segura i Burguès, des de Barcelona va esdevenir el principal focus difusor del noucentisme. Burgués es formà a Portugal, València, Terol i França on estudià les diferents tècniques i estils. Va desplegar una important tasca de recuperació de la ceràmica tradicional catalana. Treballà a Sabadell, la Bisbal i Caldes de Montbui. Va ser mestre d'importants ceramistes com Francesc Quer i Antoni Cumella. Burguès va ser perseguit i empresonat per la seva filiació anarquista. És autor d'una curiosa utopia anarquista i dels llibres Estudis de terrissa catalana (1925) i Sabadell del meu record (1929).