Recuperant de l'oblit als Rotspainer, treballadors forçats pel nazisme

El Museu de Ca n’Oliver acull l’exposició 'Lecciones para el presente: Rotspaniers, treballadors forçats espanyols en la II Guerra Mundial'. Aquest dijous, 12 de juny, l’historiador Jaume Camps impartirà la conferència ‘Rotspaniers: la (des)memòria europea de l’antifeixisme' a la Biblioteca.

Durant la Segona Guerra Mundial, més de 50.000 veterans de la Guerra Civil van ser forçats a treballar per a Alemanya nazi. La majoria eren espanyols exiliats i, la resta, exbrigadistes internacionals que es trobaven a França quan va ser ocupada per Alemanya el 1940. Els nazis els anomenaven Rotspanier o Rotspanienkämpfer i els consideraven un perill potencial per a la seguretat del Reich que s’havia d’enviar a camps de concentració i de treball.

Bona part dels Rotspainer va participar en la construcció del Mur Atlàntic, una línia de búnquers i bases submarines que havia d'impedir la invasió aliada des d’Hendaia fins a Noruega. Tot i haver estat reconeguts ja als anys setanta per la República Federal Alemanya com a víctimes del nazisme, els Rotspanier del Mur Atlàntic són uns perfectes desconeguts que els historiadors amb prou feines han estudiat.

Fins el 31 de juliol, el Museu de Ca n’Oliver acull una exposició sobre els Rotspaniers que s'emmarca en els actes del 80 aniversari de l'alliberament dels camps i del final de la II Guerra Mundial. La mostra té com a objectiu donar a conèixer altres víctimes que van morir a mans dels nazis i que no eren deportats i en el programa d’activitats complementàries destaca la conferència que impartirà a la Biblioteca Central Jaume Camps, professor d’Història de la Universitat Rovira i Virgili, a les 18 hores d’aquest 12 de juny, dijous.

Camps remarca la importància de reivindicar a milers de treballadors que van acabar en mans del nazisme però que encara avui l’estat espanyol no reconeix com a víctimes i subratlla la necessitat de no oblidar

El col·lerctiu que impulsa aquest projecte de memòria destaca que el desinterès sobre els Rotspanier “exemplifica la debilitat de l'antifeixisme” a la memòria democràtica espanyola i europea i que aquesta realitat “no resulta aliena a l'actual ascens de la ultradreta al nostre continent”. Per això, des del projecte Rotspainer es fa una crida a reforçar la consciència antifeixista com “una obligació de les societats que no volen deixar de ser lliures al segle XXI”.