Recuperar 'el bon viure' i el respecte per la natura en la nova era

La recuperació del model “del bon viure” amb qualitat i harmonia amb la natura, és el tema principal del documental 'Por un B’aktum descolonizado' que es va projectar ahir al MAC-Can Domènech dins dels actes de la segona edició del programa Tardor Solidària.

Alternativa Intercanvio con Pueblos Indígenas organitzava l’activitat 'L’univers cultural dels pobles indígenes a través de l’audiovisual', amb la projecció del documental Por un B'aktum descolonizado, realitzat i produït a Guatemala, per una organització indígena i la participació de Caterina Ceto, representant del poble Ixil de Nebaj (Guatemala) i Licarión Soto, representant dels pobles indígenes de l’estat Plurinacional de Bolívia.

L’acte és una de les activitats paral·leles de la VIIa Mostra de Cinema Indígena de Barcelona i s’emmarca dins de les activitats de la II Tardor Solidària.

La responsable de projectes d’Alternativa Intercanvi amb els Pobles Indígenes, Neus Buerba, explica que Occident va interpretar l’inici del 13è B’aktum (nova era maia) “com a una predicció de la fi del món per al passat 21 de desembre de 2012 quan, en realitat, es tractava de l’inici d’un nou cicle per a aquesta poble”. El documental remarca que cal aprofitar aquest canvi d’era com a una oportunitat per oferir un nou model de desenvolupament més sostenible i que respongui als drets d’aquestes poblacions històricament marginades.

Una de les ponents, Caterina Ceto, representant del poble Ixil de Nejab, a Guatemala, treballa en una organització comunitària els temes de la sobirania alimentària i la tornada als cultius tradicionals.

Ceto és partidària de la recuperació del model “del bon viure”, de viure la vida amb qualitat i amb harmonia amb la natura com es feia segles enrera. A més, una de les seves prioritats és prevenir la desnutrició infantil, que a Guatemala s’ha fet crònica i fins al mes d’agost han mort més de 150 infants per aquest motiu.

Ceto indica que des de la seva organització lluiten per la terra, respectant-la i cuidant-la perquè “és quin ens alimenta” i per això l’anomenem “Mare Terra”. L’activista pensa que s’ha de fer front a les empreses que realitzen monocultiu i fan ús dels transgènics i apostar per la diversificació de cultius, l’abonament orgànic i el consum responsable. Caterina Ceto també creu que s’han de rescatar les llavors criolles de sempre perquè, a més, això és valorar les cultures dels avantpassats.

L’altre ponent va ser Licarión Soto, membre de la Confederació Sindical Única de Treballadors Camperols de Bolívia i representant dels pobles indígenes.

Bolívia és l’únic país de l’Amèrica Llatina amb un president indígena, Evo Morales. També és el primer govern que compta amb un sistema nacional de comunicació indígena i dins del mateix hi participa aquest sindicat i diferents organitzacions socials.

Licarión va explicar com el fet de tenir un govern indígena ha transformat i millorat moltes situacions al país pel que fa a la participació política i social dels pobles indígenes i de defensa dels seus drets.

Després de la projecció del documental, en una sala d’actes del MAC Can Domènech plena, es va obrir un cinefòrum amb la participació de Ceta i Soto.