Recuperar la memòria històrica com element de justícia, però també de cohesió social

La recuperació de la memòria històrica no és només un acte de justícia amb les víctimes de la guerra i la posterior repressió de la dictadura, sinó que és un element de refermament de la identitat de les ciutats i de la cohesió social. Aquest és un dels missatges de la xerrada-col·loqui que, arran del 80 aniversari del 18 de juliol de 1936, data d'inici del cop d'estat que va provocar la guerra civil espanyola, es va celebrar ahir al vespre a la plaça de Jaume Grau.

El regidor de Badalona en Comú José Téllez, el diputat de la CUP Benet Salellas i la graduada en història i membre de la CUP local Laura Benseny analitzaven ahir la necessitat de recuperar la memòria històrica als municipis. La recuperació de les conquestes veinals i socials i el seu posicionament en contexts actuals, la nul·litat dels Consells de Guerra del Franquisme, la recuperació dels cossos de les fosses comuns o el tractament adequat de la guerra als llibres escolars són algunes de les reivindicacions plantejades.

José Téllez explicava la política de recuperació de la memòria històrica impulsada pel nou govern municipal de Badalona, que el regidor qualifica d'unitat popular en relació amb el "filofeixista" anterior, com defineix el govern de Xavier Garcia Albiol a l'alcaldia de Badalona.

Téllez indica que s'ha creat una comissió de memòria històrica que avança en temes com posar noms populars als carrers de la ciutat i retirar els poc democràtics, recuperar monuments com el de l'Holocaust o impulsar reportatges i documentals de memòria històrica als mitjans de comunicació municipals.

El regidor remarca que la memòria històrica és una eina fonamental per refermar la identitat de ciutat i la cohesió social i explica que els municipis poden escriure la història des dels seus carrers ja que això no només es fa des de la plaça de Sant Jaume.

Treball des del barri

José Téllez manifesta que aquesta recuperació de memòria no només s'impulsa des de les institucions, sinó també des dels moviments socials i posa l'exemple de la tasca realitzada per veïns del barri de Llefià, un dels barris nascuts del desarrotllisme franquista en que els avenços veïnals van ser producte de lluites socials aferrissades.

Téllez explica que veïns d'aquest barri han impulsat una tasca de recollida de material documental per arxivar la memòria històrica de Llefià i que ara han signat un conveni amb el Museu de Badalona per posar a disposició de tota la ciutat aquest arxiu. El regidor explica que saber com ha crescut aquest barri i recuperar aquesta memòria ha de servir per afrontar conflictes actuals. Téllez explica que població que va ser immigrant ara és d'acollida i assegura que els buits de memòria s'aprofiten "persones molt altes d'estatura i moral molt baixa" per als seus interessos particulars, en clara referència a Garcia Albiol.

Violència de l'estat sobre els vençuts en temps de pau

El diputat de la CUP Benet Salellas si feia més referència a qüestions directament lligades a la guerra civil i el Franquisme, tot recordant la campanya per reclamar la nul·litat dels Consells de guerra franquistes, que ha estat denegada. Salellas manifesta que el Parlament prepara ara una llei que declari aquesta nul·litat, però serà un gest simbòlic ja que la nul·litat és competència dels tribunals militars espanyols. El diputat lamenta que la cúpula judicial segueixi sent continuista amb el Franquisme i recorda que a l'arribar la democràcia les persones que ocupaven càrrecs a l'estat de la dictadura es van mantenir.

Salellas insisteix en la necessitat de desmuntar l'argument que va haver violència en els dos bàndols i subratlla que un cop acabada la guerra la repressió franquista va ser indiscriminada i injusta amb els vençuts. El diputat recorda que no hi ha justícia sense Reconeixement, Reparació i garanties de no Repetició i afirma que no es pot ser equistant entre la violència durant la guerra i els afusellats en temps de pau.

Canvi de camisa i no de persones

En aquest sentit, Laura Benseny insisteix que amb la transició va haver "canvi de camisa, però no de persones" i assegura que "no podrem tirar endavant com a societat mentre hi hagi persones a les fosses comuns". La graduada en història posa l'accent especialment en la visió de la guerra i el Franquisme com un tema del passat, ja superat i que no s'ha de remoure que donen els llibres de text escolars.

Benseny manifesta que un canvi positiu és el pas del temps amb generacions noves que ja no tenen la por de les persones que van viure el Franquisme i que permetrà canviar el relat imperant sobre la dictadura per un més verídic fonamentat en els fets.

Així, Benet Salellas posa de manifest també que des de l'actualitat s'han de mantenir els anhels de llibertat i justícia social que es va viure en aquells moments perquè recorda que el 18 de juliol va ser la data de l'alçament militar contra la República, però també de la victòria de les milícies populars sobre l'exèrcit a Barcelona:

Pancarta a l'Ajuntament

Recordem que l'Ajuntament de Cerdanyola col·locava ahir  una pancarta a la façana de la Casa Consistorial amb el lema Mai més i  l'objectiu de fer memòria sobre els fets que es van produir el 18 de juliol de 1936 i que van donar lloc a una guerra civil de quatre anys i una dictadura de 36 més.

El Ple de l'Ajuntament va aprovar el passat 30 de juny per unanimitat la col·locació de la pancarta en una moció que mostrava el reconeixement a les "víctimes de la dictadura i als homes i dones que van lluitar per la llibertat, corrent greus riscos, per a que un dia tornessin a celebrar-se eleccions democràtiques en les quals pogués governar qui es decidís lliurement, tinguessin les idees que tinguessin".