Reflexions i aprenentatges d'un professor de literatura jubilat

Juan Sánchez Enciso, professor de literatura jubilat, ha protagonitzat una xerrada, organitzada per Cercle Podem, davant companys, amics i exalumnes, en la qual ha compartit experiències, vivències i aprenentatge al llarg dels 37 anys de professió a les aules escolars.

Una de les primeres reflexions que fa Juan Sánchez Enciso és que sense partir dels conceptes que ja tenen les persones, no es pot ensenyar. No es pot no connectar amb el que la gent ja sap.

D’altra banda, Sánchez explica que per aprendre la persona ha de tenir la necessitat d’aprendre i, en cas de no existir-ne, el professor ha de fer tot allò possible per crear-la. Per fer veure, en definitiva, a l’aprenent que l’aprenentatge és necessari i important. Una necessitat que té com a motor principal la curiositat i la percepció de que allò que estan aprenent en el present, els serà útil en el futur.

Un altre aprenentatge que experimenta Sánchez és saber mirar els ulls dels alumnes, perquè aquests són un element fonamental per saber si allò que s’està explicant provoca interès i està sent après.

Segons Sánchez, l’aprenentatge és una construcció personal de subjecte i, en definitiva, no és el mateix escoltar que aprendre i, al contrari del que es pensava, la persona no és un full en blanc, sinó un dipòsit actiu on les coses que venen de fora es van elaborant dins, la qual cosa, segons ell, vol dir que s’ha de fer una educació tan interactiva que permeti que cada subjecte sigui protagonista de la construcció del seu propi coneixement.

Juan Sánchez també destaca que la primera cosa que ha de fer un professor quan arriba a una aula és preguntar-se fins on pot arribar amb aquest alumnat. I fet això, estar al més a prop d’ells, perquè, en cas contrari, serà difícil ajudar-los a elaborar el seu propi coneixement.

Sánchez també es pregunta què és una aula i com volem que sigui. I, en aquest sentit, diu que una aula és una comunitat d’aprenentatge on, el professor no és només una persona que parla, sinó aquell que facilita que aquella classe es converteixi en una comunitat i, per a que això sigui possible, el debat és fonamental.

Però la realitat, segons Sánchez, és una altra, perquè en realitat a l’alumne se l’educa a escoltar. Són classes fonamentalment d’escoltar, on es repeteix un patró anomenat IRE i que vol dir: interrogació, resposta, avaluació. Per això ell proposa com alternativa dialogar.

Una altra reflexió té a veure amb el factor humà, perquè l’èxit escolar no té tan a veure amb la intel·ligència, sinó amb la condició social de l’alumne, per la qual cosa el tacte humà és fonamental.

I ja per acabar, Sánchez parla com a darrera reflexió de la desigualtat d’oportunitats i que té molt a veure amb el fracàs escolar.