Repàs a la Cerdanyola del 1714

L’historiador local, Miquel Sánchez, va participar en un acte organitzat per l’agrupació local d’ERC per tal de parlar de la Cerdanyola del 1714. La seva vida, costums i el moment polític i social que li va tocar viure.

En primer lloc, Miquel Sánchez destaca que Cerdanyola era un poble tradicional de pagès en tot el sentit de la paraula, ja que, si bé algunes poblacions veïnes com ara: Montcada, Ripollet i Sant Cugat, es van formar amb un nucli de cases aplegades, Cerdanyola, en canvi, la conformaven 40 masies disperses pel terme i no tenia un nucli urbà. Aquesta manca de nucli va impedir l’aparició d’un artesanat i per això el cerdanyolenc de llavors les havia de cercar als pobles del costat.

Val a dir que d’aquests 40 masos, una tercera part eren propietat de gent de fora de Cerdanyola (nobles catalans, membres destacats de l’Església catalana i barcelonins) i les seves necessitats quotidianes, obviament, eren ben diferents a les del pagès local.
Pel que fa al seu arrenglerament polític, austriacistes o borbònics, el pagès tradicional i conservador estava més preocupat pel seu dia a dia, que sempre era fumut.

Pel que fa als impostos, els pagesos eren molt reticents de pagar la tributació de guerra, ja que, a més de pagar els impostos tradicionals des dels temps medievals, se’ls afegia d’altres nous imposats pel rei. Aquestes imposicions econòmiques van ser assajades per primer cop al poble de Ripollet.

Sánchez també destaca el poc afecte que hi havia a la zona pels francesos, després de les contínues guerres i setges que havien afectat Catalunya i als seus pagesos, obligats a allotjar soldats francesos que actuaven de manera violenta protagonitzant robatoris, incendis i violacions.

Segons Sánchez, els cerdanyolencs de l’època van viure amb la por al cos, sota un absolutisme, uns importants impostos i la presència d’un exèrcit que els controlava.