Repàs a l'històric moment de la Transició

El Museu de Ca n’Oliver va acollir ahir vespre una taula rodona per parlar de com va viure Cerdanyola la transició. Un període que va ser recordat i contextualitzat pel periodista Guillem Martínez, l’historiador, Josep Lluís Negreira, l’artista, Jesús Bolinaga, i Angelina Puig, activista vinculada al feminisme i al sindicalisme.

L’acte forma part de l’exposició Catalunya en Transició, produïda per Memorial Democràtic de la Generalitat. Una exposició que busca, segons el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou, una excusa perfecta per parlar d’aquell moment històric però des del punt de vista dels seus protagonistes, tot allunyant-se del relat oficial, prou conegut per tots.

D’altra banda, Palou també diu que la transició no va ser fàcil i que, si bé no es va obtenir tot allò que es volia, sí que va fer possible accedir a l’actual sistema democràtic i de valors actuals. Uns guanys aconseguits per la pressió social i que des del Memorial Democràtic es vol reconèixer abastament.

Palou també va recordar que la Generalitat de Catalunya és l'única institució política procedent de la República que es recupera amb la Transició.

Per a l’historiador, Josep Lluís Negreira, la Transició ha estat una mentida absoluta, fruit, segons ell, d’una gran traiduria de les classes dirigents que, per sobreviure, no van dubtar a trair la lluita de milers de persones, manipulant i mentint sobre la realitat de la Transició espanyola.

Segons Negreira, la veritable democràcia encara està per arribar, perquè, segons ell, estem en una democràcia tutelada i amb un sistema judicial fals.

Guillem Martínez diu que comencem a saber que en la seva gènesi, la Transició és un procés de la guerra freda, on l’usuari local pinta molt poc, i en la seva mort és precisament el final d’aquesta època. El canvi de concepte de democràcia i una lluita ferotge entre l’empresa i l’esmentat concepte de democràcia i que estem vivint a hores d’ara amb les negociacions entre Grècia i la Unió Europea.

Un combat molt desigual i que no se sap com acabarà, amb una dinàmica geopolítica entremig que dictamina, en el cas d’Espanya d’aquells temps, els canvis polítics que s’havien de produir en una Constitució espanyola democràtica, i que són exactament els que es van produir, i una llista de canvis culturals que s’haurien de fer per arribar a un final feliç.

Aquests canvis polítics es fan per dues vies. Una primera, amb un sistema anomenat de “cooptació”, és a dir, pagar a líders que després subornin al seu partit per vendre la idea comprada. I això es fa amb canvis polítics, i va recordar a tall d’exemple com el PSOE va abandonar el vot directe als seus congressos l’any 1979, i va verticalitzar el partit. I l’altra, també verticalitzant la política, amb un sistema electoral i unes llistes verticals i amb un sistema de recompte que prima el camp en contra de la ciutat.

Pel que fa als canvis culturals, la seva teoria és que després del fracàs de les esquerres l’any 76 quan apostaren per l’abstenció a la Llei de Reforma Política, van apostar per la negociació amb el règim tot desactivant la mobilització social i la cultura.

En el seu torn, Angelina Puig va recordar la seva vida i les seves limitacions que va patir com a dona d’aquell temps i també va rememorar la trencadissa que va patir al 1982 el PSUC i es crea el PCC, donant com a resultat una davallada brutal en les següents eleccions municipals del 1986 i que porta al PSUC a obtenir només 2 regidors i a un llarg període de governs municipals en mans socialistes.

Finalment, Jesús Bolinaga va dir que a nivell personal el més dur va ser la manca cultural, la manca de poder saber coses i de formació, que mica en mica ha anat superant de manera autodidacta. Per això la seva exposició del 2007, la memòria que ens van treure, a la sala Enric Granados.

L’exposició Catalunya en Transició es pot visitar fins al 8 de març. El dijous 5 de març tindrà lloc una conferència sobre el paper de les dones durant la transició, amb la presència de diversos protagonistes de l’època.