Rescatar de l'oblit històries oblidades

El documental "Granados i Delgado: un crim legal", de Xavier Montanyà i Lala Gomà, es projectarà aquest dissabte, a les 19,30 hores al local La Clau amb l'assistència d de Montanyà, un dels deus autors. El treball es podrà veure en el marc de la Jornada contra la impunitat que organitza el col.lectiu Mai Més.

El 17 d'agost de 1963 van ser executats a la presó de Carabanchel els anarquistes Francisco Granados i Joaquín Delgado. La policia franquista havia detingut dies abans Granados i Delgado acusats d'haver realitzat dos atemptats amb explosius: un a la Direcció General de la Policia de la dictadura i l’altra a la seu central del Sindicat franquista.

Només 17 dies després de la seva detenció, el règim franquista executava els anarquistes amb el sinistre garrot vil. L’acusació era falsa, tant que els autors materials dels fets ho van reconèixer temps després.

La confessió dels autors, Antonio Martín i Sergio Hernández, és un dels elements destacats del documental Granados i Delgado: un crim legal, un documental obra de Xavier Montanyà i Lala Gomà que va guanyar el Premi FIPA de Plata del festival de Biarritz per explicar una historia oblidada, una història que no interessava recordar ningú.

Xavier Montanyà, explica que, com a anarquistes, Granados i Delgado estaven relacionats amb el moviment llibertari i implicats en diverses accions i, de fet, en el moment de produir-se els fets es trobaven a Madrid per participar en un intent d’atemptat contra Franco, però no van tenir res a veure amb les explosions que van provocar la seva detenció.

Montanyà remarca que pel fer el documental van parlar amb el ponent d’aquell Consell de Guerra qui va reconèixer que “en tot acte humà hi pot haver errades”, tot i tenir la consciència molt tranquil.la. L’autor del documental opina que no sabrem mai si quan el Consell dicta la condemna ja sap que els detinguts són innocents perquè “bona part dels arxius secrets i policials i del Ministeri de Governació franquista no estan oberts del tot als investigadors”. Segons afirma es pot sospitar que sí que ho sabien, però que “tant se’ls hi donava, ja que només pel fet de ser anarquista i tenir explosius per a ells ja era suficient per ser executats”.

La família va demanar la revisió del procés, però el cas va anar d’un jutjat a un altre i no es van trobar suficients proves per reobrir-lo, però ha servit, segons Xavier Montanyà, “com a punta de llança” per altres casos que van demanar revisió.

Xavier Montanyà explica que aquest cas ha caigut en l’oblit perquè Granados i Delgado van ser detinguts i executats en 17 dies. Era el més d’agost i la capacitat de mobilització dels anarquistes era poca. Tampoc ha ajudat a que sigui un cas conegut el fet que la historiografia també l’ha ignorat.

Per fer el documental, el periodista es va trobar diferents obstacles. Televisió de Catalunya no va mostrar cap interès, segons Montanyà, perquè el veien més com un format de pel.lícula o bé un reportatge per al programa 30 minuts, però el realitzador volia fer un treball més a fons, amb una hora de durada i no es va arribar a cap acord. Amb Televisió Espanyola tampoc es van entendre i, finalment, va ser el Canal Arte francés qui es va interessar pel tema. Xavier Montanyà assenyala que “després hi ha hagut una allau de temes sobre la memòria històrica”, però fa un temps era un tema encara molest.

Treure a la llum casos oblidats

L’autor de Granados i Delgado: un crim legal, justifica la seva passió pel gènere del documental per tres raons: perquè és un format que pot arribar a molta gent, perquè la factura cinematgràfica dóna un acostament a la realitat molt interessant i perquè es pot parlar directament amb els protagonistes dels fets.

Un dels documentals de Xavier Montanyà és Memòria negra, un altre cas oblidat, en aquest cas el de tot un país que va ser colònia espanyola: Guinea Equatorial. Montanyà afirma que per triar els temes dels seus documentals primer l’han d’atrapar i veure que són interessants fer-los públics i descobrir coses que el poder ha amagat. També li agrada treure a la llum les històries de persones o de països que han patit repressió i han estat ignorats amb tones de silenci”.

Xavier Montanyà recomana la visió del documental perquè, segons destaca, “vivim uns moments en els que s’intenta minimitzar la crueltat feixista de la dictadura de Franco fent veure que va ser un règim autoritari, però que, en certa manera, va modernitzar Espanya i, això és mentida, però és el que propaga el PP i els grups al seu voltant”.

L’autor del documental explica que Espanya va viure una dictadura molt cruel i que encara queden moltes zones fosques per investigar. Segons reclama, “també és molt cruel que també en democràcia es posin trabes a aquestes investigacions”.