Resum 2011 (i IV). Quart trimestre

Les eleccions generals, visites il·lustres com la de la princesa d'Astúries a la Universitat Autònoma de Barcelona, protestes laborals, com les dels professors de la mateixa universitat, i la Loteria de Nadal, amb un tercer i cinquè premi a la ciutat, han marcat el darrer trimestre de l'any 2011 a Cerdanyola.

El 10 de novembre de 2011 el PP guanyava les eleccions generals que permetien a Mariano Rajoy presidir el govern d'Espanya. A Cerdanyola, però, els votants van donar el seu suport al PSC, amb un 32% dels vots. El PP se situava com la segona força amb un 22,66% dels vots, CiU la tercera, amb un 20,40%, i ICV-EUiA, es convertia en la quarta força del consistori amb un 11,06% dels vots. Finalment, ERC, 5a en el rànquing, aconseguia un 4,78% dels vots.

Amb una participació del 70,33%, uns 3 punts per sota dels anteriors comicis del 2008, les eleccions generals van estar precedides d'una intensa campanya i precampanya electoral amb visites a Cerdanyola de figures destacades de cada partit. El PP, per exemple, va comptar amb la presència de l'actual president espanyol, Mariano Rajoy, qui omplia el pavelló de Can Xarau i on es presentava com a garantia de creació de llocs de treball per sortir de la crisi.

L'acte de Rajoy va anar acompanyat d'una protesta sorollosa contra la seva visita a Cerdanyola i amb un acte simbòlic d'enterrament de l'Estat del Benestar. Un dels membres de l'Acampada 15M de Cerdanyola, Carlos Hernández, manifestava que Rajoy és un dels responsables de les retallades de la democràcia i avançava que repetirien protesta amb altres visites polítiques, com van fer més tard quan el PSC va organitzar acte de campanya destacat al PTV, la de la cap de cartell del PSC per Barcelona i ministra de Defensa, Carme Chacón, qui anunciava a Cerdanyola la retirada d'un polèmic espot de campanya i reclamava el vot socialista per tal d'evitar el desmantellament de l'estat del benestar amb l'arribada del PP al govern. Xavier Garcia Albiol, i el cap de llista per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, eren altres visites de campanya del PP. ICV-EUiA també apostava fort per la ciutat amb actes de campanya del candidat per Barcelona, Joan Coscubiela. També el senador Joan Saura i la número 4 per Barcelona, Marta Ribas, visitaven la Llar del pensionista de Banús. I el president d'ICV, Joan Herrera, l'Oficina de Treball de la Generalitat. Pel que fa a la resta de formacions, per CiU, oferien una xerrada al municipi el senador Jordi Vilajoana i la candidata al Congrés per Barcelona, Lourdes Ciuró. I ERC, comptava amb la presència de la portaveu parlamentària, Anna Simó.

A més, cal destacar que 4 representants de les formacions polítiques de Cerdanyola van formar part de les candidatures al Congrés i al Senat en les eleccions generals: Ivone Cabrera del PSC, Manuel Buenaño del PP, i Mònica Pérez de Plataforma per Catalunya. Pel que fa al Senat, Francesc Sergio Ibáñez, d'Unificació Comunista d'Espanya (UCE).

Un mes abans de les eleccions generals es produia una gran notícia per a tot l'Estat espanyol: la banda terrorista ETA anunciava l'abandonament definitiu de les armes. Els partits polítics de la ciutat coincidien en valorar, amb unanimitat, molt positivament la notícia i assenyalaven la importància de saber gestionar des del diàleg el nou procés de pau.

La polèmica de les ordenances fiscals

No tanta unanimitat, però, s'aconseguia en temes més locals, com l'aprovació de les taxes i ordenances municipals. El Govern i ERC no van aconseguir tirar endavant, en el decurs d'un ple extraordinari, la seva proposta conjunta d'ordenances fiscals. Van comptar amb l'oposició del PP, ICV-EUiA i Compromís per Cerdanyola, mentre CiU s'abstenia. Aquesta situació provocarà, si no hi ha canvis posteriors a la realització d'aquest resum de l'any, que l'1 de gener entri en vigor un IBI amb un increment del 6,6% de promig i la taxa de residus aprovada al 2005 i que mai s'havia aplicat.

La proposta conjunta del Govern i ERC defensava un increment del 3,2% de l'IBI però amb la congelació de l'impost per al 65% dels habitatges, els que tenen un valor cadastral fins als 135 mil euros. Pel que fa a la taxa de residus, la proposta era d'un import d'entre 60 i 120 euros en el cas de residencial i bonificacions de fins el 50% en el cas de la taxa comercial.

De la seva banda, els principals grups de l'oposició, PP i ICV-EUiA, apostaven per la congelació total de l'IBI i criticaven que no es contemplessin les mateixes bonificacions per a les taxes de residus residencials que comercials. CiU acceptava l'augment mig del 3,2% de l'IBI però no amb increments per sobre de l'IPC per a franges socials que no són rics i manifestar que la taxa de residus comercial era injusta i abusiva. Per la seva part, Compromís per Cerdanyola considerava que la pressió fiscal cal carregar-la en els trams més alts seguint el criteri del nivell de renda, no el valor cadastral.

De moment, sense cap acord a la vista, el que sí sembla és que hi ha voluntat dels partits per negociar i evitar que l'increment de l'IBI l'any vinent sigui massa execessiu.

I per tancar la plana política, en el darrer trimestre de l'any s'han produït diversos canvis i processos electorals en els partits locals. Francesc Rossinyol era reelegit al mes de novembre, per unanimitat, com a president de la secció local d'ERC mentre que aquest mes de desembre era escollit com a president d'ICV Jordi Miró. Miró presentava la seva candidatura amb la presència del secretari general del partit, Joan Herrera, el president comarcal, Xavier Boix, i l'exalcalde de Cerdanyola, Antoni Morral.  I les Joventuts Socialistes de Catalunya remodelaven la seva executiva local amb la baixa de tres dels seus membres, per motius laborals, i la incorporació de dues noves cares, Xavi Romero i Edgar Rojas.

Allau informatiu a la UAB

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també ha estat gran protagonista de l'actualitat informativa en el darrer trimestre de l'any. La princesa d'Astúries inaugurava al mes d'octubre un congrés internacional cientificofamiliar sobre malalties minoritàries, com la mucopolisacaridosi, al campus de la universitat. La Princesa Letizia assenyalava la necessitat de donar suport a la investigació d'aquestes malalties des del conjunt d'àmbits de la ciutadania: institucions, empreses i ciutadans en general.

I continuant amb la investigació, quatre investigadors de la UAB rebien al mes d'octubre la distinció ICREA Acadèmia. Manuel del Valle, Miquel Molist, Xavier Pons i Mauro Santos rebien la menció, dotada amb 50 mil euros, per prioritzar activitats de recerca. Altres deu investigadors també rebien els primers premis Aposta de la UAB per promoure la recerca entre el col·lectiu més jove d'investigadors.

Més finançament arribava també a la universitat gràcies als resultats obtinguts pel centre com a campus d'excel·lència internacional. També al mes d'octubre s'anunciava que l'Autònoma rebrà finançament addicional de 5 milions d'euros per completar un projecte amb 47 actuacions.
L'activitat a la universitat cerdanyolenca no s'ha aturat aquest darrer trimestre de l'any. L'escriptor i pensador José Luís Sampedro pronunciava la conferència “Retorno al futuro” a 'acte d'inauguració de curs de la Facultat d'Economia i Empresa. Els periodistes Rosa Maria Calaf, Xavier Vinader i Josep Manel Soler i Soler rebien els premis Ploma d'Or per la seva trajectòria professional. I el Parc de Recerca, PRUAB, celebrava els seus 10 anys ajudant a crear empreses.

Però, malauradament, no totes han estat bones notícies a la UAB. Al mes de novembre, estudiants i professors realitzaven una jornada de vaga contra els retalls a la universitat pública amb un tall de trànsit a l'AP7 i la B30.  I només un mes després, el comitè d'empresa del personal docent i investigador realitzava diverses actuacions de protesta per reclamar que no es realitzessin retalls de plantilla docent al pròxim pressupost de la universitat.

Finalment, només fa uns dies que la universitat aprovava un projecte de pressupost de 297 milions, el que suposa una reducció del 7,53% respecte el pressupost del 2011. Aquest projecte contempla una reducció de despeses en el capítol de personal. A més, la rectora de la universitat, Ana Ripoll, anunciava que les eleccions de la universitat s'avançaran.

Mobilitzacions diverses

La crisi econòmica i les retallades que està comportant han estat motiu de diverses mobilitzacions durant el darrer trimestre de l'any.A l'octubre es produia a Cerdanyola un seguiment majoritari de la vaga d'estudiants d'ensenyament secundari que tenia com a objectiu defensar l'ensenyament públic i protestar en contra les retallades i acomiadaments de professors del sector.

La Plataforma per a la Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola-Ripollet, juntament amb altres entitats, com ara la federació d'associacions de veïns de Sabadell o el comitè d'empresa del Parc Taulí, convocaven una caravana de vehicles per a la salut amb destinació a la plaça de Sant Jaume. La caravana es realitzava pocs dies després de l'anunci de la reorganització del servei d'urgències dels CAPs de Cerdanyola i Ripollet que va suposar la concentració del servei d'urgències dels caps de setmana al CUAP Cerdanyola-Ripollet. L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, afirmava que faria arribar al conseller de Salut, Boi Ruiz, l'oposició frontal del govern municipal a qualsevol retallada o ajust en temes de salut o educació.

Més jornades de protesta es feien entre el col·lectiu de metges, amb una vaga de 48 hores que va comptar amb un seguiment desigual. I també de vaga van estar les treballadores de la residència de la gent gran de Canaletes per reclamar els sous de dos mesos que l'empresa Aser, gestora en aquell moment del centre, tenia pendents de pagament.

La crisi està afectant a molts sectors de la població i els seus efectes devastadors estan suposant la pèrdua, per a moltes famílies, de les seves llars. Ja fa temps que funciona a Cerdanyola la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca però en aquest darrer trimestre de l'any el ple de l'Ajuntament aprovava per unanimitat una moció que planteja tot un seguit de mesures a aplicar per evitar desnonaments.

Altres protestes a destacar en el tram final de l'any 2011 han estat les que arribaven des de la Plataforma Ciutadana contra la Contaminació Electromagnètica i Acústica que protestava per la instal·lació d'una antena de ràdiocontrol al carrer d'Adam i Eva, al costat de les vies del tren i en terrenys propietat d'Adif. Els veïns demanaven la retirada o trasllat de l'antena, l'Ajuntament es comprometia a reclamar a Adif aquesta retirada mentre que Adif assegurava que l'antena no és nociva per a la salut de les persones.

Una altra plataforma, la de veïns de Cerdanyola 2000, deia prou al que consideren 35 anys d'abandonament del barri. La plataforma demanava al govern millores immediates a la zona, que es troba en situació de degradació. Des del consistori, el govern afirmava que s'està revisant el projecte de remodelació ja existent del barri amb la intenció de millorar-lo i presentar-lo als veïns. L'alcaldessa, Carme Carmona, afirmava que Cerdanyola 2000 mereix una intervenció global i recordava que aquest era un compromís del seu programa electoral i una de les seves prioritats.

I continuant amb més reivindicacions, com és habitual a la ciutat, un any més no han faltat els programes per commemorar el Dia Mundial de la Sida, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitats, la Setmana de la Gent Gran o el Dia internacional per l'eradicació de la violència vers les dones. Cerdanyola és una ciutat solidària i així s'ha vist reflectit també en moltes altres activitats organitzades com el concert solidari de Veus sense Fronteres en col·laboració amb la FADAM, per finançar investigacions sobre el càncer infantil; el II Mercat solidari de l'ONG Adia i l'Ampa del col·legi Saltells; la tasca del menjador solidari a càrrec de l'Associació de Persones Amigues de Mossèn Rosell; o la feina de l'església evangèlica amb campanyes per nodrir el seu banc d'aliments que a tants cerdanyolencs ajuden en aquests moments de crisi.

Retiren el projecte d'abocador a Can Fatjó dels Aurons

Una altra reivindicació donava els seus millors fruits en aquest darrer trimestre de l'any. Després de moltes queixes i oposició, es feia públic que l'empresa Puigfel havia retirat el projecte per fer un abocador a Can Fatjó dels Aurons. La Plataforma contra l'abocador de deixalles ho anunciava en un escrit en el que explicava que la Generalitat havia fet arribar a Puigfel una proposta de resolució per arxivar les actuacions relatives a la sol·licitud d'autorització per instal·lar un dipòsit a la zona.

La notícia era molt ben rebuda per les dues plataformes contra abocadors de la ciutat, per l'EMD de Bellaterra i pel propi govern municipal. L'alcaldessa, Carme Carmona, destacava que amb aquest arxiu s'acaba la història de nous abocadors de residus a Cerdanyola perquè, segons les seves pròpies paraules, “el territori ja ha contribuït a les necessitats del país i no en farà cap modificació que permeti la instal·lació de cap abocador”.

Sobre altre abocador, el de Can Planas, la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors anunciava que demanaria, via Ajuntament, la declaració de sòl contaminat per a l'abocador.

D'altra banda, en relació al dipòsit de residus d'ecoparc de l'argilera Elena, l'any començava amb polèmica sobre les olors procedents d'aquest abocador i es tanca amb la col.locació, avui, de l'última bala de residus que s'hi posa. Ara s'haurà de fer la restauració del terreny seguint la morfologia del territori.

Sobre altres infrastructures supramunicipals, l'alcaldessa participava a l'octubre en la trobada dels 22 municipis de l'eix de la B-30 on s'acordava un posicionament comú per reclamar que s'aposti pels Corredor Ferroviari Mediterrani.

També els ajuntaments de Cerdanyola, Sant Cugat i Molins de Rei s'unien per demanar, en aquest cas, l'eliminació definitiva del projecte de l'anomenat Vial de Cornisa, una carretera inclosa al Pla General Metropolità que creua Collserola entre les tres poblacions.

La suma d'esforços també és la principal filosofia del CIT, el Catalonia Innovation triangle. Des del mes de novembre Sant Cugat ha pres el relleu a Cerdanyola en la presidència d'aquest organisme tot remarcant la importància de refermar aquest ens com a marca de prestigi per a traure empreses a l'eix de la B30. I altre ens, el de la Mancomunitat de a Cerdanyola, Ripollet i Montcada aprovava fa només uns dies el pressupost per al 2012, amb una reducció del gairebé 50% respecte aquest any que ara acaba.

Mor Montserrat Figueras

Al món de la cultura hi havia notícia trista.  La soprano Montserrat Figueras, veïna de Bellaterra i especialitzada en música antiga, moria el passat mes de novembre als 63 anys. Montserrat Figueras tenia una llarga trajectòria musical, molt lligada també a la del seu marit, l'especialista en viola de gamba Jordi Savall. Ambdós van fundar el grup Hespèrion XX, el cor La Capella Reial de Catalunya i l'orquestra Le Concert des Nations. Va ser, per tant, una figura fonamental en l'àmbit cultural no només de Cerdanyola sinó també a nivell estatal i internacional. Pocs dies després també es coneixeria la mort de l'onzè marqués de Cerdanyola, José María Trènor i Suárez de Lezo, als 72 anys d'edat. 

I de cultura continuem parlant en aquest resum del darrer trimestre de l'any 2011. En aquest tram final, l'Aula de Teatre de l'Ateneu celebrava els seus 25 anys de vida. Els actes de commemoració, però, continuaran al llarg de tot l'any vinent amb muntatges especials, master class i cursets intensius, entre d'altres activitats.

Tampoc faltava una nova cita del Festival Internacional Blues de Cerdanyola amb un viatge als anys 70 amb concert de Yardbirds, Wishbone Ash, Y&T, Blackfoot i Devon Allman, entre d'altres figures.  Més música també posava la Casa de Andalucía amb una nova edició de les Jornades Culturals Flamenques.

Altres propostes culturals eren les del Cap de Setmana Ibèric, que arribava a la seva onzena edició o l'exposició i taula rodona al museu de Ca n'Oliver sobre el Porrajmos, el genocidi del poble gitano en mans del règim nazi. 

Diversos autors també presentaven els seus llibres a Cerdanyola durant aquests mesos. L'escriptor Andreu Martín presentava la seva darrera novel·la, Cabaret Pompeya; el poeta cerdanyolenc, Francesc Garriga, presentava Ragtime; Isidre Grau, Cerdanyola, espai 50/2000; i, finalment, el pediatra Eduard Estivill parlava durant una sessió del Cafè amb lletres del seu llibre Pediatria amb seny per a pares i mares amb seny.

I per acabar aquest resum del darrer trimestre de l'any, una notícia positiva i molt característica del mes de desembre: el sorteig de la Loteria de Nadal. Per segon any consecutiu, la loteria tocava a Cerdanyola, en aquest cas el tercer i un cinquè premi repartits per l'administració número 2.

I amb la il·lusió de la loteria de Nadal i amb el desig d'un feliç any nou tanquem el resum de l'any 2011.