Resum 2011 (II). 2n trimestre (abril-juny): els mesos més polítics de l'any
28 de desembre de 2011 a les 0:00
El segon trimestre del 2011 va ser l’etapa políticament més destacada de l’any per diverses raons. Es van celebrar eleccions municipals amb victòria del PSC i amb la investidura de Carme Carmona com alcaldessa i la signatura del pacte de govern més efímer de la ciutat entre PSC i CiU. Una de les conseqüències electorals va ser el comiat d’Antoni Morral a la primera línia política arran de la seva renúncia després d'eleccions. Paral·lelament la ciutat deia adéu al seu primer alcalde de la democràcia quan Celestino Sánchez moria el 21 de maig i la política local agafava aire fresc amb un fenomen mundial que tenia el seu caràcter local: els indignats prenien la plaça de l’abat Oliba.
Les eleccions municipals marquen sempre el moment de més alta ebullició política a una ciutat com Cerdanyola. Per primer cop arribaven a les eleccions dos candidats amb l’aval de l’alcaldia: l’alcaldessa vigent, la socialista Carme Carmona, i l’alcalde anterior, l’ecosocialista Antoni Morral, però també apareixien noves candidatures, fins un total d’12, PSC, ICV/EUiA, CiU, PP, ERC, Compromís per Cerdanyola, Gent per Bellaterra, Ciutadans, Solidaritat per la Independència, Gent Innovadora i Reformista per Cerdanyola, Unificació Comunista d’Espanya i Plataforma per Catalunya.. Això marcava l’ambient preelectoral en què va haver-hi dos debats entre candidats: un sobre els abocadors de la plana del Castell, i, per extensió l’urbanisme al Centre Direccional; i l’altre sobre l’activitat econòmica de la ciutat.
El resultat electoral va canviar sensiblement el panorama polític. La victòria es decantava novament del costat del PSC, amb 7 regidors, però lluny d’una majoria tranquil·la. Tres grups eren necessaris per tenir majoria absoluta en un consistori que ampliava el ventall polític del consistori passant de 4 a 6 grups municipals. El PP se situava com a segona força empatant en nombre de regidors, 5, amb ICV/EUiA, li seguia CiU i entraven al Consistori Compromís i ERC.
Carme Carmona, la mateixa nit electoral, destacava que Cerdanyola volia un govern majoritàriament d’esquerres i es mostrava oberta al diàleg per crear un govern fort.
La primera conseqüència política d’aquest resultat va ser la renuncia d’Antoni Morral, que no va arribar a prendre la seva acta de regidor. Morral, alcalde des de 2.003 a 2.009 i regidor des de 1.983, afirmava no voler ser cap obstacle en la negociació del pacte de govern i feia referència a la necessitat de regenerar la política davant els moviments que reclamen més participació ciutadana. Morral arribava a dir que "de vegades els partits han segrestat la democràcia".
No va ser Morral l’únic històric que deia adéu al Consistori: ho feien també altres noms com Consol Pla o Antonio González. I la política continuava. El PSC va rubricar l’acord amb CiU, amb qui ja havia governat al final del passat mandat. Els principals punts de l’acord programàtic versaven sobre l’obertura de vies de participació en el govern de la ciutat, l’atenció als col·lectius més afectats per la crisi, l’atenció als barris, del desenvolupament econòmic, la mobilitat i la sostenibilitat i la modernització de l’administració.
Però aquest acord no suposava majoria al Consistori i els dos grups es mostraven disposats a parlar amb altres forces bé per ampliar el govern, bé per arribar a acords amb altres forces a l’oposició.
Aquest acord va arribar un dia abans de la sessió d’investidura de Carme Carmona com alcaldessa amb el compromís de treballar pel benestar de les persones i fer dels barris una prioritat. Carmona anunciava un Pla Estratègic de Ciutat i abordar grans temes pendents com les finances municipals, el futur del Centre Direccional i la solució als abocadors. Rigor, il·lusió i transparència eren les paraules més destacades del seu discurs d’investidura.
Però l’acord PSC-CiU, minoritari, va ser efímer davant el bloqueig de l’oposició. L’acord es firmava el 10 de juny i no va durar un mes. Des d’aleshores, el PSC governa en solitari, tot i que continuen les converses amb l’objectiu de crear un pacte que doni estabilitat a govern municipal. Pacte que segueix sense arribar, cosa que provoca que, hores d’ara, no estigui aprovat el pressupost municipal per al 2012.
L'EMD de Bellaterra
Més fàcil tenia això de formar govern estable l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, organisme pel qual es triaven els seus representants en unes eleccions municipals de forma directa per primera vegada. Gent per Bellaterra revalidava la majoria absoluta de que disposava a la comissió gestora, de fet l’augmentava, ja que només CiU aconseguia representació al seu plenari. L’elecció directa del president era igualment clara: Ramon Andreu va obtenir 903 vots; Gustau Folch, que va ser el segon candidat amb més suport, 217.
Indignats
Un nom propi d’aquest any que ara s’acaba sense cap mena de dubte és el de Celestino Sánchez, un dels personatges claus de la història de Cerdanyola de finals de segle XX. El primer alcalde de la democràcia moria dos dies abans de la celebració d’eleccions municipals i s'obria la capella ardent a la sala de Plens de l'Ajuntament perquè la ciutadania pogués retre-li homenatge. Sánchez va ser la primera autoritat del municipi des de 1979 a 1997 quan va dimitir per lliurar el seu relleu a la també socialista Cristina Real.
La construcció d’equipaments com l’Ateneu, els ambulatoris, les zones esportives, el Museu de Ca n’Ortadó o la creació del Parc Tecnològic del Vallès i l’assoliment d’un important patrimoni municipal eren, segons va destacar el propi Celestino Sánchez a Cerdanyola Ràdio al 2009 en el moment de la commemoració dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics , alguns dels principals resultats d’una generació política que va haver de treballar molt per una ciutat en la que tot estava per fer.
Democràcia real, ja
I si un des grans referents de la generació política de la transició deia adéu, aquest mes de maig ha estat el del naixement d’un moviment de canvi, del 15-M. L’intent de regeneració política del moviment Democràcia real, ja, arribava també a Cerdanyola amb el fenomen dels indignats i l’acampada a la plaça de l’abat Oliba seguint l’exemple de les acampades a la plaça del Sol de Madrid i la plaça de Catalunya de Barcelona. L’inicial soroll de les cassolades de protesta va deixar pas a les reflexions de les assemblees. Un moviment que va deixar també polèmica amb les protestes durant la jornada de constitució del nou Consistori i que va reunir centenars de persones per escoltar testimonis com el d’Arcadi Oliveres cridant la seva indignació contra una crisi fonamentada en l'especulació immobiliària i financera i en la falta de cap autoritat que impedeixi aquesta especulació. Oliveres destacava que la lluita contra l’atur passa inexcusablement per repartir la feina amb reduccions de jornada.
Paral·lelament, altres indignats s’organitzaven. Naixia al mes d’abril el grup local de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per donar suport, informació i assessorament a les persones afectades, un col·lectiu de famílies desesperades i que se sentien molt soles. Els seus integrants també volien adreçar-se a l’Ajuntament “perquè prengués consciència de la problemàtica que viuen molts dels veïns de la ciutat”. En els mesos finals de l’any, una moció municipal donava suport a les reivindicacions de la plataforma amb total unanimitat. Però aquesta, sense dubte, és, amb l’atur creixent, una de les cares més fosques de la crisi que ens té sense prendre aire.
I més que indignats continuen els integrants de la Plataforma Cerdanyola sense abocadors en la seva lluita per la descontaminació total de l’abocador de Can Planas. A més, durant aquest segon trimestre de l’any, el col·lectiu denunciava un possible abocament de lixiviats del dipòsit de residus Elena a la xarxa d'aigües pluvials del clavegueram i reclamaven a la fiscalia anticorrupció per que investigui la possible ocultació d’informació sobre la contaminació del subsòl de la Plana del Castell a l’hora de fer el planejament d’aquell sector l’any 2005, quan el 2003 ja havia informes sobre la toxicitat a la zona, el que incompliria la normativa europea sobre la matèria. Els membres de la plataforma també criticaven la informació enviada per l’Ajuntament al comissari europeu de medi ambient per considerar-la parcial, incompleta i tendenciosa.
Però un altre abocador, en aquest cas un projecte, va ser el protagonista de la protesta mediambiental. La plataforma contra l’abocador de deixalles de Can Fatjó dels Aurons havia nascut a principis d’any i continuava la seva oposició, a la que es van afegir els ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat i l’EMD de Bellaterra. Al juny, el president de l’EMD demanava actuacions contundents a Ajuntament i Generalitat per aturar la construcció de l’abocador i denunciava que mitjançant una antiga autorització minera per fer un forat de 15 metres de fondària i una extracció inicial de mig milió de tones, se n’havien perforat 65 metres i extret 3 milions de tones.
Segueixen també indignats a la Plataforma per la Sanitat Pública i de Qualitat. En la seva reclamació de la construcció de l’Hospital Ernest Lluch que els portava a fer una nova manifestació sortint des de Cerdanyola i des de Ripollet, com protestaven Mares i pares d'alumnes de l'escola Xarau en demanda d'una solució a la situació del pati del col·legi que es trobava confinat a causa de l'existència de fibrociment, de restes d'amiant. Un cop fetes les obres, el pati obria curs al setembre amb total normalitat.
Altres concentracions, però, no eren de protesta sinó d’homenatge. Una vuitantena de persones es manifestaven en silenci el 12 de maig per expressar el seu condol per les víctimes del terratrèmol que havia sacsejat el dia anterior la localitat de Llorca (Múrcia) i que havia causat 8 morts. La plaça mostrava la seva solidaritat.
Una plaça i un símbol
Una plaça emblemàtica de la ciutat es rentava la cara aquest juny. La plaça de Sant Ramon combina el model de plaça dura, i de plaça tova, al centre, amb un terra format per sauló que vol ser escenari d'activitats cíviques diverses i que la mateixa tarda de la seva inauguració ja van prendre els menuts de Cerdanyola. Uns dies abans, sense previ avís i de forma efímera, un símbol prenia la plaça. El van tornar a tapar per descobrir-lo definitivament el dia de la inauguració de la plaça. Avui presideix aquest espai. L'escultura en homenatge a la República, obra de Salvador Mañosa, recuperava un projecte de Josep Viladomat als anys 30. Una dona nua, de bronze, que, segons el seu autor, simbolitza la lluita "per la llibertat i l'esperança".
Parlant de places, i amb certa polèmica, es batejava amb el nom del Papa Joan Pau II, coincidint amb la beatificació del pontífex polonès, un sector de l’espai que limita amb la plaça de l’Abat Oliba i que es troba just davant de l’edifici de la rectoria de Sant Martí. Es tracta d’un sector de plaça propietat de l’església i cedit en usdefruit al municipi per un període de 30 anys.
Guardons musicals
Però, tornant a la cultura, també va ser nota destacada del segon trimestre de l’any. El músic cerdanyolenc Jordi Savall era guardonat amb el premi Léonie Sonning Music Prize 2012, la menció musical més important de Dinamarca, considerat el Nobel de la música i que compta entre els seus guanyadors a noms del prestigi d'Igor Stravinsky, Leonard Bernstein, Daniel Barenboim o Andrés Segòvia, entre d'altres. La dona de Savall, la soprano Montserrat Figueras, rebia la creu de Sant Jordi juntament amb Ramon Pascual, president del Sincrotró Alba, i l'actor Jaume Pla, un dels impulsors de la companyia teatral La Inestable i l’abat Biure a Pedra i sang. Figueras aconseguia aquesta distinció, com a reconeixement a "la seva valuosa contribució a la recuperació de la música antiga”, pocs mesos abans de morir, aquest mes de desembre.
Altre nom musical destacat va ser el del cantautor cerdanyolenc, Ramon Sauló, que presentava seu nou disc ‘Descobrint camins’ amb 12 cançons, algunes de nova creació i d’altres rescatades del seu repertori clàssic. 10 de les cançons han estat escrites per Ramon Sauló i s’han inclòs dos temes que no són seus: 'Dona' d'Artur Alemany, i 'El rellotge' on Sauló musica un poema de l'exalcalde republicà de Cerdanyola, Jaume Mimó, un Mimó al que el seu partit, ERC, feia un homenatge coincidint amb el 80è aniversari de la proclamació de la República.
També dins l’apartat musical, naixia a la ciutat l’Associació d’Amics del Jazz de Cerdanyola.
Llibres per Sant Jordi
Però clar, tractant-se del trimestre de Sant Jordi, el gran protagonisme cultural va ser el literari. Amb noms de sempre i d’altres de nous i amb tots els gèneres literaris com a referència del Sant Jordi 2012 local.
Cartes de condemnats a mort pel franquisme, de les periodistes cerdanyolenques Alba Díaz i Helena Ledesma, recull les darreres cartes de 24 comdemnats a mort, des de l’any 1938 fins al 1974. El llibre cobreix un ampli ventall tant de noms reconeguts, com Lluís Companys o Manuel Carrasco i Formiguera, com de gent anònima.
Molt allunyat d’aquesta realitat està el jove escriptor cerdanyolenc Iván González Galdeano que presentava la seva segona novel·la: El clan de los hijos de la Luna, la continuació de les aventures de l'heroi Annindur al regne de Gàlbanor. Una novel·la èpica i d'aventures que moltes vegades es diu que pren com a referència universos literaris com els de Tolkien, però que Iván González Galdeano indica que té més fonament en la novel·la històrica.
I era l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez qui presentava La terra de Thule, editat per Antineu, sobre l’almirall Cristòfor Colom, una novel·la que el mateix Sánchez qualificava “com a esbojarrada i de memòries psicològiques”. Es tracta d’un llibre escrit en primera persona en què el protagonista, Cristòfor Colom, des d'alta mar, a la tornada del quart viatge i amb risc de perdre la vida, escriu unes memòries demanant perdó a les dones de la seva vida pels seus egoismes i malifetes.
La llegenda de l’arc iris era la nova proposta de Sant Jordi que presentava Encarna Larrey, responsable de l’entitat Turó Solidari de Cerdanyola. La publicació és un llibre per aconseguir fons per accions solidaries de la Fundació Vicenç Ferrer. Les il·lustracions del conte són dibuixos que han fet nens i nenes de cinquè de primària dels col·legis Turó de Guiera i Escaladei i que acompanyen la narració que explica com es va formar l’arc de Sant Martí. Aquesta llegenda explica com els colors lluiten per demostrar quin d’ells és el millor fins que arriba la pluja i posa pau mitjançant l’arc de Sant Martí, perquè tots són únics i especials.
Nota destacada eren els guanyadors dels premis literaris de la ciutat, que organitzen conjuntament Ajuntament i UAB. Juan Salido Vico aconseguia el XXVIII Premi de Poesia Divendres Culturals per l’obra "Still Life"; Eloi Babí Radigales resultava guanyador del XVI Premi de Poesia Miquel Martí i Pol pel seu llibre "Mal de Nit" i Núria Ribalta obtenia el XVII Premi de Novel·la Valldaura Memorial Pere Calders per la seva obra "L’ombra de Proteu".
Autors forans que presentaven llibre a Cerdanyola també va haver-hi; alguns d’ especialment destacats com Iñaki Gabilondo i el seu cant del cigne periodístic, El fin de una época, o el periodista ficat a novel·lista històric Martí Gironell amb L’Arqueòleg.
Canviant de disciplina cultural, la filla de Josep Guinovart, Maria Guinovart, presidia la inauguració al MAC de l'exposició Obra gràfica, de la planxa al paper, 38 obres i dues vitrines amb algunes eines que Guinovart usava per treballar la tècnica del gravat. Tot un recorregut per l’obra amb tècniques de litografia, serigrafia i gravat d’un artista molt vinculat amb Cerdanyola, ciutat per la que va fer dos cartells del Festival de Blues i on es va fer la primera exposició després de la seva mort.
Altres esdeveniments destacats d’aquest segon trimestre de l’any van ser l’obertura de les parades del Mercat Ecològic del Vallès a la nostra ciutat. En total participaven 15 parades que oferien un 75% productes ecològics i la resta d’elaboració artesana amb l’objectiu de promocionar les varietats i els productes d’alimentació de temporada i del territori, a la vegada que donar a conèixer l’agricultura i la producció ecològica com a model sostenible i com a alternativa a l’actual saturació del mercat convencional.
De la tradició, a la tecnologia. El president de la Generalitat, Artur Mas, l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, i el president de la Fundació Ascamm, Antoni Peñarroya, inauguraven al mes d’abril l’ampliació del Centre Tecnològic d’Ascamm, uns treballs que havien trigat dos anys en fer-se, amb un cost de 5 milions d’euros per potenciar les línies d’I+D d’un dels referents del PTV, incrementant-les un 70%.
La tecnologia, el futur...del futur que ja és passat, el tercer trimestre de 2011, ja en parlarem demà...
